1

ago 2016

La vertadera situació del treball a la Ribera

1 de Agosto de 2016. Josep Antoni Carrascosa Torregrosa

Ara i adés tornem a sentir des de diferents fronts i veus interessades a confondre l’opinió pública que exposen les dades del creixement econòmic, i les reiterades baixades en l’atur registrat en les oficines del Servef-SEPE, un patró de creixement que respon a la devaluació salarial, social i a l’empitjorament de les condicions del treball.


És cert la macroeconomia espanyola presenta augment considerable, per sobre el 3%, tot i sabent que estem en un escenari on l’IPC és negatiu, i l’economia està basada en les exportacions i la temporada turística fonamentalment. Per contra alguns interessats segueixen confonent la tossuda i dura realitat de milers de treballadors i treballadores en l’atur 25.306 amb data de juny de 2016 a les nostres comarques. No perceben prestació el 53% 13.412 aturats. Això, vol dir que la taxa de cobertura sols cobreix el 47% i han baixat considerablement les prestacions no assistencials, és a dir, hi ha més treballadors i treballadores que cobren el subsidi 426 € que prestació contributiva.

Els contractes laborals dels darreres anys a la Ribera el 95% són de caràcter temporal, creix la contractació a temps parcial involuntària, i la majoria de la contractació respon a circumstàncies de la producció o d’obra o serveis, sols el 5% són contractes de nova formalització fixa o indefinits, i el 50% dels demandants d’ocupació són del sector serveis. El Servef instrument públic d’intermediació i que té atribuïdes les competències en les polítiques actives d’ocupació (formació, orientació i inserció laboral) gestiona el 2% de la contractació, davant de la proliferació de les ETT, empreses privades de col·lació i una nova modalitat d’empreses multiserveis on a més de baixos salaris i jornades de treball abusives preval la doble funcionalitat dels treballadors i de les treballadores. I no podem oblidar la manca d’oferta d’ocupació pública de les diferents administracions que amortitzen places de funcionaris i del personal laboral que perjudiquen i minven considerablement i directament els serveis públics a la ciutadania.

Si parlem de salaris els valencians ens trobem bastant endarrerits respecte a altres treballadors de les diferents comunitats autònomes, i és el salari mitjà brut d’un treballador valencià en l’any 2014 de 20.639 € i les dones de 17.512 €, així, les dones cobren prop del 30% menys que els homes. Aquestes dades representen sens dubte el vesant d’una economia real que no té res a veure amb els magnífics indicadors de la macroeconomia i els guanys de la banca i les empres de l’Ibex. Finalment, recordem que el fons de les pensions públiques (Pacte de Toledo) acaba de ser rebaixat pel Govern en funcions del PP amb 9.700 milions €, així, aleshores sols queden en el fons de reserva 24.000 milions €, en l’any 2011 el fons de reserva tenia un saldo de 67.000 milions €.

Som una comarca la Ribera amb una economia i teixit empresarial basada en la xicoteta i mitjana empresa dedicada als serveis i molt arrelada a les temporades de la taronja, i el caqui i amb poca diversificació. Tenim concentrat la major activitat industrial en el polígon Juan Carlos I d’Almussafes i un dèficit d’infraestructures i inversions públiques i privades que faciliten la mobilitat i un nou impuls econòmic al territori. Els ajuntaments i les mancomunitats han de ser vertaders vectors de cohesió, vertebració social i territorial, això, significa treballar projectes en comú amb una visió oberta i participativa. Hi ha nínxols d’ocupació amb capacitat de creació de llocs de treball qualificats en els espais de l’atenció sociosanitària a les persones, i en els espais del sector agroalimentari.

La Ribera és un territori comarcal amb molts avantatges i té bastant possibilitats d’expansió industrial en sectors directament implicats en les noves tecnologies. Som davant d’un atur que sembla ser estructural i amb borses de persones i famílies amb risc d’exclusió social, i a més a més un nombre de joves qualificats que no hi poden desenvolupar els seus coneixements i formació a les empreses amb salaris dignes, sense oblidar que més del 50% del aturats i de les aturades de la Ribera estan enquadrats sota l’epígraf del grup 22, perquè, no tenen complida la formació i el títol de l’ESO. Moltes debilitats i amenaces que si no som capaços de fer política i polítiques dirigides a les persones i a la captació de la inversió productiva sostenible difícilment es revertiran les situacions d’atur de llarga durada dels majors de 45 anys i de joves.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.