14

may 2018

La salut laboral, un bé de totes

14 de Mayo de 2018. Albert Fernández

Durant el període de recessió s’optà bàsicament per estalviar i una de les partides damnificades va estar, i ho continua estant, la de seguretat i salut. Si anem a les dades, ens trobem que des de 2013, després de l’última reforma laboral, la sinistralitat laboral no ha deixat d’augmentar a la província de Castelló, a l’igual que a tot l’Estat.


És ben clar que, malgrat allò que ens volen fer creure i sense cap afany de creure’m un visionari, la recuperació econòmica de la classe treballadora es pot dir que és una fal·làcia. Ben cert és que les causes són moltes i variades però avui vull fer esment en algunes dades sobre seguretat i salut laboral que contribueixen a realitzar l’anterior afirmació. Com ja ens haureu escoltat dir a les CCOO, aquesta recuperació econòmica ho és per a les empreses, no pas per a les treballadores i els treballadors.Cert és que s’ha donat un augment en la contractació, que s’ha reduït la taxa d’atur i que, per tant, s’aprecia un augment en les hores treballades i en l’afiliació a la seguretat social, al voltant del 13% de la mitjana des de 2013 a la nostra província. També és cert que continuem amb taxes de contractació temporal elevades, al voltant del 90%, i no tota la contractació indefinida és a temps complert. Resumint, ha hagut un augment de la precarietat.

D’afegit tenim que durant el període de recessió s’optà bàsicament per estalviar i una de les partides damnificades va estar, i ho continua estant, la de seguretat i salut. Si anem a les dades, ens trobem que des de 2013, després de l’última reforma laboral, la sinistralitat laboral no ha deixat d’augmentar a la nostra província, Castelló, a l’igual que a tot l’Estat. Com a dada significativa tenim que en el període de març de 2017 a febrer de 2018, respecte el mateix període anterior, ha hagut un increment dels accidents mortals de 3 a 10, un 233,3% d’augment. Ara bé, caldria completar les dades amb el tipus de contracte, la seua durada i parcialitat i l’empresa, per així poder identificar el número d’accidents i la seua catalogació amb la precarietat. Tampoc es comptabilitzen les incapacitats temporals per contingències comuns donades pel metge de capçalera i que tenen origen en situacions d’estrès laboral, assetjaments, depressions, etc. Vull recordar que la nova llei de Mútues les atorga el poder de decisió per a donar l’alta, alta que podràs impugnar, la decisió final és de la seguretat Social, però mentre es resol aquesta impugnació, en cas de necessitar continuar amb rehabilitació, aquesta es sol interrompre allargant el procés de recuperació.

L’augment de la sinistralitat laboral no és preocupant només per allò que afecta el treballador com a conseqüència directa, també en allò que pot suposar en seqüeles i tot el que d’elles es pot derivar. Seqüeles que poden haver de ser indemnitzades o poden incapacitar per al desenvolupament del o de qualsevol treball. A la fi, repercussió econòmica sobre el sistema. Quan més accidents laborals, més baixes i així més cost per a la Seguretat Social, això sense quantificar l’afectació a les empreses en termes de productivitat i/o qualitat.

La salut laboral és cosa de totes. Dels governants que han de legislar pensant en el bé comú i en el sosteniment del sistema, dotant pressupostàriament allò que cal potenciar en cada moment. Els partits polítics, incorporant-la a la seua agenda. Les empreses, deixant de considerar-la una despesa i donant-li la importància que es mereix, traslladant-la a tota la seua plantilla mitjançant la formació i incorporant-la als plans de treball, a menor sinistralitat i malalties professionals, menor despesa i major guany. I finalment les treballadores i els treballadors prenent consciència de què la prevenció comença en tu mateixt.

Per finalitzar dir-vos que per a CCOO aquesta ha estat una de les nostres reivindicacions històriques i principals. Reivindicacions que duem allà on tenim representació, des de les empreses més xicotetes fins a l’àmbit internacional. Mostra d’açò és l’ISTAS (Instituto Sindical de Trabajo Ambiente y Salud), fundació autònoma de caràcter tècnic-sindical i promoguda per les Comissions Obreres amb l’objectiu general d’impulsar activitats i estudis de progrés social per a la millora de les condicions de treball, la protecció del medi ambient i la promoció de la salut dels treballadors i treballadores.

 

Entradas relacionadas

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.