22

mar 2019

No deixar a ningú arrere

22 de Marzo de 2019. Daniel Patiño Miñana

Afortunadament, s'han superat missatges pretèrits com ara “Aigua per a tots” o la permanent instrumentalització d'aquest bé per mercantilitzar conflictes entre autonomies. Un bé que s'ha utilitzat com a cortina de fum davant una manera de fer política que ha de servir-nos per a reaccionar en les nostres posicions, amb vista als pròxims comicis a celebrar.


Resulta evident, i en CCOO PV participem en la iniciativa #FridaysForFuture, que sense la mobilització constant no s'atenen els compromisos necessaris per al compliment de l'Agenda 2030 de l'ONU. En l’àmbit autonòmic, el recent informe de la Comissió No Permanent sobre la contaminació d'aqüífers conclou que divuit masses d'aigua subterrànies de la Comunitat Valenciana presenten contaminació per nitrats superior a 50 mg/l, i cinc de les quals, a més, contaminació per herbicides. Si bé en els últims decennis es va reduir el nombre de persones exposades, resulta imprescindible una major transparència per a una adequada vigilància i control.

Per sectors, l'agricultura mereix especial dedicació per la seua idiosincràsia, sobretot pel que concerneix la implementació de la digitalització, sense perjudici que la indústria i el turisme requerisquen un millor tractament del cicle integral de l'aigua. En aquest últim ens detindrem.

Les grans xifres del sector difuminen el risc permanent de caminar sobre el filferro en el qual ens movem. Si continuem parlant de l'augment del nombre de visitants i, per tant, del creixement d'instal·lacions hoteleres i extrahoteleres que s'anuncien, ens fa perdre la perspectiva de l'esgotament dels recursos i l'impacte que tindria en un sector en el qual la imatge i les etiquetes són fonamentals. A manera d'exemple, fa quasi 40 anys, en una de les cícliques crisis hídriques de la Marina Baixa, va haver-hi tal restricció, que un segment de mercat complet mai s'ha recuperat.

És per això que, per a CCOO PV, urgeix passar de la literatura a l'acció concreta, i possibilitar mecanismes de participació corresponsable que atenguen els riscos del canvi climàtic en el natural decreixement del consum al qual hem de fer front. No sols per ideologia, que també, sinó perquè no hi ha alternativa. Cal construir normes garants d'aqueixos drets humans i que formen part del nou contracte social, tan reclamat des de tantes perspectives, això exigeix urgència davant el futur del treball i del planeta que volem. I el moment n’és ara.

Entradas relacionadas

Últimas entradas