9

ene 2017

2016, l'any que acaba

9 de Enero de 2017. Manel Nieto i Morcillo

Ha sigut un any carregat d'un fort component de compromís social, de seguir lluitant per avançar en la conquesta dels drets de tot tipus, socials, laborals, democràtics, de ciutadania, de seguir treballant des del compromís sindical que representa CCOO per eliminar o aprimar les lloses que tant pesen, perquè la classe obrera, les treballadores i els treballadors d'aquest país puguen traure el coll i respirar de manera més lliure.


Per això en aquesta ocasió, des d'aquesta tribuna, em dirigisc a vostés fent referència a part de l'activitat sindical que s'ha desenvolupat enguany que ara finalitza i que està recollida en la Gaceta Sindical de CCOO, gaseta que l'afiliació d'aquest sindicat pot disposar en diferents formats, però considere que no ha de quedar-se exclusivament en l'intern de l'organització, sinó que per contra, el seu contingut s'ha de socialitzar per a públic coneixement, i perquè és un bon exercici de memòria, sobretot per a aquelles persones que des del desconeixement o la mala fe tenen per costum dir “on estan els sindicats?”. Sent conscient que el que ací es plasma és només una part de la ingent activitat sindical desplegada en cadascun dels àmbits on intervenim.

Començava l'any 2016 amb la ressaca de les eleccions del 20 de desembre de 2015 i les mobilitzacions sindicals en defensa del dret de vaga, amb prop de 300 sindicalistes sancionats, processats o condemnats, i que simbòlicament representaven els “8 d'Airbus”, per als quals el fiscal demanava 66 anys de presó. En aplicació d'una antigalla franquista l'art. 315.3 del Codi penal, per defensar el dret de vaga en aquest país, finalment sent absolts tal com hem defensat des d'aquest sindicat.

Després del 20 de desembre de 2015, es va animar per part del secretari general de CCOO a les forces progressistes a pactar una investidura i recuperar drets arrabassats pel Govern anterior del PP. Al final es va imposar la prevalença de la lògica partidària per sobre dels interessos de les persones, sobretot dels qui amb més virulència han patit l'assot de la crisi.

Des d'UGT i CCOO hem estat en els centres de treball, en els carrers i places arreplegant més de 700.000 signatures per presentar una Iniciativa legislativa popular per a frenar la pobresa i desigualtat i esperem que en breu puguem veure aqueixa Renda Mínima a la disposició dels qui s'han quedat sense ocupació i sense cap prestació. Decidim entrar en el debat públic presentant conjuntament amb UGT un document que arreplegava 20 mesures urgents pel progrés i el benestar social i que les presentem a tots els partits polítics, més i millor ocupació, recuperació de drets, derogació de les reformes laborals, reformar els sistemes de protecció social, blindar les pensions públiques, reforma fiscal, regeneració democràtica, serveis públics de qualitat, o reforma constitucional. Entre unes altres.

CCOO va voler compatibilitzar la seua acció reivindicativa en el treball i en la societat amb el seu ferm compromís de “repensar el sindicat”, renovant el seu projecte, racionalitzant les seues estructures i fent-la més forta i eficaç com a eina d'intervenció en l'economia i societat, així com l'impuls a les xarxes socials com a eina per a la nostra acció sindical. Al País Valencià, hem celebrat el nostre 50 aniversari com a sindicat, fent repàs a la nostra història i orígens però també per a enfortir el nostre compromís militant amb el món del treball i la societat.

Hem estat al costat i reclamant drets socials i laborals del col·lectiu LGTBI, exigint una Llei d'igualtat de tracte i una Llei de transsexualitat. Hem estat i seguim estant molt actius en la campanya i mobilitzacions contra el TTIP, TISA i CETA, tractats de lliure comerç que anteposen els interessos de les multinacionals als de les persones i en nom de l'expansió comercial sacrificar drets laborals i socials de les treballadores i dels treballadors. Com a objectiu irrenunciable hem analitzat i defensat en tots els àmbits possibles el sistema públic de pensions.

Exigit l'aplicació dels acords de París sobre canvi climàtic. El 7 d'octubre vam tornar a ser protagonistes en la nostra cita anual reclamant treball decent en el món i salaris que permeten viure amb dignitat. Ens hem mobilitzat i denunciat les escandaloses i reprovables polítiques de la UE i els governs nacionals respecte del tracte envers les persones que fugint de les guerres cerquen refugi. I com no pot ser d'una altra manera, hem estat en aquells conflictes laborals que s'han donat en la nostra geografia i seguit negociant convenis amb la ferma voluntat de millorar les condicions de treball i salari de les treballadores i dels treballadors, i no ens han trobat en aquells espais on la pretensió ha sigut depreciar més el factor treball. Finalitze amb un desig i és que, l'any que ara comença es complisquen una part important d'aquestes justes reivindicacions i expectatives, fruit del treball sindical realitzat.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.