19

nov 2018

La constància d'una reivindicació justa

19 de Noviembre de 2018. Arturo León

Aquest 18 de novembre es compleix un any des de la gran mobilització que va traure al carrer forces polítiques, agents socials, entitats cíviques, organitzacions socials i culturals amb el consens més ampli que s'ha viscut al País Valencià des de la transició a la democràcia de l'Estat espanyol.


La situació clara de marginació financera que pateix la nostra comunitat autònoma -ja que som la pitjor finançada i la que menys inversió rep- ens va portar a eixir al carrer per dir que bastava ja d'injustícia financera. En aquell moment vam fer arribar al Govern central, i als partits polítics amb representació parlamentària estatal, una veu alta i clara de tot el poble valencià i també aconseguírem articular una diversitat d'entitats al voltant d'una justa reivindicació.

Alguns passos hem fet en la millora de l'organització d'aquesta mobilització transversal i unitària: hem consolidat una Xarxa d’Entitats per un Finançament Just composta per més d'un centenar d'associacions dels àmbits empresarial, sindical, sectorial, activisme cultural, social i partits polítics signants del manifest del 18N i que estem coordinades en la creació de propostes per a aconseguir el nostre triple objectiu: la compensació del deute acumulat pel dèficit en el finançament, la millora de les inversions al nostre territori i la reforma del sistema.

Així mateix, treballem des d'una Comissió organitzadora conformada per CCOO PV, UGT PV, CEV, PSPV, Compromís, Podem i Ciudadanos CV que assumeix les decisions i els esforços en les accions més concretes de la Xarxa. A aquest esforç organitzatiu i mobilitzador s'ha convidat reiteradament a sumar-se al Partido Popular, atesa la seua condició de signant del manifest, sense que fins al moment haja acceptat ni acabat d'explicar molt bé per quin motiu no col·labora per aconseguir els objectius que han assumit en signar aqueixa declaració.

Cal reconéixer també algun ullet fet a les nostres reivindicacions per part del nou Govern central. Per als comptes de la Generalitat de l'any pròxim recuperem 644 milions d'euros en concepte d'atenció mèdica prestada a pacients d'altres comunitats autònomes i s'aporten, des de l'Estat, 300 milions per a sufragar el sistema de dependència valencià, la qual cosa representa que l'Executiu passaria de finançar de 12 % al 50 %.

Però són avanços teòrics, perquè els Pressupostos no sabem si veuran la llum, i clarament insuficients davant la marginació i condemna financera que patim al País Valencià. No sabem si el Govern de Pedro Sánchez evita abordar la transformació del model de finançament autonòmic per la debilitat política o si ho fa des d'un plantejament electoralista, pensant en futures cites electorals. El que sí sabem és que COOO PV hem decidit no cedir en la pressió i que la societat valenciana està unida en la reclamació d'una decisió que no és ajornable sota cap excusa, el plantejament d'un model nou des de l'Executiu central.

S'acosten les nostres eleccions autonòmiques i no sembla possible que cap partit puga aspirar a aconseguir quota de representació si no assumeix el problema del nostre infrafinançament i planteja alguna solució que passe per canviar radicalment el model actual. Com a principal força sindical del País i, com una organització més de la Xarxa d’Entitats per un Finançament Just, instem a totes les forces polítiques valencianes a no afeblir aquesta reivindicació i també exigim al Govern de Sánchez que no demore ni un dia més la proposta i l'inici de la negociació d'un model que done resposta i compense aquesta injustícia històrica que recau sobretot el poble valencià.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.