13

jul 2020

Comissions Obreres i la memòria històrica

13 de Julio de 2020. Arturo León

La vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, va anunciar recentment que elevarà al Consell de Ministres aquest mes de juliol un nou Projecte de llei de memòria històrica, que aprofundisca la norma aprovada l’any 2007 pel president Zapatero. Ha habilitat per a això una consulta pública que ha conclòs l'11 de juliol.


Amb la nova norma pretén “solucionar dèficits i qüestions pendents en les mesures adoptades pel Govern davant de les greus violacions dels drets humans comeses durant la Guerra Civil i la dictadura franquista”, segons recull el text de la consulta. També hi incorpora recomanacions formulades per diferents organismes de l'ONU i el Consell d'Europa, perquè la consecució d'aquests objectius exigeix la definició de polítiques i mesures en aplicació dels principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició encunyats en la normativa internacional de drets humans i en tractats internacionals ratificats per Espanya.

CCOO segueix amb interés el text d'aquesta nova Llei perquè afecta moltes persones i la dignitat de la nostra societat i la nostra democràcia. Persones moltes d'elles afiliades al nostre sindicat, algunes ja mortes, que van organitzar les primeres Comissions Obreres en grans empreses i xicotets tallers per resoldre els problemes de la gent, davant la indiferència i incapacitat del sindicat vertical.

És imprescindible que la memòria històrica democràtica faça visibles les conductes contràries als drets humans, que van ser dutes a terme sistemàticament per la dictadura i es reconega sense pal·liatius la contribució dels homes i de les dones que durant aqueixa època van patir la repressió laboral, sindical i política. Persones que van ser acomiadades, sancionades, incloses en llistes negres, torturades, empresonades i exiliades per defensar salaris més justos i condicions dignes de treball, per defensar el dret d'associació, de reunió, de vaga. En definitiva, per contribuir amb convicció i dignitat a la consecució al nostre país de les llibertats públiques i els drets socials.

Al nostre territori, aquestes comissions van sorgir inicialment en Papelera Española, Alts Forns de Sagunt, MACOSA, Elcano, Unió Naval de Llevant i en molts tallers metal·lúrgics, tèxtils, ceràmics... Es van estendre també al camp entre “collidors”. Es van arrelar a pobles, comarques i ciutats. Molts d'ells i elles van ser triats enllaços i jurats d'empresa en les eleccions sindicals de 1960 i 1963, presència que es consolidaria en les de 1966. Això va desencadenar una ofensiva repressiva contra CCOO en general, i els enllaços sindicals en particular, que va provocar que milers de persones electes foren destituïdes dels seus càrrecs, acomiadades de les seues empreses, detingudes i processades per tribunals militars i pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP).

Un repàs a la taula salarial dels convenis col·lectius de l'època ens permet aproximar-nos al valor i compromís que van tindre. Es jugaven l'acomiadament i la seua llibertat per cèntims d'euro, per exigir un mínim de seguretat en el treball o per uns pocs dies de vacances, la qual cosa mostra també la mesquinesa empresarial d'aquella època.

L’any 1970 es van produir 1.595 conflictes col·lectius, quasi el doble del total dels que hi van haver l’any 1968 i 1969, segons dades del Ministeri de Treball. La resposta del franquisme davant les mobilitzacions obreres va ser sempre la mateixa: més repressió. Des de 1967 el Tribunal Suprem va dictar successives sentències que van considerar subversives i il·legals les Comissions Obreres: les vagues de la construcció de Granada (1970) o de Madrid (1971) que es van saldar amb quatre treballadors morts a tirs, la de la SEAT de Barcelona (1971) amb un altre mort, 12.000 treballadors sancionats i 21 processaments, la de Bazán de Ferrol amb dos morts, 30 ferits, 23 sindicalistes de CCOO en el TOP i vuit en consells de guerra…

Comissions Obreres, el moviment obrer, va pagar un preu alt per la seua contribució a la recuperació de la llibertat i la democràcia al nostre país. Esperem que aquesta nova Llei permeta jutjar aqueixos delictes, perquè només des de la reparació podrem aconseguir una autèntica reconciliació.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.