1

may 2010

Per l'ocupació digna i en defensa de l'estat de benestar

1 de Mayo de 2010. CCOO PV

Publicat en Levante-EMV


Aquest és el lema triat enguany pel moviment sindical per mobilitzar les treballadores i els treballadors. Es podria dir que, una vegada més, destaca la recurrència d'aquesta mateixa demanda en la commemoració del Primer de Maig. No és manca d'imaginació. És que hi ha objectius que mantenen la seua vigència en diferents conjuntures com succeeix en aquest cas. Tanmateix, hem de reconéixer que enguany la urgència és molt major. La dificultat d'assolir-ho està en la manca evident de voluntat per a posar els mitjans i fer-ho eficaç.

El 19 de juny de 2009, la Conferència Internacional del Treball de l'OIT adoptava per unanimitat el document "Per a recuperar-se de la crisi: un pacte mundial per a l'ocupació". L'objectiu fou reiterat en moltes cimeres després, i s'emfasitzava que la recuperació passava i passa per la inversió, l'ocupació i la protecció social. Són les iniciatives congruents amb aquestes declaracions les que el moviment sindical internacional demana, tant en l'àmbit global com nacional, perquè creix l'atur, l'ocupació precària i el treball informal o submergit. Perquè s'estén la pobresa i s'aprofundeix la desigualtat. Perquè la gent ho estem passant malament i perquè no hi ha signes creïbles de canvi, com la passada setmana es posava de manifest en assenyalar significatives institucions financeres i grups multinacionals que continuaven actuant amb les mateixes estratègies que aquelles que conduïren a l'ensorrament de l'economia productiva.

Avui demanem estratègies i polítiques públiques per a respondre a les necessitats i benestar de les persones, perquè l'economia real es recupere i es note en més ocupació i de més qualitat. Però no hi tenim respostes. Només les mateixes receptes antisocials que traslladen a les treballadores i als treballadors els costos de la crisi, que fan palés la subtil diferència entre la cobdícia i l'avarícia.

És massa cínic signar documents on es fan declaracions comprometent-se i responsabilitzant-se a trobar solucions i no ser capaç de posar l'ocupació i la protecció social en el centre de totes les polítiques. És incomprensible que no se sàpiga desenvolupar-les i coordinar-les, que no se les proveïsca de mitjans suficients, que no s'adeqüen els serveis públics d'ocupació a les noves necessitats, que continue negant-se la realitat quan s'ha de passar de les declaracions a les responsabilitats. És ací on es fa realitat la dita britànica "el dimoni està en els detalls", a les concrecions. Per acció o per omissió.

El Pacte mundial per a l'ocupació al qual he fet esment és un paquet integrat per a donar resposta a allò immediat, per a atendre les causes estructurals i per a prevenir crisis recurrents. Demana coherència de polítiques i diàleg, que s'haurà de produir sobre la base del reconeixement de les responsabilitats i establint les condicions i els límits per a una efectiva recuperació.

La creació d'ocupació s'ha de basar a: impulsar la demanda efectiva mantenint els nivells salarials; ajudar als qui busquen treball; reconéixer les competències laborals; ajudar a pimes i cooperatives a mantenir i generar ocupació; millorar els serveis públics d'ocupació i reestructurar les polítiques actives; ajudar al canvi d'estratègies en l'economia productiva aprofitant i desenvolupant les potencialitats dels nostres sectors. La millora de la protecció social passa per: garantir prestacions bàsiques; adequar la protecció a la desocupació; ajudar als grups més vulnerables; facilitar l'accés als serveis públics; comprometre's en la seua millora; desenvolupar un nou paper del sector públic en el foment de l'activitat econòmica, les inversions i infrastructures; estendre eficaçment les condicions i millores de la igualtat.

Avui, Primer de Maig, ens manifestem convençudes i convençuts que és la classe treballadora, la garantia principal d'una major igualtat i de l'aprofundiment en els valors democràtics al si de la nostra societat, conjuntament amb els moviments i les plataformes de participació crítica, cívica i compromesa.

Últimas entradas