30

abr 2018

Reivindicar igualtat, ocupació, més salari i jubilacions dignes

30 de Abril de 2018. Josep Mª Carrascosa

Sens dubte, els efectes de la crisi financera no s’han superat. Les desigualtats i la pobresa sociolaboral i la devaluació del treball persisteixen i a més a més són referents d’una estructura i patró de creixement econòmic que aleshores són les palanques de la competitivitat. Creix la productivitat, els guanys nominals de l’accionariat, a les empreses i de la banca rescatada amb fons públics etc.


Per contra, amb un creixement del PIB del 3,1% ens trobem davant d’una estructura econòmica que no respon a la redistribució de la riquesa i menys per a revertir situacions de col·lectius vulnerables com els pensionistes que han sigut capaços d’eixir al carrer per a dir prou del 0,25 i demanar la derogació de la reforma de les pensions del PP de 2013.

Els efectes de la crisi estan condicionant el pagament del deute i la reducció del dèficit públic fins al 3%. Per això la reforma del PSOE-PP exprés, de l’article 125 de la Constitució front a la priorització de les polítiques socials, a més de la reforma de l’article 315 del Codi Penal, són efectes i excuses de la crisi. Reformes i contrareformes, un balanç a hores d’ara de més de reformes de l’Estatut dels Treballadors, i del marc de la negociació col·lectiva que ha trencat l’equilibri de forces, enfortint la presa de decisions de la patronal front a la RLT ( Representació Legal dels Treballadors ), reforma laboral del 2012.

Hui el 50% dels treballadors aturats són de llarga durada, les dones i els joves segueixen sent els col·lectius més afectats i amb vertaderes dificultats d’inserció laboral per aconseguir un lloc de treball d’acord amb la seva formació i amb condicions dignes. Aquestos són en grans trets alguns dels efectes de la crisi que ens endinsa cada vegada més a un escenari de dualitat i desequilibris socials on les bases del creixement no passen per les inversions públiques en infraestructures estratègiques, Reforma Fiscal, desenvolupament de polítiques d’innovació, ajudes a la ciència i la investigació, etc.

No ens podem permetre perdre el tren de la transformació del model productiu on els sectors de la indústria deuen jugar un paper més rellevant. La incorporació de les anomenades noves tecnologies a la cadena de producció necessiten d’una formació permanent dels treballadors i les treballadores si de veritat volem ser competitius des de la vessant de la qualitat i no sols del preu. Eixirem al carrer el Primer de Maig amb dignitat i responsabilitat d’allò que representem els sindicats de classe, democràtics i representatius, és a dir, la força del treball. Les dones i els homes de les Comissions Obreres seguim treballant pels valors de la solidaritat i la justícia social. I ho fem construint drets i mirant cap al futur.

 

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.