20

jun 2016

El treball de la gent de la mar

20 de Junio de 2016. Manel Nieto Morcillo

En aquesta ocasió, i atenent una realitat poc o gens coneguda per part de la societat però poc reconeguda i defensada per part de les institucions més enllà de les declaracions d’intencions, em vull referir al treball marítim. Cert és que el sector juga un paper crucial en l’economia i la societat europea. Cobreix el 75% del comerç exterior de la Unió Europea, i disposa del 60% dels vaixells contenidors del món. Però desafortunadament, les companyies navilieres europees no estan contractant per als seus llocs de treball marins europeus com es feia.


Els oficials europeus estan sent reemplaçats per tripulacions de baix cost de tercers països, iniciant una espiral descendent en les condicions socials del sector marítim europeu. Si no s’adopten mesures per a abordar aquesta situació, en no gens de temps, les treballadores i els treballadors del nostre país i d’Europa podrien tenir un pes insignificant en el sector. En aquest context, és inacceptable per a CCOO, que els que fan les lleis obliden els marins europeus.

En plena sintonia amb la Federació Europea dels Treballadors del Transport (ETF), des de CCOO hem identificat 10 mesures dirigides a fer del transport marítim un generador de riquesa i ocupació, cosa que cap Govern responsable pot menysprear amb les xifres d’atur que tenim. En primer lloc, per millorar la qualitat del transport marítim a Europa s’ha de començar per la prevenció de la competència deslleial. Europa ha d’abordar la pràctica de les banderes de conveniència i estimular les companyies de transport marítim europeu a registrar-se sota banderes nacionals europees. I d’una manera decidida, per evitar una carrera cap a l’enfonsament, s’han de regular tots els transports entre estats de la UE i establir els requisits per a les condicions socials i d’ocupació dels marins europeus. Entre les mesures proposades, recollim la qualitat del transport europeu marítim, demanem que els marins tinguen dret a un tracte just en la cadena de subministrament en termes d’una feina segura i millors condicions laborals i de vida. Al mateix temps que apostem per un sector en què les dones tinguen un paper molt més important que fins ara.

Per impulsar l’atractiu de la cursa marítima, no només cal solucionar els assumptes que indiquem, sinó a més, tractar-ne d’altres com la formació de qualitat o l’establiment d’estàndards d’ensenyament i de certificació que han de ser situats molt amunt en les agendes polítiques. Qüestió aquesta, que vam tenir ocasió de plantejar el passat divendres, en la reunió que vam celebrar a Castelló, quan se’ns va convocar per part del SEPE per atendre el Catàleg d’ocupacions de difícil cobertura. I és que les navilieres de bandera espanyola i que operen a les nostres aigües, i a més els arriben fons públics, haurien de garantir la formació en pràctiques en els seus vaixells per així potenciar la inserció en el món del treball dels homes i de les dones del nostre territori. També demanem que la millora de les condicions generals dels marins incloguen mesures que garantisquen la seguretat, el màxim respecte a les hores de treball i els temps mínims de descans, i que hi haja el dret a la seguretat social així com el dret a les pensions per a tots els marins a bord d’embarcacions amb bandera europea.

El Conveni de treball marítim (CTM o MLC en les seues sigles en anglés) va ser aprovat per la Conferència Internacional del Treball de l’OIT, sessió marítima, pel mes de febrer de 2006. La part dels treballadors va estar encapçalada pel company Jon Azkue, de CCOO, pertanyent a la plantilla de Salvament Marítim de Castelló. El CTM és el resultat dels treballs duts a terme durant quasi sis anys per la comunitat marítima internacional a Ginebra, després d’aconseguir-se un acord entre governs, sindicats i navilieres dirigit a eliminar l’explotació de la gent de mar, la manca de reconeixement de seus drets humans i la competència deslleial exercida per companyies amb pocs escrúpols. Realment és un estatut laboral de la gent de la mar que treballa a bord de mercants i vaixells de passatge (creuers). Pel nombre de ratificacions nacionals i el volum de tonatge mundial assolit, es pot dir que és una llei universal.

Espanya va ser el primer país europeu a ratificar aquesta Carta de drets de la gent de la mar, però les actuacions posteriors dutes a terme pels governs i les institucions deixen molt a desitjar. Això ha motivat que, la Llei de navegació marítima, de recent aprovació, siga fonamentalment una Llei mercantil que oblida pràcticament el principal recurs del transport per mar: l’humà.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.