5

jun 2010

Energies renovables i ocupació contra el canvi climàtic

5 de Junio de 2010. CCOO PV

Publicat a Levante-Emv


l món s'enfronta a un repte inajornable: estabilitzar l'increment de la temperatura mitjana de la terra en +2ºC, la qual cosa equival a no permetre el creixement de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) més enllà de les 450 ppm. En cas contrari, els costos econòmics, ambientals i socials poden arribar a fer-se insuportables.

Al voltant de tot açò, els embats de la desocupació sobre una economia malmesa, d'un sistema productiu amb greus deficiències, de les inversions públiques improductives d'aparador i d'una distribució de la riquesa cada vegada més injusta.
En aquest context, les energies renovables (ER) no són la solució a tot però són part de la solució, i una part tan necessària com important, també per a la generació d'ocupació.

L'estudi sobre Energies renovables i ocupació que CCOO PV presentarà pròximament, determina amb claredat que les ER representen un jaciment d'ocupació important i entronquen directament amb la reconversió energètica cap a les energies netes i amb el nou model productiu que les nostres societats necessiten implantar. Les ER alliberaran una part molt important de la factura energètica dedicada a la importació de petroli, de gas i d'urani, contribuint a reduir els costos de l'energia i equilibrar la balança de pagaments.

El País Valencià pateix una economia fortament endeutada i dependent des del punt de vista energètic, amb un grau de dependència del 96,8% (Espanya 82,8% i la UE-27 el 53,1%), sotmesa a les fluctuacions i a un encariment permanent dels preus de l'energia que resta competitivitat als nostres sectors productius.

Les ER al País Valencià avui només representen en el nostre abastament energètic el 3,2 de l'energia primària. Per al gran salt que ens hauria de portar l'any 2020 fins al 20% de presència de les ER, tal i com proposa la Unió Europea, és necessari un esforç inversor de molts sectors, però sobretot es requereix una voluntat política avui inexistent en els nostres governants. Les seues prioritats són altres ben allunyades de l'interés comú.

Si fórem capaços de revertir aquesta situació, la nostra ocupació es veuria fortament afavorida. Els sectors industrials que treballen en aquest camp proporcionen més de 5.000 llocs de treball directes i en l'escenari de compliment per a 2020, aquesta xifra es podria quasi multiplicar per quatre, tot i que encara caldria afegir-hi aquells emergits de les sinergies industrials que s'hi produirien.

Això però, si no hi ha un canvi profund és simplement una porta a penes entreoberta. Per això ens cal l'acompliment pel Consell del marc de concertació amb els sindicats del Pacte valencià pel creixement i l'ocupació, que quan es tradueix als Pressupostos de la Generalitat és decebedor, lletra morta. Per a un govern eficaç l'esforç inversor públic és obligat. Ens hi juguem una millora de la balança de pagaments, ser industrialment capdavanters en sectors energètics emergents, créixer de manera important en ocupació i apostar per un planeta i una societat amb futur.

Últimas entradas