19

oct 2020

Millors polítiques públiques que garantisquen els drets i la justícia social

19 de Octubre de 2020. Isabel Barrajón

Des de CCOO PV considerem l’ocupació com a fonament constitutiu de la riquesa social i del desenvolupament humà, per la qual cosa, a més de teixir aliances per aglutinar esforços, mobilitzar i generar consciència col·lectiva, abordem la lluita contra la pobresa des d’una concepció global-local-global, sota el paraigua del dret al treball digne i la plena ocupació.


La gestió de la pandèmia està afectant greument la salut, la seguretat i la supervivència de centenars de milions de persones a tot el món i, reconegut per l’ONU, accelerant la transferència del poder econòmic i polític a les elits. Segons el mateix Banc Mundial, entre 40 i 60 milions de persones podrien caure en la pobresa extrema a causa de la pandemia de la covid-19.

Mentre les fortunes dels més rics continuen augmentant, comunitats de tot el món són empentades cap a la pobresa, l’existència precària i la desigualtat. Les conseqüències directes inclouen pèrdua massiva de treball remunerat i mitjans de subsistència, així com disminució de l’accés als aliments, l’aigua, el sanejament, l’habitatge adequat, l’educació, els serveis de salut i altres necessitats fonamentals.

 
 

 

La pandèmia ha deixat al descobert les mentides que parlen d’un sistema econòmic eficient gràcies al qual es cobreixen les necessitats de les persones; el mercat ha fracassat davant d’un virus minúscul.

Els últims informes de seguiment dels objectius de desenvolupament sostenible no són gens optimistes, especialment respecte de l’ODS 1, «posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món»; es parla d’un retrocés d’una dècada en la consecució dels ODS als països més empobrits. Davant l’impacte econòmic de la crisi sanitària i la previsible catàstrofe humanitària sense precedents, quatre agències de les Nacions Unides van demanar aquest dimarts solidaritat mundial amb els països més pobres afectats per la covid-19.

Segons l’últim informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social en l’Estat Espanyol, «hi ha més pobres i són més pobres», una pobresa que afecta més les dones. Espanya va directa al fracàs en l’objectiu europeu contra la pobresa amb 2,5 milions de persones més en exclusió. L’Estratègia europea 2020 requeria que el nostre país reduïra en 1,5 milions les persones en risc de pobresa i d’exclusió des de 2008, però avui hi ha un milió de persones més en aquesta situació i tot indica un increment d’aquestes xifres.

Al País Valencià, un total d’1,4 milions de persones, que representen el 27 % de la població, estan en risc de pobresa i d’exclusió social, segons el desé informe anual de seguiment de l’indicador AROPE ( At Risk Of Poverty and/or Exclusion ). Aquesta dada està per damunt de la mitjana espanyola, amb un índex del 25,5 %, i molt lluny de les comunitats amb percentatges més baixos com Navarra i el País Basc, que tenen l’11,7 % i el 14,4 % respectivament.

Davant aquest panorama, en el marc de la Setmana de lluita per l’Erradicació de la Pobresa, s’exigeixen polítiques que posen fre a l’augment exponencial d’un altre virus perillós, el de la indiferència davant la desigualtat. Des de la campanya Pobresa Zero, i sota el lema Pobresa Zero Revolució centenars d’organitzacions socials i sindicals al País Valencià, entre aquestes CCOO PV, reclamen uns pressupostos per a 2021 que aposten per polítiques públiques encaminades a modificar la deriva actual.

Reclamem especialment la consecució dels (ODS 8), qualitat de l’ocupació, salari mínim, enfortiment de la negociació col·lectiva i les polítiques de protecció social; (ODS 1), atenent la dimensió de gènere; (ODS 5) i la consideració especial de col·lectius més vulnerables o en situació més precària (migrants, minories ètniques, joves, persones majors i persones amb diversitat funcional). A més a més, urgim sistemes de distribució secundària de la renda (despesa social i impostos progressius) que facen possible una vertadera justícia fiscal (ODS 10). La dècada de l’acció per no deixar ningú arrere és aquesta.

Nelson Mandela ens va recordar que mentre la pobresa, la injustícia i la desigualtat profunda persistisquen al món, no podrem descansar de veritat. «La pobresa no és natural, és creada per l’home i pot ser superada i erradicada per l’acció de l’ésser humà; és un acte de justícia» i per tant, es pot acabar amb aquesta. Tenim el repte de reconstruir les societats des dels drets humans, carregant-nos de força amb l’aliança ecofeminista i l’horitzó d’un canvi estructural del model econòmic neoliberal per un sistema al servei dels pobles i la cura de la vida en el planeta. 

Últimas entradas