#AraToca CCOO reclama polítiques per a la gent que permeten millorar les condicions de vida de la gent treballadora
No ens cansarem de mobilitzar-nos fins que les nostres peticions es publiquen al BOE». Amb aquesta frase, Unai Sordo verbalitza el desig majoritari de la classe treballadora. Les successives crisis, les polítiques de retallades dels diferents Governs, al costat de l’actual pandèmia, les reformes laborals i el futur de les nostres pensions, desdibuixen els projectes de vida de les persones treballadores d’aquest País. Més si cap, si parlem de joves, dones, o majors de 45 anys.
CCOO i UGT van eixir al carrer al gener, febrer i març, en més de cinquanta ciutats espanyoles, per a reclamar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) i la derogació de les últimes reformes laborals i de la pensions de 2013.
Sota el lema Ara Sí que Toca reclamem al Govern que porte els seus compromisos al BOE, eleve el Salari Mínim Interprofessional, derogue les reformes laborals i la reforma de pensions. Exigim el compliment dels compromisos del Govern amb les organitzacions sindicals.
Unai Sord recalcava que la derogació de la reforma de pensions de 2013 possibilitarà que les pensions evolucionen en funció dels preus, i que la pujada del SMI siga enguany una prioritat, així com el compliment de l’objectiu que al final de la legislatura aconseguisca el 60% de la mitjana salarial. Posant l’accent en que els sous més baixos són els que més han patit les crisis i són els que més estan patint una vegada més.
La nostra organització, CCOO, reclama polítiques per a la gent que permeten millorar les condicions de vida de la majoria social, de la classe treballadora. Per això hem de continuar exigint la pujada del SMI, millorar les condicions de vida dels i les pensionistes i atacar una reforma laboral que permet temporalitat i precarietat.
En un moment de la seua intervenció del passat dia 13 de març, Unai Sord deia que «els sindicats espentarem des del carrer i des de la negociació, amb tot l’ímpetu perquè es facen polítiques progressistes.
Al País Valencià, i amb la mateixa fermessa, el secretari general de CCOO PV, Juan Cruz, ha instat al diàleg eficaç, ja que actualment hi ha molts elements fonamentals pendents de solució damunt de la taula del diàleg social. «Si el Govern no rectifica i aborda d’una manera ràpida i intensa tot el procés de diàleg social, lògicament les mobilitzacions aniran creixent de volum».
L’actual secretari general de CCOO PV ha avançat que ambdós sindicats tenen previst «tornar a eixir al carrer el Primer de Maig», amb totes les mesures de seguretat corresponents, en la plaça de l’Ajuntament de València, «perquè entenem que estem en un moment crucial on ha de donar-se un impuls molt seriós a la concertació social».
No puc estar més d’acord amb les manifestacions d’Unai Sordo i Juan Cruz. En breu, el 28 dábril, fita històrica dels Sindicats de classe, celebrarem el dia d’Internacional de la Seguretat i la Salut al Treball, al seu voltant farem concentracions i assemblees, que ens serveixen d’avantsala per a les conmemoracions del primer de maig.
L’any passat la celebració de l’1 de maig va ser virtual, les xarxes socials van ser el mitjà pel qual milions de persones treballadores van expressar la seua disconformitat amb l’actual situació, mostrant el seu suport a la lluita dels sindicats de classe. Enguany ens agradaria celebrar un primer de maig el més semblant possible a anteriors anys.
En 2021 complirem totes les indicacions sanitàries i de prevenció necessàries, però eixirem al carrer a celebrar i reivindicar allò que creem just i possible. I estic convençut que ací, a Castelló, per cadascuna de les persones que puguem estar en places i carrers, seran milers les que ens acompanyaran des de les seues cases i els seus llocs de treball. Jo eixiré, com sempre agafaré la meua bandera de CCOO i ocuparé el meu lloc en la pancarta.
Entradas relacionadas
- Un 1 de Maig per una Espanya més social i per una Alacant millor encara
- Cap a la igualtat
- Primero de Mayo, razones para salir a la calle no nos faltan
- Un Primer de Maig de reconeixement i reivindicació
- És Primer de Maig
- Xarxa sindical en defensa de la classe treballadora
- Primer les persones. Primer de Maig
- Unitat, fortalesa de la classe obrera
- Reivindicar igualtat, ocupació, més salari i jubilacions dignes
- La dignidad del trabajo
- Diàleg social: instrument clau per a la recuperació
- El error de combatir la crisis a costa de la devaluación salarial
- Diálogo social frente a imposición unilateral
- Un salari decent per a treballs essencials
- Bretxa salarial: la conseqüència econòmica de la desigualtat de les dones
- Igualtat, ocupació, salaris i pensions
- Pensions, justícia i benestar social
- De la reforma laboral a la de las pensiones
- Balance de un año que no esperábamos
- Explotació en estat pur és el que explica el problema de les vacants laborals
- Diálogo social frente a imposición unilateral
- Ruleta russa i pedres a la teulada, Alacant i la reforma laboral
- La reforma laboral, un avance para la clase trabajadora
- Reflexiones en torno a un acuerdo histórico
- Derogaremos la reforma laboral
- ¡Esperen a que le toque el turno a la reforma laboral!
- Productividad o salud pública
- La configuració de les noves relacions laborals
Últimas entradas
- Un nuevo modelo económico y productivo exige un nuevo contrato social europeo
- Nos van a oír
- Rutas de la memoria obrera
- Afanias, paga ja!
- 28M, una cita con el futuro
- Un Primero de Mayo crucial
- Accidentes de trabajo, la punta del iceberg
- Maig 'point'
- ¿Falta de personal o falta de condiciones?
- Sostener las pensiones públicas sin recortar derechos