23

nov 2015

Globalitzar la vida

23 de Noviembre de 2015. Manel Nieto Morcillo

Per Manel Nieto, Secretari general CCOO PV a les Comarques del Nord


Benvolguts lectors i benvolgudes lectores, estiguen segures que m"haguera agradat dedicar aquesta tribuna que ens brinda a CCOO aquest diari a altres assumptes importants, sens dubte, i de capital importància per al conjunt de la ciutadania en general i la classe treballadora en particular. Però què més important que la vida mateixa de les persones,siguen qui siguen, estiguen on estiguen i vinguen d"on vinguen. Per descomptat que lamente, sent i pateixo davant la massacre ocorreguda dies enrere a París, on persones de tot tipus i condició van veure com se?ls arrabassava el més preuat que tenien. Atrocitat que no mereix cap tipus de perdó, siga el déu que siga, al qual s?aferren per cometre tanta atrocitat, i sí que mereix el repudi de tota la gent de bé.

Però em rebel·le davant de tanta hipocresia manifestada aquests dies per governants del món desenvolupat, on una vegada més han posat de manifest, que hi ha morts de primera i de tercera, fins a la mort s?està fent distinció de classes. Aquesta hipocresia imperant, que no diu res, però pitjor encara, que res fan i no han fet res per donar importància als centenars, fins i tot, milers de morts que es produeixen en altres zones del món a diari, i el més trist, segueixen sense tenir la ferma voluntat d?impedir que continuï passant.

Així doncs, els que estem en contra de les armes, de les guerres i abracem la vida i la pau al món, veiem afligits que només des de la tàctica i la geoestratègia economicista ha vingut important als poderosos de la terra, i llavors és quan han intervingut en aquestes zones.

Aquests grans estadistes i valedors de l?ordre mundial que no han deixat més que guerres, fam, inestabilitat política, buidat de drets civils i llibertats per fer-se amb grans beneficis uns pocs a costa de tristament molts.

Aquests governants que segueixen sense entendre de què fugen les persones que busquen refugi en altres zones del món i se?ls repudia com empestats o leprosos, que realitzen cimeres europees fins a altes hores de la matinada, però les portes se les segueixen tancant.

Vostès lectors i lectores jutjaran si estem davant d?una hipocresia immoral de governs que no mereixen el nostre alè, ni vestir-se de negre en els funerals d?estat amb tota la seva pompa i luxe, volent fer veure que estan afectats pel que ha passat dins de la vella Europa.

Tampoc per a la gran majoria dels mitjans de comunicació, totes les morts pesen el mateix. Hores i hores de televisió pública i privades han comptat amb tot luxe de detalls el que ha passat a París. Des de l?odiat atemptat fins a les intervencions policials per capturar els assassins, com si no hi hagués més notícia a la resta del món.

Aquests dies res o poc es deia de les persones que segueixen morint volent aconseguir les nostres costes, o deixant-se la pell en les tanques de la mort, o les morts a l?Iraq, Síria, Líban, Txad, Camerun, Níger o Palestina, i tantes altres que es troben en conflicte permanent. O d?eixos països que suporten contínuament aquesta fam, que de vella ha arribat a l?últim tram d?antiguitat.

Res he vist, sentit o llegit ara que es compleixen 40 anys de lluïta per la independència del Sàhara occidental, o tractar de terrorisme en els mitjans els assassinats a dones a mans dels seus botxins, siguen o hagen estat les seues parelles. Encara que si els sóc sincer, pense que, d?això que els explico res o poc se sol informar passe el que passe a París.

Reivindiquem doncs, que els valors de la República Francesa, Llibertat, Igualtat i Fraternitat, que tant hem estat sentit aquests dies darrers també serveixen per aquestes zones i la seva gent. 

Últimas entradas