27

sep 2018

9 d’Octubre a la Ribera

27 de Septiembre de 2018. Josep Antoni Carrascosa

Escric en vespres del pròxim 9 d’Octubre, un dia de celebració per a tots els valencians i les valencianes, a més d’una ocasió per a seguir reivindicant un finançament just, perquè, això és vital per a desenvolupar polítiques socials i de creació d’ocupació, a més de la correcció dels dèficits en inversions de l’Estat en la millora de les comunicacions i les infraestructures que potencien el territori i la política industrial.


Però, vull referir-me hui al sector citrícola, maltractat durant anys, que ha sigut un vector de riquesa i d’ocupació, abans i ara. Un sector que encara té possibilitats de reprendre un espai econòmic de nova dimensió si realment hi ha una aposta clara per part de les administracions públiques valencianes per revitalitzar-lo.

A la Ribera del Xúquer l’ocupació i l’economia social organitzada en cooperatives de forta implantació, i del comerç privat al voltant de la taronja, segueix sent un sector que aporta molta mà d’obra vinculant, directament i indirecta a més de 10.000 treballadors i treballadores a l’inici de la campanya.

La taronja, que és un negoci, també aporta altres valors patrimonials i mediambientals que caldria situar en el centre de la recuperació amb un criteri més general i integrador del sector. Valors com ara el patrimoni rural i de cura del medi ambient associat al patrimoni cultural i paisatgístic, la potència en la transformació, i a més a més la recuperació d’oxigen que aporten els tarongers, són sens dubte suficients motius per cuidar-lo i donar-li una nova dimensió a aquest patrimoni, mitjançant l’impuls de projectes innovadors i la recerca de nous nínxols per a la creació d’ocupació.

No podem romandre més temps sense aprofitar totes aquestes potencialitats i fortaleses, mentre s’abandonen milers de fanecades per no ser suficientment rendibles. Una manca de rendiment que cal atribuir, entre altres factors, al fet que la cadena alimentària i les normatives no afavoreixen els preus als llauradors, la majoria dels quals són alhora productors i treballadors.

Resulta incomprensible que a hores d’ara la varietat Navelina encara no tinga una denominació geogràfica pròpia de la Ribera, ni tampoc que un sector econòmic tan fort haja d’estar sotmés a la desprotecció comercial i altres circumstàncies per la manca de legislacions apropiades. Urgeix protegir els treballadors i les treballadores del sector citrícola, que aporten un bon grau de professionalitat i les empreses que treballen amb bones pràctiques comercials, socials i laborals.

De segur que tenim moltes més reivindicacions aquest 9 d’Octubre, sobretot en educació, sanitat, serveis públics, en la normalització del valencià a tot arreu dels espais i en el desenvolupament de l’Estatut d’autonomia, clar que sí. Però jo he preferit aprofitar aquesta finestra comunicativa que ens proporciona Levante- EMV la Ribera per no oblidar aquesta realitat i fer palesa la necessitat urgent de tornar a fer valdre el patrimoni sociolaboral riberenc de la taronja.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.