Comisiones Obreras

Configuración de cookies

Desde aquí puede activar o desactivar las cookies que utilizamos en este sitio web, a excepción de las de técnicas, que son imprescindibles. Si no selecciona ninguna opción, equivale a rechazar todas las demás cookies.

Cookies técnicas y de sesión, estrictamente necesarias

Sesión: PHPSESSID, SERVERID, Incap_ses_*_* y visid_incap_*

Permiten mantener la coherencia de la navegación y optimizar el rendimiento del sitio web, son imprescindibles

Técnica: config

Guarda la configuración de cookies seleccionada por el usuario

Cookies de terceros

Google Analytics: _gat, _gid y _ga

Utilizamos estas cookies para obtener información de estadísticas de uso de nuestros visitantes. Están gestionadas por Google, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Facebook: _fbp

Cuando mostramos información incrustada de la red social Facebook, se genera automáticamente esta cookie. Está gestionada por Facebook, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Twitter: eu_cn, ct0, guest_id y personalization_id

Cuando mostramos información incrustada de la red social Twitter, se generan automáticamente estas cookies. Están gestionadas por Twitter, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Política de cookies
Guardar preferencias Aceptar todo

27

sep 2018

9 d’Octubre a la Ribera

27 de Septiembre de 2018. Josep Antoni Carrascosa

Escric en vespres del pròxim 9 d’Octubre, un dia de celebració per a tots els valencians i les valencianes, a més d’una ocasió per a seguir reivindicant un finançament just, perquè, això és vital per a desenvolupar polítiques socials i de creació d’ocupació, a més de la correcció dels dèficits en inversions de l’Estat en la millora de les comunicacions i les infraestructures que potencien el territori i la política industrial.


Però, vull referir-me hui al sector citrícola, maltractat durant anys, que ha sigut un vector de riquesa i d’ocupació, abans i ara. Un sector que encara té possibilitats de reprendre un espai econòmic de nova dimensió si realment hi ha una aposta clara per part de les administracions públiques valencianes per revitalitzar-lo.

A la Ribera del Xúquer l’ocupació i l’economia social organitzada en cooperatives de forta implantació, i del comerç privat al voltant de la taronja, segueix sent un sector que aporta molta mà d’obra vinculant, directament i indirecta a més de 10.000 treballadors i treballadores a l’inici de la campanya.

La taronja, que és un negoci, també aporta altres valors patrimonials i mediambientals que caldria situar en el centre de la recuperació amb un criteri més general i integrador del sector. Valors com ara el patrimoni rural i de cura del medi ambient associat al patrimoni cultural i paisatgístic, la potència en la transformació, i a més a més la recuperació d’oxigen que aporten els tarongers, són sens dubte suficients motius per cuidar-lo i donar-li una nova dimensió a aquest patrimoni, mitjançant l’impuls de projectes innovadors i la recerca de nous nínxols per a la creació d’ocupació.

No podem romandre més temps sense aprofitar totes aquestes potencialitats i fortaleses, mentre s’abandonen milers de fanecades per no ser suficientment rendibles. Una manca de rendiment que cal atribuir, entre altres factors, al fet que la cadena alimentària i les normatives no afavoreixen els preus als llauradors, la majoria dels quals són alhora productors i treballadors.

Resulta incomprensible que a hores d’ara la varietat Navelina encara no tinga una denominació geogràfica pròpia de la Ribera, ni tampoc que un sector econòmic tan fort haja d’estar sotmés a la desprotecció comercial i altres circumstàncies per la manca de legislacions apropiades. Urgeix protegir els treballadors i les treballadores del sector citrícola, que aporten un bon grau de professionalitat i les empreses que treballen amb bones pràctiques comercials, socials i laborals.

De segur que tenim moltes més reivindicacions aquest 9 d’Octubre, sobretot en educació, sanitat, serveis públics, en la normalització del valencià a tot arreu dels espais i en el desenvolupament de l’Estatut d’autonomia, clar que sí. Però jo he preferit aprofitar aquesta finestra comunicativa que ens proporciona Levante- EMV la Ribera per no oblidar aquesta realitat i fer palesa la necessitat urgent de tornar a fer valdre el patrimoni sociolaboral riberenc de la taronja.

Últimas entradas