Un salari decent per a treballs essencials
Havíem arribat a un consens social gens menyspreable, que es va traduir en aplaudiments cada vesprada als qui es jugaven la vida perquè no en perdérem la nostra. Persones que netejaven carrers i hospitals, cuidaven dels nostres majors, ens atenien en els supermercats, eixien al camp a recollir taronges o que formaven part de cadenes de muntatge i distribució per assegurar el proveïment de les llars. Es realçava així la centralitat i la importància del treball en la societat.
I si hi havia consens en la necessitat de valorar el factor treball, sembla lògic millorar també els salaris que no garanteixen la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones, molts d'aquests amb un clar component de gènere, als quals afecta directament el Salari Mínim Interprofessional i que la CEOE no està disposada a revisar. Per això, ara en proposen una congelació amb el gastat argument de la destrucció de l’ocupació, el mateix que van adduir amb la pujada anterior i que les dades i informes desmenteixen.
En canvi, per als sindicats, és necessari avançar en la senda de l’acompliment dels objectius que imposarà la futura directiva europea sobre salaris mínims i amb el pilar europeu de drets socials. De fet, hi ha un compromís amb l'Executiu de Pedro Sánchez d'aconseguir el 60 % del salari mitjà europeu al llarg de la seua legislatura. La posició de la patronal resulta contrària a la cohesió social i no es justifica per l'element de pèrdua de productivitat. Hi ha sectors en crisi, però molts altres ja assenyalats que han crescut en activitat durant aquesta pandèmia i que requereixen d'una actualització salarial.
Esperem que el Govern central es faça el desentés i ignore els vetos que van contra les persones que diu defensar, les més vulnerables del món del treball. A més, la pujada del SMI hauria d'anar acompanyada d'una actualització de l’IPREM, un índex bàsic per al càlcul de prestacions socials com l'habitatge o la justícia gratuïta.
És important recordar que l'increment dels salaris més baixos contribueix a pal·liar les desigualtats que es donen en el món del treball, per un desequilibri en la negociació col·lectiva que ha de ser reformat sense major dilació l’any 2021. La crisi sanitària ha tingut importants repercussions socioeconòmiques i n’hem estat a l'altura, a més ho hem acordat des de la responsabilitat, però no renunciarem a la derogació d'aquells aspectes més lesius de la reforma laboral.
A més, per a CCOO és fonamental atendre els mandats que han donat a la negociació col·lectiva les últimes lleis i incorporar-los als convenis col·lectius. Perquè les condicions laborals van més enllà de les necessàries pujades salarials. Hem de dotar d'estabilitat a l'ocupació, mitjançant la regulació de la subcontractació o el manteniment de les condicions en cas de les empreses externes. Hem d'avançar sobre matèries que van des de la reducció del temps de treball o la flexibilitat interna de les empreses per facilitar la conciliació, a les auditories retributives i els plans d'igualtat, el teletreball, la desconnexió digital, la protecció de dades o aspectes mediambientals.
Això suposarà no sols l’actualització del marc normatiu, sinó un important canvi cultural en les empreses, per al qual hem de preparar al sindicat. Aqueix serà un dels majors desafiaments del pròxim any.
Entradas relacionadas
- El error de combatir la crisis a costa de la devaluación salarial
- Diálogo social frente a imposición unilateral
- #AraToca CCOO reclama polítiques per a la gent que permeten millorar les condicions de vida de la gent treballadora
- A què juguen la CEOE, el PP i Ciudadanos?
- Precariedad y salarios: la patronal no tiene razón
Últimas entradas
- Mujeres del sector de la limpieza de Castellón
- “No te puedo comprender, corazón loco…”
- La historia (olvidada) del día de la mujer (trabajadora)
- El gran reto social de los cuidados
- Demoler techos de hormigón
- Feminismo sindical
- Salarios, inflación y beneficios empresariales
- ¿Para cuándo los derechos laborales en la contratación pública?
- Cita para extranjería: misión imposible
- Cómo hay que actuar