1

may 2011

Tot això reivindiquem aquest Primer de Maig

1 de Mayo de 2011. Paco Molina Balaguer

Por Paco Molina Balaguer, secretari general CCOO PV


En una cruïlla importantíssima per al moviment sindical arriba la commemoració històrica del dia de la classe treballadora. Un data de solidaritat, tant o més necessària, quan les nostres condicions laborals esdevenen més heterogènies i dolentes, exigint enfortir-la decididament. Avui, ens sentim responsables davant de totes les persones que o no tenen feina, més de 500.000 al País Valencià, o la tenen degradada i precària. Responsables davant les seues famílies, els seus projectes de vida frustrats i la seua angoixa per no obtenir respostes.

Nosaltres, CCOO, no defugirem de la nostra obligació de representar les seues demandes, perquè aquest problema és el nostre problema. Per això exigim ocupació estable i amb drets per a totes les persones i cobertures socials suficients per atendre-les. Davant tantes persones treballadores que veuen negats els seus drets, el nostre discurs es fa més proper de l?origen d?aquesta commemoració centenària del Primer de Maig.

És impossible no denunciar un model econòmic i social deslegitimat, per la frustració que genera i perquè, amb independència dels resultats puntuals del cicle econòmic, utilitza els assoliments de tots en propi benefici. No és possible amagar la impotència d?una societat incapaç de fer prevaldre l?interés general sobre el profit de cercles cada vegada més restringits. El bé i el sentit comú no poden ser subalterns d?interessos tribals i oligàrquics. No hem de callar davant del cinisme de tantes "veus expertes", cercant "bocs expiatoris" on externalitzar la seua manca de compromisos.

La nostra indignació necessita ser constructiva i madura, però també ferma. Denunciem que les polítiques imposades a Europa devaluen el treball i les condicions laborals, traslladant a les parts més febles de la societat la responsabilitat d?eixir de la crisi. La injustícia es multiplica perquè són incapaces de trobar mesures alternatives a les condicions de rescat imposades per institucions financeres internacionals, que representen als "mercaders dels mercats".

Al nostre país, la reforma laboral imposada, que motiva la campanya d?iniciativa legislativa popular que estem duent a terme, ha reforçat la capacitat de les empreses per a fer ajustos sense cap condicionament i limitació. Ara, amb la pretesa reforma de la negociació col·lectiva, es vol limitar la capacitat contractual de la representació legal de les persones treballadores. Contra això ens manifestem aquest Primer de Maig.

Volem que els treballadors i les treballadores de les xicotetes empreses tinguen la cobertura d?una bona articulació dels convenis; que una vegada finalitzada la vigència no s?haja de tornar a negociar-ho tot de nou; que la representació col·lectiva siga enfortida; que els acords assolits siguen eficaços; que el diferencial de salaris i de prestacions econòmiques de la seguretat social que tenim a la nostra comunitat autònoma vaja corregint-se.

Recuperar la dignitat del treball passa per la qualificació de l?ocupació. Sense drets laborals i socials no es pot parlar de ciutadania ni de democràcia. Alleugerir les obligacions públiques respecte de la provisió de serveis essencials, mantenir-los infradotats, o privatitzar-los per a afavorir negocis particulars, perjudiquen seriosament l?interés general.

Volem una societat distinta basada en l?esforç i el treball, on drets i deures estiguen indestriablement units, com proclamava el primer manifest internacionalista. No una societat on els drets són d?uns i els deures i sacrificis sempre dels mateixos, una societat democràtica, igualitària, acollidora i solidària.

Tot això és el que reivindiquem, aquest Primer de Maig.

Últimas entradas