20

feb 2019

Sindicalisme al costat de les dones

20 de Febrero de 2019. Jose Antoni Carrascosa

La igualtat és una màxima expressió que a hores d’ara comença a tindre el relleu social i de consciència col·lectiva a més de lluita continua més enllà del món del treball, espai d’origen de la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora.


Sens dubte si hui hem d'assenyalar i fer valdre una reivindicació global es la de la igualtat entre homes i dones, un camí ple d’obstacles, d’esforços i compromisos i que a més a més caldrà ser recorregut teixint tota classe d’aliances amb el moviment feminista plataformes socials, organitzacions polítiques progressistes, i dels sindicats de Classe, Democràtics i representatius si volem sumar i treballar en espais plurals i inclusius on tots i totes podem defensar la justa i necessària revolució de la igualtat.

A poc a poc hem avançat en aquesta aspiració; Llei d’igualtat, Plans d’igualtat a les empreses, compromisos de les Institucions Públiques, Pacte contra la violència de Gènere, culturització i sensibilització a l’escola i centres formatius, etcètera. Així i tot treball desenvolupat encara persisteixen les dramàtiques i fatídiques xifres de dones assassinades per la violència de gènere i masclista, violades, maltractades o sotmeses a l’assetjament sexual, un balanç vergonyós per a una societat avançada que s’organitza en un Estat Democràtic i Dret.

Les dades no enganyen i diuen que en el món del treball les dones en sectors importants de la producció al mateix treball i responsabilitat cobren menys ( Bretxa Salarial ) la majoria de llocs de treball i de contractes laborals a temps parcial tenen cara de dona, tenim més dones aturades que homes i l’accés de la dona a càrrecs directius a les empreses públiques i privades està sotmesa a vertaderes complicacions i entrebancs (sostre de vidre) aquestes són algunes realitats objectives de la crua situació sociolaboral de les dones, què segueix sent considerada una treballadora de baixa qualificació i de mà d’obra barata.

Però, també existeixen altres situacions que per ser dona t’ha greuja les dificultats a l’hora de la promoció laboral i la incorporació al món del treball si has decidit ser mare. Així doncs, comparativament amb altres legislacions de Països Europeus del nostre entorn encara la maternitat en tot el seu procés no està suficientment protegida per la legislació laboral, què, déu de ser més ferma i expansiva en drets. Estem una altra vegada davant la celebració del pròxim 8 de març que ha de ser un dia de lluita i reivindicació social ampla, el moviment sindical històricament ha estat i està compromés globalment amb defensa de la dignitat del treball de les Dones dels seus drets i les reivindicacions dels col·lectius feministes.

Per això, nosaltres sindicalistes de les Comissions Obreres i treballadors estarem al capdavant amb les nostres banderes i sigles en les manifestacions, vagues generals o sectorials, sent aquesta una aportació del moviment sindical decidida i multiplicadora contra els discursos i propostes polítiques que vénen del passat més obscur i ranci, que ara tornen a aparéixer amb força per tot arreu d’Europa i també a Espanya.

No acaben ací les injustícies i discriminacions contra les dones, el relat és més llarg i en un món que està en permanents i accelerats canvis de models de relacions humanes i conceptes de convivència no podem permetre el tractament indecent i a més a més agressiu contra les organitzacions LGTBI que des d'alguns fronts de la societat fins i tot mediàtics es dediquen a ridiculitzar-ho o demonitzar aquests col·lectius que tenen drets democràtics i que durant massa anys han estat perseguits, arraconats i condemnats a l’oblit i a la més injusta indiferència.

Visca el 8 de Març!

Entradas relacionadas

Últimas entradas