Comisiones Obreras

Configuración de cookies

Desde aquí puede activar o desactivar las cookies que utilizamos en este sitio web, a excepción de las de técnicas, que son imprescindibles. Si no selecciona ninguna opción, equivale a rechazar todas las demás cookies.

Cookies técnicas y de sesión, estrictamente necesarias

Sesión: PHPSESSID, SERVERID, Incap_ses_*_* y visid_incap_*

Permiten mantener la coherencia de la navegación y optimizar el rendimiento del sitio web, son imprescindibles

Técnica: config

Guarda la configuración de cookies seleccionada por el usuario

Cookies de terceros

Google Analytics: _gat, _gid y _ga

Utilizamos estas cookies para obtener información de estadísticas de uso de nuestros visitantes. Están gestionadas por Google, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Facebook: _fbp

Cuando mostramos información incrustada de la red social Facebook, se genera automáticamente esta cookie. Está gestionada por Facebook, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Twitter: eu_cn, ct0, guest_id y personalization_id

Cuando mostramos información incrustada de la red social Twitter, se generan automáticamente estas cookies. Están gestionadas por Twitter, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Política de cookies
Guardar preferencias Aceptar todo

22

nov 2018

La configuració de les noves relacions laborals

22 de Noviembre de 2018.

A mitjan 60 es va anar configurant un “sindicalisme de nou tipus”, com a moviment unitari, plural i reivindicatiu, amb voluntat de legalitat, sociopolític, que exercia una representació necessària en les empreses i en els sectors de tot el territori valencià. A partir de 1977 començava la construcció d'unes noves relacions laborals, dins del nou marc constitucional i el nostre particular desenvolupament estatutari.


El nou model de política econòmica neoliberal imposava, a més d'un ajust dur, la liberalització dels mercats, especialment el laboral. En un context d'encariment dels productes energètics, amb sobredimensionament de l'estructura industrial heretada, la crisi d'ocupació va ser general, desapareixent moltes empreses. Els nostres sectors “madurs”, productors de bens de consum, es convertirien en permanent objecte de preocupació per al moviment sindical. La crisi no solament va generar atur massiu, sinó que apuntava a canvis en l'estructura i pes dels sectors i la desindustrialització. Aqueixa reestructuració va provocar grans conflictes.

Si l'evolució macroeconòmica entre 1978 i 2005 va poder ser qualificada per alguns d’“era de prosperitat”, per les transformacions en l'estructura econòmica i per una intensa modernització de la societat, en CCOO no ocultem que també va contenir etapes de crisis profundes i lleus recuperacions que van afectar la nostra economia. La capacitat i els instruments de resposta des del nostre territori eren reduïdes.

Hi ha prou a mirar el “paisatge després de la recessió” per constatar la debilitat i els límits de molts sectors productius, la pèrdua d'instruments financers o la reclamació legítima d'un nou sistema de finançament autonòmic. Si al llarg d'aquest temps, la defensa d'un sistema de protecció social adequat va ocupar un lloc central de les nostres reivindicacions, avui és molt necessari insistir en això. Les reformes laborals no solament han seguit devaluant el treball, sinó que han liquidat part dels instruments de concertació, també de conflicte, que han caracteritzat aquest període complex.

Entradas relacionadas

Últimas entradas