26

dic 2018

La ideologia com a obstacle per a la reversió de serveis públics

26 de Diciembre de 2018. Arturo León López

La legítima decisió d’assumir la gestió dels serveis públics està sent objecte de disputa ideològica i política pels qui han fet un bon negoci durant anys, pels qui es resisteixen a perdre els beneficis que han generat per a l’accionariat de les corporacions que els han dirigits, més encara quan no es tracta del rescat dels serveis, sinó de la finalització dels contractes.


El Govern del Botànic ha apostat per la gestió directa dels serveis essencials, opció contraposada a la del PP, que va impulsar la privatització de serveis tan importants com la sanitat, i va intensificar els de la dependència o l’educació, sense reparar en les conseqüències d’introduir el lucre en la prestació de serveis que donen cobertura a importants drets de ciutadania.

L’article 44 de l'Estatut dels Treballadors i Treballadores estableix que el canvi de titularitat d’una empresa no extingirà per si mateix la relació laboral i obliga a la subrogació en els drets i obligacions laborals i de Seguretat social. Aquesta aplicació és preceptiva en l’àmbit de les administracions públiques, d’acord amb la jurisprudència i l’ordenament de la Unió Europea. En el mateix sentit, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del sector públic, que trasllada les directives del Parlament i del Consell Europeu, estableix en el seu article 130 que “en cas que una administració pública decidisca prestar directament un servei que fins hui era prestat per un operador econòmic, restarà obligada a la subrogació del personal que el prestava si així ho estableix una norma legal, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general”.

La Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Publica, va revertir el Departament de Salut de la Ribera (gestionat per Ribera Salud) i va crear la figura del personal laboral a extingir. Un procediment ajustat a dret segons diverses sentències judicials i pel dictamen 150/2018 del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana.

No obstant això, el 14 de novembre l'Advocacia de la Generalitat emetia un informe que s’oposava a la subrogació del personal del concert de les ressonàncies magnètiques. La seua oposició es basa en la disposició addicional (DA) 26a i un incís de la 34a de la Llei de Pressupostos generals 2017, preceptes del Govern de Rajoy amb la intencionalitat d’impedir la reversió de serveis. Disposicions que limitaven la incorporació de personal laboral, en la condició d’empleat públic derivada de processos de reversió, però que han sigut declarades inconstitucionals per la Sentència del Tribunal Constitucional 122/2018. Amb la nul·litat de la DA 26a es remou l’obstacle que impedia assumir els treballadors i les treballadores com a propis, i reconeixia el caràcter d’indefinits no fixos a aquelles persones que es vegen afectades pel procés d’internalització, podent realitzar-lo sense necessitat de resolució judicial.

En conseqüència, la internalització per concert del servei públic per a la realització de tècniques de diagnòstic per imatge mitjançant ressonància magnètica, ha de portar aparellada la subrogació del personal laboral, ja que es tracta d'un cas clar de successió d’empreses de l’article 44 de l'Estatut dels Treballadors i de les directives europees.

En conclusió, l’opció de gestionar els serveis públics per part de les administracions és legal i legítima. La normativa europea i nacional obliga a la subrogació del personal en el cas de successió d’empreses, sent aplicable també en les administracions públiques. És fonamental conciliar aquesta obligació amb el respecte als principis d’accés a la funció pública, per la qual cosa l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic hauria de regular la recepció del personal subrogat per les administracions i la convocatòria dels processos selectius per a la seua cobertura definitiva, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

Entradas relacionadas

Últimas entradas