20

dic 2012

Per una lectura "social" de Nosaltres els valencians

20 de Diciembre de 2012. CCOO PV


En haver de preparar un article d'encàrrec sobre què va dir Fuster del seu Nosaltres els valencians, lògicament se m'hi imposava una relectura del document proveït d'una lupa, no fóra cas que algun detall interessant se m?escapara.

I heus ací que, de bon començament, m'hi trobe que l'autor diu, al Pròleg a la segona edició, "Ens urgeixen molts exàmens de consciència -de consciència nacional-, un d'ells, des de l'angle valencià, era el més urgent i urgidor." I "vaig decidir construir un esquema de les qüestions vives, i vitals, que sorgeixen de la realitat quotidiana de la nostra societat i que es projecten alhora cap al passat i cap al futur". El mateix Fuster hi afegeix: "He tractat de subratllar, sempre, davant de cada episodi concret, la trama de les tensions i dels antagonismes socials -demogràfics i de classe, econòmics i de cultura- que podien facilitar-ne l'explicació o el sentit. Tampoc això no havia estat gaire freqüent, fins ara, entre nosaltres".

Si, a més, tenim en compte el pensament fusterià que "només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir", havia de fer-ho amb molta atenció. El fet de conduir una lectura col·lectiva -una de tantes maneres de fer de mestre- t'hi fa descobrir aspectes, o mirades, que, en la lectura personal, se't poden haver escapat. És el cas, ara i ací, que aquesta indicació de "subratllar la trama de les tensions socials i dels antagonismes socials" de cada moment de la nostra història, m'ha posat davant dels ulls una nova "lectura", que anomene "social"; no cal dir-ho, sense perdre de vista l'òptica "nacional".

Un parell de fragments ens poden fer entendre cap a on volem apuntar. El primer, en el capítol II. Ciutat i país, la part inicial titulada -primer avís important- "Plantejament de classe": "No hem de caure en l?anacronisme de mirar aquest plantejament sota una llum exclusivament ?nacional?. S?hi interferia un factor de classe prou més actiu. En el fons es tractava de la disputa, ja llarga, entre l?aristocràcia feudal i la institució monàrquica." S'hi refereix a l'actuació contínua dels senyors feudals de l'Aragó, poc "nacionalment" valenciana i molt més coherent amb els seus interessos de classe, de "classe senyorial".
En un altre capítol del llibre, titulat "Necessitat d'un replanteig", l'autor ens torna a advertir: "En qualsevol esquema viable, en el supòsit d?una 'normalitat' civil, totes les discrepàncies dreta-esquerra que venim rastrejant en aquestes observacions, hauran d?ésser relegades a un lloc secundari. Caldrà una doble revisió: des de l?angle classista i des de l?angle nacional. Obrers i burgesos, bracers i terratinents, ho han de reconsiderar, oblidant les dolces mitologies vuitcentistes." En moments com aquest nostre, en què pretenem una ja merescuda "normalitat civil", no estaria gens malament tenir present, "si volem entendre?ns i entendre el fet històric valencià" -Fuster dixit-, que les tensions socials són justament un dels factors clau -si no el que més- en la construcció del país que volem. Anys a venir, Fuster hi insistiria: "El poble valencià, o emprén el camí de l?emancipació nacional i de l?emancipació de classe -de les 'classes populars'-, que són dialècticament solidàries, o es diluirà com a poble."

Teniu ací -tenim, naturalment- motius suggeridors per a evitar una lectura esbiaixada d'un text que encara ens és necessari. Una possible -interessant?- lectura del llibre, en aquest any -el del cinquanté de la seua publicació-, ni que siga per mirar-se'l, el llibre -i el tema- amb uns ulls renovats. "I qui vulga entendre, que entenga".

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.