20

mar 2018

Pensions, justícia i benestar social

20 de Marzo de 2018. Manel Nieto

Al meu entendre i en opinió de CCOO, això és el que hem reclamat i reivindicat dissabte passat, igual que ho hem fet des de fa molt de temps, amb més intensitat des del gran atropellament que el Govern de Rajoy l'any 2013 va imposar amb la seua reforma del sistema públic de pensions al nostre país.


Un èxit incontestable en la convocatòria duta a terme en més de 100 ciutats de tota Espanya, un èxit incontestable a Castelló davant la convocatòria que de manera unitària hem realitzat des de la Plataforma per la Defensa del Sistema Públic de Pensions, UGT i CCOO.

Hem eixit al carrer, milers i milers de persones plenes de dignitat i amb el ferm convenciment que els atacs incessants al sistema de pensions per part del Govern del PP, les grans asseguradores i la banca han de cessar i eixim a defensar el que, entenem, és un dels grans elements de solidaritat intergeneracional present i futura al nostre país. El sistema de pensions és una peça bàsica de l'estat de benestar i social i per això qualsevol aproximació a la sostenibilitat i característiques del nostre sistema de pensions, ha de partir de reconéixer la seua necessitat i el seu paper com a mecanisme fonamental de protecció social. De la seua extensió i nivell de prestacions depén no sols el nivell de renda dels pensionistes, objectiu essencial de protecció personal del sistema. També en mesura creixent l'evolució de la demanda interna de béns i serveis i, per tant, de l'evolució de les empreses i l'ocupació, ja que en la seua immensa majoria, els pensionistes dediquen al consum la pràctica totalitat de la seua renda.

Intentar carregar qualsevol ajustament de la despesa en pensions davant d’una eventual insuficiència financera derivada de les cotitzacions socials i del mercat de treball, sobre les esquenes de la generació més nombrosa i que contribueix a sostenir, durant la seua vida activa, el conjunt dels sistemes de protecció social, és injust i inacceptable. Ho sabem des de fa dècades i des de 1995 actuem per prevenir i governar aqueix procés, enfortint el sistema de pensions amb major contributivitat, més solidaritat, major equitat en les prestacions, millor protecció social d'amplis col·lectius, més exigència de compliment a les aportacions dels col·lectius que eludeixen les seues contribucions al sistema, en definitiva, major control als qui defrauden… i com no, seguim reivindicant la reforma fiscal que necessita aquest país per obtenir més ingressos, que és on està el problema i no en la despesa que és la cançó que manté el govern.

Mantenir un sistema de pensions adequat no exigeix de manera ineludible una reducció de les prestacions dels nostres pensionistes com s'intenta fer creure en massa ocasions. És possible seguir millorant la quantia mitjana de les nostres pensions, i mantenir una estructura equilibrada d'ingressos i de despeses, actuant sobre el mercat de treball i l'ocupació, convertint-se en urgent la retirada de les reformes laborals i assumint una adequada transferència d'ingressos entre generacions i finançant-les des de les cotitzacions socials, bàsicament, i els pressupostos de l'Estat com a complement de les anteriors quan resulte necessari. Per això, des de CCOO reclamem que les pensions d'orfandat i de viduïtat han d'assistir-se des dels pressupostos generals de l'Estat, així com les despeses de l'estructura de la Seguretat Social, ja que això són elements que incideixen en el buidatge del sistema de pensions.

Ni vull, ni puc, ni he d'acabar aquesta Tribuna sense fer esment a la desigualtat en el mercat de treball com a causa principal de les menors pensions i protecció per atur de les dones, tal com es desprén de l'informe que hem presentat des de CCOO sobre la bretxa de gènere en aquestes matèries.

L'origen principal està en el mercat de treball. Les diferències en la protecció social que es produeixen entre homes i dones són conseqüència de les diferències que hi ha entre ambdós sexes en el mercat de treball: condicions laborals, jornada, salaris, etc.

Acabe com he començat i amb la il·lusió posada que el sentiment de defensa del que és just i necessari en aquest país i per a les persones pensionistes presents i futures com és la defensa general i col·lectiva del sistema públic de pensions no va finalitzar el dissabte, sinó que ha servit per a generar més consciència del que és necessari, propi i de justícia i seguirem eixint al carrer a defensar-ho dels atacs que les polítiques de la dreta ens volen arrabassar.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.