27

abr 2020

Treball i serveis públics, un altre model social i econòmic és necessari

27 de Abril de 2020. Manuela Pascual

Qui ens anava a dir a hores d'ara que ens trobaríem en una situació d'extrema gravetat com la que estem travessant i que ha vingut per a canviar, en gran part, la resta les nostres vides.


La veritat és que estem des de fa ja més de 40 dies confinats a casa, amb un insofrible munt de víctimes pel COVID-19, com també milers d'afectats i afectades. Abans de res, vaja la meua solidaritat amb tots ells i elles, i el meu (nostre) més sentit condol per a totes aquelles persones que hagen perdut un ser estimat per aquesta pandèmia. El meu reconeixement per a totes les persones treballadores que sempre han estat, estan i estaran, no sols en aquests moments complicats i difícils, sinó sempre, perquè ells i elles han fet possible la prosperitat, la cohesió i la riquesa del nostre país. A totes les persones en aquest període de confinament que estan complint rigorosament les normes establides en aquest. I no podem oblidar a les dones, xiquets i xiquetes que són els que mes pateixen la violència en aquests moments de confinament, trobant-se indefenses davant tal situació.

Enguany a diferència d'uns altres no podrem omplir els carrers de la nostra comarca, ni del nostre país, però continua sent el 1r de maig, on la nostra celebració i reconeixement al món del treball en general, i especialment a totes aquelles persones que han perdut l'ocupació durant aquests mesos, Comissions Obreres va ha continuar estant present també en aquest 1r de maig.

Quan començàvem a poc a poc a pujar aqueix pendent tan difícil després d'una devastadora crisi econòmica i social de pèrdua de drets, ens arriba novament una greu crisi sanitària que sens dubte tindrà greus conseqüències econòmiques; on en tot just dos mesos s'han perdut definitivament més ocupacions que en tot el període de crisi en el 2009-2012.

Així ho confirmen les xifres: més de 600 expedients temporals a la nostra comarca, més de 2000 persones afectades des que es va decretar l'Estat d'Alarma pel Govern, a part dels permisos que els treballadors i treballadores en algun cas hauran de recuperar abans de finals de l'any, per manar-los a casa amb aquest al anomenat permís retribuït. Molt s'ha parlat de les conseqüències tan negatives per a l'economia, si, segur. Però i en l'aspecte social com quedaran les persones i les famílies? Per això des de CCOO insistim en la necessitat d'abordar totes dues qüestions simultàniament.

Comissions Obreres fa temps que ve plantejant als Governs, tant estatal, com a autonòmic, mesures econòmiques, sens dubte, però molt especialment socials per a la protecció de les persones, econòmiques, posant rendes bàsiques vitals, d'emergència, o mínimes com es vulga dir així com proveir d'alimentació saludable a persones necessitades, polítiques de lloguer d'habitatge, atenció a persones sense llar, dependència, teleassistència, serveis públics essencials, etc. Mesures, totes elles, que han de posar-se en marxa més prompte que tard, ja que són moltes les persones i famílies que s'han quedat sense protecció, prestació o cap ingrés.

En quan als treballadors i les treballadores afectats pels Expedients Temporals d'Ocupació, les mesures que hem acordat al costat de Governs i Patronal, són primer la garantia de la no destrucció de més ocupació, fent els processos productius més flexibles, implementar quantitats de 150€ com a complement a la prestació de desocupació, sempre que no s'hagen millorat aquests per acord amb la direccions de les seues empreses, atès que les persones que han passat a formar part de la desocupació veuran minvat el seu salari en un 30%. Per això, des de CCOO hem insistit que s'havia de protegir també a aquest col·lectiu que veurà els seus ingressos minvats.

Vull aprofitar per a reconèixer el treball i esforç que estan realitzant les persones treballadores del SEPE (Servei Públic dOcupació) per a gestionar al més prompte possible els expedients sol·licitats i que puguen els treballadors i treballadores cobrar la prestació per desocupació el mes prompte possible, malgrat la falta de recursos humans i materials en els quals es troben.

Aquesta crisi sanitària ha posat de manifest moltes coses: la falta de EPIs, (Equips de Protecció Individual), de persones professionals en els nostres serveis públics (especialment en el sanitari), les nefastes conseqüències de les produccions externalitzades. Jo no sé vostès, però recorde aquelles reformes laborals imposades que van vindre a retallar drets i serveis públics. Dèiem des de CCOO que les retallades en els serveis públics essencials en matèries com a salaris, ocupació, formació i mitjans anava a repercutir molt negativament en l'atenció a la ciutadania, el propi bloqueig a l'accés a l'ocupació pública (no cobrint-se cap plaça malgrat les necessitats), les privatitzacions... Aquelles vagues convocades manifestant el nostre desacord amb aquestes mesures imposades. Si, sens dubte, d'aquells vents aquests llots.

El model econòmic productiu d'externalitzar la producció a països on els costos laborals són més rentables, on la seguretat i salut, entre altres qüestions, és més laxa, ara hem pogut comprovar que no ens ha anat del tot bé. Per això ara tenim una oportunitat per a aprendre de tot això, per a quan isquem d'aquesta pandèmia es treballe d'una altra manera, amb altres perspectives econòmiques i socials, reforçant el que ens és molt necessari per a l'economia i per a les persones. Salaris i ocupació digna és sinònim de beneficis econòmics i socials. S'hauria d'aconseguir un Pacte d'Estat o similar per a remuntar aquesta situació tan negativa com qüestió ineludible. També en l'àmbit europeu s'hauria de donar majors mostres d'una integració i coordinació en l'àmbit social i econòmic, de cooperació en la crisi, per a no quedar relegada únicament a qüestions econòmiques monetàries i de control dels dèficits.

El Primer de Maig és el dia internacional dels treballadors i les treballadores. Enguany, com he dit, en aquesta circumstància tan excepcional i al seu torn preocupant, tornem a estar al costat de les persones que pitjor l'estan passant, i que a més del coronavirus, continuen les desigualtats i injustícies en el món, les guerres que subsisteixen, la situació dels refugiats, la fam i la vulneració dels drets humans, continuaran sent objectius del moviment sindical i de les persones progressistes.

CCOO sempre estarà al costat de les persones treballadores, també en aquests moments i ací, des que es decretarà l'Estat d'Alarma pel Govern, com moltes altres persones i entitats, hem estat al peu del canó, amb la nostra presència, amb els nostres telèfons, correus electrònics etc., Per a atendre més de 400 consultes i intervencions davant d'aquesta situació a la nostra comarca, per a assessorar en els múltiples expedients i situacions generades.

És de justícia mostrar el nostre reconeixement als centenars de delegades i delegats de CCOO, que han hagut d'afrontar negociacions amb les seues empreses per a salvaguardar la continuïtat d'aquestes i els llocs de treball.

Són moments d'espentar tots i totes en la mateixa direcció. De deixar els partidismes, de fer política amb majúscules. Això és el que exigim. Per això es fa necessari que d'aquesta situació hem d'eixir totes i tots junts, no pot quedar-se ningú arrere. D'ací el nostre compromís com a sindicat de classe, amb la participació i propostes en els plans econòmics i socials que estan i es planejaran des de les nostres administracions mes pròximes, junt a patronals i partits polítics. Aquest és el nostre compromís i voluntat.

Visca el Primer de maig. Dia dels treballadors i les treballadores del món.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.