4

may 2020

Sobre Mónica Oltra i Manuel Illueca

4 de Mayo de 2020. Arturo León i Ismael Serrano

La vicepresidenta Mónica Oltra es va referir fa uns dies a les condicions precàries que bona part dels treballadors, en aquest cas treballadores, del sector de l'hostaleria pateixen. Va ser quasi una banalitat que, no obstant això, ha generat un gran renou i indignació en la patronal corresponent de la qual s'ha fet ressò Salvador Navarrés, patró de patrons.


Se li ha dit a la vicepresidenta que se centre en els seus problemes i no en genere d’altres innecessaris, i un es pregunta quins problemes generen aqueixes declaracions?

Al nostre parer cap, molt al contrari. Simplement posen el focus en una realitat que les organitzacions sindicals estem denunciant des de fa temps i que en aquesta crisi es fa més evident i punyent que mai, i de la qual són responsables el model econòmic i social, bé, però en última instància els empresaris que acudeixen a aquestes fórmules de contractació diferida ben fomentada per la desastrosa reforma laboral de 2012.

No veiem en les seues paraules una negativa a ajudar les empreses del sector que passen per dificultats greus ni consten discrepàncies en el Govern respecte de les que s'han aprovat per a autònoms per una quantia global de 57 milions d'euros. Tampoc creiem que s'haja de limitar per part dels empresaris el camp d'actuació que li és propi a la vicepresidenta ni que se li pretenga instruir sobre quins són aqueixos problemes en els quals ha de centrar-se.

Es pot estar amb les empreses que passen dificultats, però potser no amb els treballadors i les treballadores? En aquest sentit, convindria recordar que segueixen sense signar-se els convenis col·lectius d'hostaleria a les províncies de València i Castelló, que algun d'aquests porta sense negociar-se un bon nombre d'anys i que aquesta desídia i mesquinesa s'ha practicat en els anys rècord de turistes i visitants estrangers a la nostra Comunitat. Trobem a faltar algun pronunciament de la CEV sobre aquesta tatxa en el diàleg social, perquè diàleg social i no una altra cosa és la negociació col·lectiva.

També hem pogut llegir alguna queixa de la mateixa font sobre l'Institut Valencià de Finances (IVF) i AFIN, als quals se'ls acusa de no concedir crèdit als xicotets empresaris. A tots? És fàcil suposar que Manuel Illueca valorarà el nivell de solvència i viabilitat dels qui sol·liciten crèdit a les entitats que ell dirigeix i que, atesos aquests criteris, actuarà en conseqüència. A ell li correspon fer aquesta valoració i no als empresaris i, si no, n’hi ha prou a recordar l'estrepitós fracàs de l'extinta SGR.

És curiós com es reclamen i proclamen les bondats de la col·laboració publicoprivada, però no es denuncia que les entitats financeres privades són les que en primera instància estan negant el crèdit a aqueixes empreses. O és que la col·laboració publicoprivada consisteix a mutualitzar el risc i fer privats els beneficis?

Tots tenim interés a salvar el nostre teixit productiu, d'això depén la riquesa del país i de l'ocupació, per això hem defensat des d'UGT i des de CCOO que cal ser flexibles en l'aplicació dels ERTO, portar-los fins on faça falta per a garantir les rendes dels treballadors i mantindre vives les empreses. No menys necessari i urgent és posar ja en marxa la renda d'ingrés mínim vital, però també hem defensat ajudes extraordinàries a autònoms, així com moratòries fiscals.

Un poc de moderació. Tots rebem pressions en moments de tanta angoixa, però reconeguem que no sempre els nostres han de tindre raó.

Arturo León, secretari general CCOO PV

Ismael Sáez, secretari general UGT-PV

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.