La periodista Ana Bellido entrevistà al secretari general de CCOO PV, Arturo león, per al Diari La Veu.

"Una societat ètica no pot acceptar tindre més d'un 20% d'economia submergia" Arturo león.

Ana Bellido: El món del treball està canviant. Les plataformes i les noves tecnologies han transformat els llocs de treball i les relacions laborals fins a fer-les dependre, en moltes ocasions, d'un telèfon mòbil amb connexió a Internet. Sense un lloc de treball físic, la xarxa es converteix en l'oficina, o en la fàbrica, i les males condicions, els abusos laborals i la precarietat queden amagats darrere de la tecnologia.

Aquesta nova situació dificulta el treball dels sindicats tradicionals, que estan buscant la manera de no quedar-se arrere i de continuar sent útils en la defensa de la classe treballadora. Aquest és un dels reptes de CCOO PV per als pròxims anys, i el seu secretari general, Arturo León, està segur que, tot i els canvis, el sindicalisme tradicional té encara molt de futur al davant. Amb ell repassem la situació actual del mercat laboral al País Valencià i analitzem els possibles passos a donar per a millorar-la.

Fa una setmana es van fer públiques les dades de l'EPA i les xifres no són molt positives. Per què no es consolida la recuperació de l'ocupació?

No acaba de consolidar-se i, a més, l'ocupació que es crea és bastant precària. Però es crea ocupació i s'ha incorporat també més gent al mercat laboral. No obstant això, ens preocupa molt que alguns aturats de llarga durada de més de 50 anys arriba un moment que es rendeixen i deixen de buscar treball, perquè veuen que no en trobaran. I, en aquesta última EPA, veiem que en el tram d'entre 16 i 44 anys ja comença a haver-hi indicis de gent que deixa de buscar feina. Això significa que perden l'esperança de trobar-ne. Ens preocupa també l'alta rotació en el treball indefinit, que això no era tan característic fins fa poc, i ara ja ho és. Ara, de quasi 140.000 contractes indefinits que es van signar al País Valencià en l'últim any, se'n van consolidar menys de 40.000. És a dir, que les ocupacions indefinides, que en teoria són ocupacions de caràcter estable, no ho són tant. Això és indicatiu de la flexibilitat del mercat de treball. Moltes vegades les organitzacions empresarials diuen que el mercat és rígid. Si hi ha 140.000 treballadors indefinits i finalment se'n queden 40.000, n'hi ha 100.000 que van al carrer. Serà que no és tan complicat desfer-se d'ells. Ací, a Espanya, l'acomiadament no gratuït, però cada vegada costa menys. Ens preocupa això i també que en determinats secors l'ocupació no acaba de carburar. Tenim un percentatge d'ocupació industrial francament millorable.

Com afecta la falta de govern a la creació d'ocupació?

Afecta, perquè de moment funcionem amb uns pressuposts de l'any 2018. Els que va aprovar Mariano Rajoy. Aleshores, cal adoptar reformes que permeten major dinamisme de l'economia. Per exemple, la reforma fiscal per a nosaltres és fonamental. Les polítiques públiques també són fonamentals. Hem signat un acord d'estabilitat en l'ocupació en les administracions públiques de més de 300.000 llocs de treball. 300.000 persones amb ocupació fixa són 300.000 persones que probablement tindran un projecte de vida molt més estable, que podran comprar una casa, que podran comprar una rentadora, una cuina, i totes aquestes coses tiren de l'economia. Si, a més, fas una reforma fiscal on l'Estat tinga més capacitat de recaptar, pots establir estímuls a la innovació, pots fer obra pública, pots dinamitzar l'economia. Tot això ara mateix no es pot fer. Estem amb els pressuposts de Mariano Rajoy, que eren uns pressuposts restrictius, basats en les retallades i en l'austeritat.

Els darrers anys han aparegut col·lectius que s'han organitzat al marge dels sindicats. Pensa que ho fan perquè els sindicats no han estat a l'altura?

El primer que cal pensar és que quan la gent ix d'eixa manera és perquè té un grau de desesperació important. En el cas més conegut, que és el de les aparadores del calçat o les cambreres de pis, elles pateixen per una banda l'economia submergida i d'altra la subcontractació. Són dos fenomens d'explotació als quals no se'ls ha donat resposta. Però, al final, les organitzacions sindicals, que també tenim afiliats especialment en el sector de les cambreres de pis, les anomenades 'kellys', estem fent el nostre treball. On el fem? En el camp d'allò que està regulat. Quan alguna cosa no està regulada, el nostre paper és de denúncia. Això ho hem fet sempre. Jo tinc la sort i la desgràcia d'haver conegut Elda –perquè he treballat allí a l'hospital durant molts anys– i sé també que hi ha hagut èpoques on eixes situacions han mogut molts diners. Tal vegada es van perdre oportunitats de regulació perquè la gent estava acostumada a tindre uns ingressos i una forma de vida i no van veure les conseqüències d'una crisi que ha portat a reduir cada vegada més els salaris i les condicions de treball. És ara, en la desesperació, quan la gent s'ha mobilitzat.

Què s'ha fet des de CCOO per a combatre la situació d'aquests col·lectius?

Jo sé que el sindicat s'ha mogut i sempre ha denunciat eixes situacions. Hi ha innumerables denúncies de treballadors que estaven treballant sense estar donats d'alta; moltíssimes actuacions de la Inspecció de Treball; hi ha estudis sobre les conseqüències en matèria de prevenció de riscs laborals que estan relacionades amb actuacions de CCOO. Una altra cosa és que hi haja gent que haja vist en aquesta situació una oportunitat per a intentar deslegitimar els sindicats. Jo faig una crida a eixes persones perquè vinguen a les organitzacions sindicals, a la que vulguen, però s'han d'organitzar. Jo crec que és important que eixes persones que representen una part d'eixos col·lectius reflexionen i s'integren dins d'una organització sindical. Podem cometre errors,però és en l'àmbit sindical on es transformen les condicions de vida dels treballadors.

Els sindicats tradicionals estan preparats per a afrontar els nous reptes del món del treball derivats de les noves tecnologies?

Estem treballant-ho. De fet, estem afrontant-ho. És evident que la transformació del mercat de treball ha canviat l'estructura de l'empresa tradicional. Tu començaves a treballar i ja quasi et jubilaves en la mateixa empresa. Et menejaves amb una sèrie de certeses que ara en determinats àmbits no existeixen. S'han generat relacions de caràcter mercantil que, des del nostre punt de vista, en la immensa majoria, són frau de llei. Però el sindicat no ha deixat d'actuar. Per exemple, fa poc vau entrevistar un líder sindical que deia que ells són els que representen els riders. Hi ha una sentència a Madrid ara que afecta 500 riders i això són actuacions nostres. Les actuacions davant la Inspecció de Treball de València, en el cas de Deliveroo i Glovo, són de CCOO. Nosaltres no volem ser ni els millors del món, ni màsters de l'univers, però no se'ns pot negar el que fem. I no és poc. Hem transformat milers de llocs de treball en les falses cooperatives de carn. En definitiva, crec que el sindicat està donant resposta, però és veritat que és més complicat que abans. No és el mateix arribar a una fàbrica, amb un centre de treball, el seu comité d'empresa i els seus delegats sindicals, que a una empresa que no té un lloc físic, que has d'anar buscant la gent a poc a poc. Estem intentant amb les ferramentes informàtiques i digitals poder contactar amb eixes persones per a intentar organitzar-les, que és el nostre treball.

Aleshores està convençut que CCOO té encara molt de futur per davant.

Sense cap dubte. La prova són els resultats electorals i si vols parlem d'afiliació, que també creixem. Es pensa que els sindicats perden constantment afiliació. És veritat que vam tindre una mala època, però és que tancaren desenes de milers d'empreses. Ara el sindicat ja torna a créixer. En els últims anys tenim prop de 4.000 afiliats nous. I seguim creixent tots els mesos. 103.000 afiliats tenim. A veure quants sumen entre tots els partits polítics, que segur que no arriben a eixa xifra.

Arturo León: "Faig una crida a les aparadors i les 'kellys' perquè vinguen a les organitzacions sindicals". / DANIEL GARCÍA-SALA

En el primer seminari del nou Botànic es va acordar la creació d'un Observatori Valencià del Treball Decent. Aquesta és una idea que naix en CCOO i, concretament, és una idea seua. Com hauria de ser l'observatori?

Des del nostre punt de vista ha de tindre una visió àmplia del que ha de ser el treball, incloent-hi el treball no remunerat, que realitzen majoritàriament les dones a casa. També el treball dels falsos autònoms. Ha de combatre de primera mà l'economia submergida. Per a nosaltres, a falta que es regule el seu funcionament i la composició, jo diria que han de formar part d'ell la Inspecció de Treball; la policia autonòmica; l'Agència Tributària; la Conselleria d'Ocupació; les organitzacions sindicals i empresarials, i tots aquells que puguen combatre d'una manera integral eixe fenomen. I no descartaria jo que pogueren ser citats, o participar, alguns alcaldes de poblacions on l'economia submergida és molt significativa.

Enguany és any d'eleccions sindicals. Com valora el suport que ha rebut CCOO PV fins al moment?

CCOO és el primer sindicat des de ja fa més de 20 anys. Enguany és un any de concentració de processos electorals i el suport continua sent suficient per a revalidar-nos com a primera força sindical. A més, augmentem la diferència respecte al nostre principal competidor, UGT, en aproximadament 200 delegats i delegades. Però, bé, fins que no acabe l'any no podem saber el resultat definitiu.

Hi ha algun sector en el qual esperaven pitjors resultats?

Les expectatives sempre són les màximes perquè nosaltres sempre intentem guanyar. És com un examen. Presentar-te a unes eleccions sindicals és sotmetre't a judici dels treballadors i treballadores. És una gran responsabilitat i de vegades ixes més satisfet i en altres ocasions has de reflexionar sobre quines qüestions no s'ha treballat adequadament, o quines coses es poden millorar.

I algun en què esperaven més?

Sorpreses hi ha en els dos sentits. Tu vas amb unes expectatives però al final la gent té la seua opinió. I de vegades coincideix amb les expectatives que tu t'has creat, i de vegades, no. Som, per exemple, primera força sindical en la sanitat pública valenciana després de molts anys de domini dels sindicats corporatius. És un sector amb quasi 60.000 treballadors i sociològicament no és senzill. Des del punt de vista sindical hi ha una gran competència perquè hi ha moltíssimes organitzacions sindicals, i ser la primera força és una gran alegria. Però també som clarament dominants en el sector de la indústria o en la construcció, i en altres sectors molt importants de l'economia valenciana.

Què passa amb la Ford perquè CCOO no puga disputar-li el lideratge a UGT?

La Ford és una multinacional on nosaltres segurament hem comés errors que amb el temps no hem sigut capaços de resoldre. Però el que és cert és que ahí hi ha una política d'empresa molt forta, i aquells que no estan alineats amb la política d'empresa tenen molt difícil fer el seu paper dins d'eixa fàbrica. Allò cridaner és que, no tenint la majoria en la Ford, som molt majoritaris en el sector auxiliar de l'automòbil. És molt important la línia que marca l'empresa en aquest cas. Crec que allò exigible a una empresa és que genere la neutralitat suficient com perquè siguen els treballadors els que decidisquen lliurement les seues opcions sindicals.

La primera reunió que va celebrar el president de la Generalitat al Palau va ser amb els sindicats i la patronal. És important aquest gest?

Ho valorem molt positivament. Vol dir que el president li dona, o li vol donar, al Diàleg Social un valor de primer ordre en les polítiques de la Generalitat Valenciana. Realment sense la societat civil és molt difícil avançar. I, dins de la societat civil, les organitzacions sindicals més representatives i la patronal són organitzacions fonamentals per a poder avançar i poder plantejar escenaris de progrés en la societat.

Es visibilitza suficient la tasca del Diàleg Social?

Des del nostre punt de vista, cal consolidar-lo i fer-lo més eficaç i més visible. Perquè nosaltres treballem en gran part de les normes que ixen del Consell. Directament per la via del Diàleg Social o a través del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, del qual també formem part. Crec que eixe treball s'ha de correspondre amb una visualització dels agents que hi participen. Nosaltres hem participat de la llei de Serveis Socials, de la de la Renda Valenciana d'Inclusió i de la llei d'Àrees Industrials, per posar un exemple. En tot allò relacionat amb la indústria, amb el seu observatori, amb les polítiques d'innovació, amb les polítiques socials el sindicat hi està al darrere. De vegades amb més grau d'acord, i d'altres, amb menys, però sempre hi estem al darrere. Crec que això hauria de visualitzar-se com a fruit d'eixe diàleg i no com a accions d'una conselleria determinada.

Quins són els reptes principals del Diàleg Social per als quatre anys que venen?

Els reptes bàsics per a aquest període els dividim en tres eixos. El primer eix està vinculat a l'ocupació i a seguir creant-ne. Però ja no ens basta a crear ocupació, perquè l'ocupació és molt precària. Més del 90% dels contractes que s'estan creant tenen una durada de menys de 7 dies. El que li hem demanat a la Generalitat és que incorpore al discurs la lluita contra la precarietat laboral. No pot ser que una societat que tinga un mínim de component moral i ètic accepte com si no passara res que tinguem més d'un 20% d'economia submergida. O que hi haja gent que treballe a temps parcial i que faça jornada completa i no li la paguen. O que faça hores extraordinàries i li paguen en negre. Això no pot ser normal. Cal una reprovació pública i un combat per part de les administracions. No és anar en contra dels empresaris, és reconéixer els empresaris que aporten amb el seu compromís social i diferenciar-los dels que no ho fan. Dels que s'aprofiten de les persones. Ens sembla molt important també atacar la sinistralitat laboral, que està repuntant. Crec que l'Administració té marge de millora. Les polítiques d'igualtat i de lluita contra la discriminació són per a nosaltres també un objectiu prioritari i seguirem treballant en el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. A més, obrirem una submesa dins la mesa de recuperació social en la qual s'aborden les bretxes de gènere, la discriminació i l'assetjament sexual de caràcter laboral.

Quin seria el segon eix?

Un segon eix seria l'eix de reforç dels serveis i les polítiques públiques. Ací plantegem reforçar la sanitat, l'educació, l'atenció a la dependència, i també algunes línies relacionades amb normatives. Per exemple, volem que la llei de la Renda Valenciana d'Inclusió s'implemente al 100%. Som conscients que s'està millorant. Pel que fa a la implantació de la Llei de Dependència, hem tingut una millora molt significativa però continua havent-hi una escletxa amb la mitjana espanyola i ahí hem d'avançar. Tot això aniria lògicament lligat al finançament just, perquè algú ho haurà de pagar, i està complicat. En un escenari on no hi haja una reforma del model del finançament crec que allò raonable seria exigir al govern una quitança del deute. Perquè si no és possible un acord amb tots per a reformar el model, crec que el govern [espanyol] podria, de manera bilateral, arribar a un acord amb la Generalitat Valenciana per a compensar un deute injust a través d'una quitança. Simplement amb el que ens estalviaríem de pagar els interessos s'aconseguiria el mateix efecte, o més.

I el tercer?

El tercer eix seria aconseguir un model de producció diferent. Produir net, adaptar-nos al canvi tecnològic i adaptar-nos a una transició energètica, que és ineludible, perquè tenim grans problemes amb el canvi climàtic. També inclou tot allò que estiga relacionat amb la modernització de les empreses. Per exemple, en la Llei de Responsabilitat Social es recull la possibilitat que les empreses siguen reconegudes com a socialment compromeses. A nosaltres ens sembla que cal diferenciar entre aquelles que ho són realment i les que no ho són. Nosaltres pensem que empreses com les que donen suport al sector d'hostaleria de Castelló, que fa 6 anys que no té conveni col·lectiu, no solament no haurien de ser considerades com a socialment responsables, sinó que no haurien de ser ni tan sols subvencionades perquè no tenen un retorn a la societat quan estan en un context de guanyar diners.

Al final de la legislatura es va obrir el debat de la reducció de la jornada laboral a 32 hores. Ho veu factible?

Jo no crec que ningú proposara això, sincerament. Parlar és gratis. Però no em sembla malament la proposta, em sembla que el debat és pertinent. La qüestió és la següent: el canvi tecnològic no sabem cap on ens portarà però el que sí sabem és que molts llocs de treball deixaran d'existir tal com els coneixem ara. No sabem si la creació de llocs de treball nous compensarà els que es perdran o no, però sembla que no. Si anem cap a una societat en la qual hi haurà menys treball però on hi haurà un increment important de la productivitat, crec que cal plantejar si és necessari un repartiment del treball sense pèrdua de les retribucions. Jo crec que com a societat no seria lògic tindre milions de persones sense recursos. També crec que cal plantejar com a alternativa una renda de ciutadania per a aquells que finalment no puguen incorporar-se al mercat de treball; una renda que permeta tindre les necessitats bàsiques cobertes. És una qüestió de concepció de com ha de ser la societat en el futur. Nosaltres apostem per una societat on la gent puga viure d'una manera digna. On tal vegada el temps del treball haja de tindre una formulació diferent i les persones tinguem un altre tipus de concepció de la vida, no tan basada entorn al treball, sinó també en l'oci, en la cultura, en altres qüestions, i no estar tan 'pringat' amb el treball i, a més, mal pagat.

Fa un parell de mesos que ha entrat en vigor el control de jornada. Està funcionant bé?

El registre horari ve d'una denúncia que acaba interposant la Federació de Serveis de CCOO i que acaba al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. Quan el govern de Pedro Sánchez promulga el reial decret és perquè ja saben que eixa sentència la perdran i que la Unió Europea obligarà a establir el registre horari. És una ferramenta fonamental per a evitar la picaresca, la realització d'hores extraordinàries i l'allargament de la jornada moltes vegades sense cobrar-la. Ara bé, és eixa la ferramenta que necessitàvem? Nosaltres pensem que no. Però és veritat que també t'obri les portes dins de la negociació col·lectiva per a poder parlar d'aquests temes i per a implantar sistemes de registre. Com tot en la vida, hi ha empreses on això no és un problema perquè la representació sindical té la capacitat contractual amb l'empresa com per a exigir un sistema que siga garant. Després hi haurà altres llocs, on no hi ha representació sindical –que en són molts– on hi haurà problemes. La Inspecció de Treball no té recursos suficients com per a poder fiscalitzar tot això, i nosaltres, tampoc. Aleshores hi haurà una implantació probablement desigual. Ara, hi ha sectors, amb empreses fortes, que jo crec que han de ser objecte de vigilància.

Una qüestió que està d'actualitat és el preacord amb Mercosur. Què en canviarien?

Nosaltres no estem en contra que es puguen fer acords comercials. No estar a favor de la globalització d'alguna manera vol dir estar a favor del proteccionisme. No volem mirar-nos cap a dins, el que volem és globalitzar l'economia, però també volem globalitzar els drets. La primera reflexió que nosaltres fem és que aquests tipus d'acords moltes vegades estan per damunt de les normes nacionals i supranacionals, i no són acords transparents. No se sap què s'està negociant. En segon lloc, volem que el procés de globalització de l'economia vaja associat a la globalització dels drets. En el cas de Mercosur s'està acordant amb països que tenen un dubtós talant democràtic, com per exemple el Brasil amb Bolsonaro, o l'Argentina amb Macri. Les mateixes organitzacions sindicals d'aquells països s'oposen al tractat de lliure comerç perquè també suposa una sobreexplotació del territori. I això d'alguna manera va en contra del combat contra el canvi climàtic. No és el mateix portar la taronja des d'ací que haver d'agafar un avió i portar-les des d'allí cremant combustible. És una situació complexa. En definitiva, no ens acaba de convéncer, i sobretot no els acaba de convéncer als sindicats del con sud.

L'estat espanyol hauria de rebutjar l'acord si no es protegeix més l'agricultura?

Aquestes qüestions són sempre complicades. Sempre en un tractat de comerç hi ha sectors que es veuen beneficiats i d'altres, perjudicats. Això pot tindre un altre tractament, i és que potser calen transformacions dins de l'àmbit del camp, i també ajudes perquè puga ser competitiu i no tindre les dificultats que està tenint. Evidentment, en un acord algunes voltes es guanya i d'altres es perd, o no es guanya tot el que s'hauria de guanyar. Aleshores, el govern ha d'intentar pal·liar eixes conseqüències no desitjades.

Arturo León: "Volem que el procés de globalització de l'economia vaja associat a la globalització dels drets". / DANIEL GARCÍA-SALA

Enguany també ha sigut any d'eleccions locals, autonòmiques i generals. Com valora la continuïtat de Vicent Soler en Hisenda i de Rafa Climent en Economia?

A nosaltres ens sembla bé. No hem tingut cap contratemps amb ells, ni cap gran diferència. Em sembla que han fet un treball correcte. Hem tingut unes relacions bones, sinceres i cordials. Quan hem hagut de confrontar, hem confrontat, però sempre des del respecte i des de posicions d'enteniment, o això creiem.

Què demanen al Consell per a aquesta nova legislatura?

L'anterior legislatura ha sigut una legislatura d'obrir camins diferents dels que anàvem transitant al País Valencià. S'han elaborat moltes normes, i aquesta segona legislatura des del nostre punt de vista ha de ser una legislatura també de crear normes noves, però sobretot de desenvolupar les que es van crear en l'anterior mitjançant desenvolupaments reglamentaris. La Llei de la Renda Valenciana d'Inclusió, per exemple, una llei fantàstica, necessita diners per a poder-se implementar. Però qualsevol canvi que vulguem fer en el model productiu requerirà recursos. Aleshores, cal un desenvolupament reglamentari que concrete algunes qüestions importants, com, per exemple, les clàusules laborals en l'Administració Pública, i també calen recursos econòmics per a poder fer-les concretes i reals.

L'entrada al Consell de Podem donarà espenta a les polítiques socials del Botànic?

Per a nosaltres, el fet que hi haja altres partits polítics en el rang de l'esquerra és una garantia de poder iniciar o consolidar una senda de reformes de caràcter social. Jo crec que si el partit socialista, que és un partit progressista però que també té una ànima liberal, té un suport per la part de l'esquerra, podrem avançar en una sèrie de polítiques que tal vegada amb altre tipus de suport serien més difícils.

A l'Estat no s'ha arribat a un acord entre el PSOE i Podem per a formar govern i un dels motius que va donar Pedro Sánchez és que Podem inquietava la patronal. Com valora aquesta afirmació?

Nosaltres no ens posicionem sobre com ha de ser el govern. Estem més en la línia que el programa ha de tindre un contingut social de transformacions necessàries al nostre país. Ha d'abordar reptes fonamentals, com ara la consolidació del sistema de pensions i de la Seguretat Social. Ha d'incloure les reformes laborals per a adaptar-nos a la nova realitat del mercat de treball, al canvi tecnològic i al canvi climàtic. Per exemple, ha d'incloure una reforma fiscal en profunditat amb la qual paguen més els que més tenen. Però nosaltres no hem d'entrar en la forma de govern. Ara bé, sembla que es demonitza la possibilitat que puga haver-hi un govern de coalició amb Unides Podem. Sembla que és més normal que el puga haver-hi amb Ciutadans, o que entre la dreta es puguen posar d'acord. Crec que s'han comés errors per les dues bandes però seria inacceptable que no es posaren d'acord per a conformar un govern d'esquerres. La gent no ho entendria. Jo crec que la prova la tenim ací al País Valencià, que amb la conformació del govern per part de Compromís i el PSPV, i amb el suport de Podem, durant quatre anys hi ha hagut un govern amb una gran estabilitat. Jo crec que en aquests nous quatre anys també tindrem estabilitat, ara amb la incorporació d'Unides Podem i Esquerra Unida al Consell.

Què pensa de les crítiques que alguns sindicats com Intersindical fan de la Llei de Representació Institucional?

Personalment, amb Vicent Mauri, d'Intersindical, tenim una bona relació. Però ell vol arribar a un estatus que no li correspon. I, de fet, se li dona. És un sindicat menor, perquè té 500 delegats. És el huité sindicat del País Valencià. Nosaltres tenim 11.000 delegats i ells, 500. Volen tindre l'estatus que té un sindicat com CCOO, que se l'ha guanyat en les urnes. Què és el que vol fer? Ens vol deslegitimar respecte a la participació institucional. En el seu moment va trobar suports. Sembla que a nosaltres se'ns donen sacs plens de diners públics per no fer res i que això va contra la llibertat sindical. Però això no és així. Nosaltres tenim dret a la participació institucional perquè la constitució espanyola regula l'organització sindical i nosaltres som el més representatiu. S'estableix qui són els més representatius en funció del nombre de delegats i del que representa cadascú. Nosaltres, com dic, estem en més de 200 meses de negociació al País Valencià i lògicament tenim dret que se'ns compense, entenc jo, per eixa aportació que fem a la societat. Quan nosaltres negociem un conveni col·lectiu, que, per cert, fins ara no se'ns compensa ni un 'duro', nosaltres negociem convenis que afecten 1.300.000 treballadores i treballadors, dels quals, evidentment, si tenim 100.000 afiliats, hi ha 1.200.000 que no ho són. Però ho fem amb els nostres recursos. Els nostres recursos provenen bàsicament de les quotes dels afiliats. És just que els afiliats financen la negociació de tots els treballadors?

Per què creu que se'ls dona "un estatus que no els correspon"?

El que passa és que els donen cobertura. Hi ha partits que diuen, "doncs que entren" [a les meses de negociació]. Però, quin és el criteri? Jo tinc una representativitat del 38%. Quina és la major representació? Perquè la llei diu que és un 15% i 1.500 delegats com a mínim en les comunitats autònomes. No els tenen. Es pot modificar per llei a les Corts, d'acord. Quin és el criteri? Perquè si és d'un 5% de representativitat, com hi ha ara a les Corts, no hi entra cap. Si és un 3%, no hi entra cap. No sé si entraria el CSIF. Jo no tinc res en contra d'Intersindical. És un sindicat de 500 delegats, la majoria del sector de l'Educació, i trau pit del fet que és el primer sindicat de les administracions públiques. És veritat que, en suma de delegats, es computen tots en el conjunt de les administracions públiques; ells són el primer sindicat del personal funcionari i estatutari. Però no són el primer en Sanitat, ni en Funció Pública, ni en Justícia. Són els primers en Educació. I una segona qüestió: en la mesa on es negocien les condicions de treball no és en la que ells són els primers. Perquè en la funció pública hi ha dues meses generals: una que preveu els estatutaris i funcionaris, i una altra que és estatutaris, funcionaris i laborals. En eixa, que és on es negocia, perquè l'altra no es convoca, Intersindical és el quart sindicat.

Com és la relació entre CCOO, UGT i la patronal?

Una cosa són les relacions personals. Jo tinc bona relació tant amb Ismael Sáez [secretari general d'UGT] com amb Salvador Navarro, [president de la CEV]. No hi ha motiu per a estar crispats ni amb la mandíbula carregada a tots els llocs. Però això no lleva les diferències que tenim, que són molt importants. I ens distanciem en les meses de negociació. Tenim diferències en el salari mínim interprofessional, en la reforma laboral i en el que ells consideren pressió fiscal. Tenim infinitat de diferències però hem d'intentar entendre'ns. En aquest context i amb un govern de progrés, és important que nosaltres puguem reconduir i portar el diàleg social a l'acord. És la nostra obligació i crec que en aquesta legislatura podem fer alguna cosa que en l'anterior no vam arribar a concloure. Crec que podem entendre'ns en algunes qüestions importants.