...i un any més
Les dones no són víctimes de violència només en la llar, també ho són a l’àmbit laboral, per això cal previndre i actuar.
Dimecres 25 de novembre tornàrem a reivindicar la fi de les violències masclistes en el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, mitjançant concentracions i convocant un minut de silenci als centres de treball.
No m’és fàcil tornar a haver d’escriure sobre una realitat que no ho hauria de ser, sobre cap tipus de violència. Enguany s’han comptabilitzat 41 víctimes del masclisme, deixant 23 orfes i òrfenes, 1.073 dones assassinades des de 2003, si no en són més a hores d’ara. I a banda totes aquelles que dia rere dia pateixen eixa violència en silenci, física i/o psicològica, i que les converteix en víctimes potencials. Des de CCOO PV rebutgem amb força qualsevol tipus de violència contra les dones i les menors, violències específiques realitzades des d’una mentalitat patriarcal, des de la creença d’estar en una posició de superioritat simplement per raó de sexe, des de la mesquina creença, la necessitat, d’haver de sotmetre l’altra, considerada inferior, per reforçar l’autoestima.
La covid-19, a més de moltes altres mancances i fortaleses del sistema, ha provocat una crisi econòmica i social que ha contribuït a la reclusió de les dones en la llar, lloc on es produeix la major part d’aquest tipus de violències. I, per si no fos prou, la presència a les institucions de la ultradreta misògina, que els dóna major presència als mitjans i força a les xarxes, no fa més que encoratjar i omplir de raons aquells botxins potencials, a més de fomentar l’odi per raons d’orientació sexual i apostar per retallar els recursos públics adreçats a la prevenció d’aquestes violències i a l’atenció a les víctimes.
Així aquesta pandèmia ha dificultat la possibilitat d’accés de les dones en risc als serveis d’atenció especialitzada i limitat la seua capacitat de denúncia. Per això des de CCOO PV hem encetat el projecte Seus Segures, consistent en posar a disposició els locals del sindicat com a lloc segur i proper des d’on iniciar el contacte amb els recursos especialitzats. Es tracta de facilitar a les víctimes el donar eixe primer pas, eixa decisió que tan costa en molts casos.
I perquè no només les dones són víctimes en la llar, també ho són a l’àmbit laboral, hem elaborat un protocol per a la prevenció, l’actuació i l’erradicació de l’assetjament sexual i per raó de sexe en l’àmbit laboral. Un model, que pot ser implementat en qualsevol centre de treball, i que és una eina per combatre’n la discriminació i tot tipus de violències masclistes. L’assetjament sexual es qualsevol comportament verbal, no verbal o físic, de naturalesa sexual, que s’exerceix amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, especialment si li crea un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. I no cal que siga reiteratiu ni sistemàtic i pot ser verbal, no verbal o físic.
I l’assetjament per raó de sexe és qualsevol comportament que, per motiu del sexe d’una persona, s’exerceix amb la finalitat d’atemptar contra la seva dignitat o integritat física o psíquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest, o que provoca aquests mateixos efectes segons el que disposa l’article 5 de la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Aquest tipus d’assetjament es considera, en tot cas, discriminatori i, en conseqüència, vulnera l’article 14 de la Constitució, l’article 7.3 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes i l’article 4.2.e) de l’ET.
Per tot açò, des de CCOO PV valorem positivament les adaptacions introduïdes amb motiu de la pandèmia al Pla de contingència contra la violència masclista del Ministeri d’Igualtat, però no en són prou. Cal que el Govern, les comunitats autònomes i les administracions locals destinen els recursos necessaris en prevenció i atenció integral, des d’una concepció global, des de la consciència social, des de l’educació, des d’una major efectivitat en l’aplicació del Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere i, al nostre àmbit, des de l’aplicació del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista.
També demanem al Govern la ratificació dels Convenis de l’Organització Internacional del Treball (OIT) 189, sobre les treballadores i els treballadors de la llar, i 190, sobre la violència i l’assetjament en el món del treball, duent a terme de manera urgent els canvis legislatius per garantir el compliment d’aquests convenis.
Totes aquestes demandes són un pas més en aquesta lluita però sense l’aportació de la societat en conjunt i de cadascuna de nosaltres no hi haurà solució. Desitjar-vos molta salut, que superem amb les menors seqüeles aquesta pandèmia i les seues conseqüències i que puguem deixar d’escriure sobre les violències masclistes, o qualsevol altra violència, quan abans millor.
Últimas entradas
- Bajar impuestos para una minoría social
- Avanzando en la conciliación
- El carril bici, clave para la movilidad de hoy
- Síndrome de ‘burnout’
- Permisos laborales por la corresponsabilidad
- Reforzar el Estado, la cohesión social y la convivencia
- Altas temperaturas en el trabajo
- CCOO i la pluralitat organitzada
- Unas elecciones para consolidar avances y afianzar derechos
- Emergencia democrática