6

abr 2020

La importància del que és públic

6 de Abril de 2020. Arturo León López

En aquests temps és bo recordar un dels teòrics del liberalisme econòmic, Adam Smith, que en una de les seues cèlebres frases va dir: “Mai he sabut que feren molt de bé aquells destinats a treballar pel bé públic”. Sens dubte són paraules, encara avui, irrespectuoses i injustes per a les persones que presten els seus serveis en l'àmbit de les administracions, paraules que en els nostres dies posen en evidència a qui són escèptics de la res publica, a qui han aplicat amb zel, al planeta i al nostre país, les receptes neoliberals.


Cal recordar que el liberalisme és partidari d'un Estat mínim, sense capacitat d'intervenció en l'economia. Que les polítiques dels governs que van abraçar la seua ideologia van ser les que ens van sumir en els nivells de desigualtat social que encara avui patim i en una pèrdua de drets sense parangó després de la crisi financera i econòmica que va cursar a Espanya a partir de 2007. Aqueixes receptes, que al seu moment l'Executiu del Partit Popular va qualificar de mesures d'austeritat, i altres titllem d’austeritat suïcida, són les que van portar la caiguda de la despesa sanitària, de l'educativa, de l'atenció als serveis socials o a la dependència. Les que han retallat les pensions i han volgut fer insostenible aquest sistema. Les que van impulsar la reforma laboral per a llevar-nos els nostres drets. Les que van rebaixar els impostos, especialment per a les persones riques i multinacionals. Són les que van mirar cap a una altra banda davant l'elusió fiscal o van amnistiar l'evasió de capitals.

La crisi del coronavirus, a més dels efectes devastadors en la salut pública, en l'economia i en l'ocupació, està posant al descobert les febleses i fortaleses de l'ésser humà en un món globalitzat. En el cas del nostre país, aquesta pandèmia està fent una radiografia detallada del nostre sistema de convivència, de les institucions de l'Estat i de la societat en el seu conjunt.

A aquesta dura prova de realisme, a la qual cap país és alié, el Govern actual li està fent front amb polítiques de preservació de l'ocupació, així com de protecció social, de manera que les persones puguen tindre les seues necessitats bàsiques cobertes, durant el temps que dure la crisi sanitària i la crisi econòmica posterior. És l'acció protectora de l'Estat la que dona cobertura a les contingències de les persones al llarg de la seua vida i que ara s'activa especialment amb motiu de la pandèmia. Una acció protectora que s'estén també cap a les empreses i persones autònomes, mitjançant polítiques per a injectar liquiditat en el sistema productiu i evitar la destrucció de més llocs de treball.

En aqueix sentit cobra una importància transcendental el sistema de protecció social i la gestió dels seus serveis i prestacions, perquè són l'instrument que dona cobertura a les necessitats veritablement transcendents de les persones. Per això, eixiran reforçats d'aquesta crisi l'estat de benestar i la gestió dels serveis públics i, per sostindre'ls, una fiscalitat que els sufrague adequadament. Només amb un Estat ben finançat es poden donar condicions d'igualtat i, per això, cal recelar dels qui diuen que els diners on millor estan és a la butxaca de la ciutadania, perquè el que volen és evitar contribuir amb els seus impostos a la causa comuna.

Podem sentir orgull de la nostra sanitat pública, fins i tot havent sigut sotmesa a retallades durant anys per l'aplicació de les polítiques neoliberals. Què passaria en aquest país si no disposàrem de sistema públic de salut, sense el lliurament abnegat dels seus professionals? Qui cuidaria de la nostra salut? Igualment es pot dir amb caràcter general de tots els serveis públics, qui garantiria la seguretat i les llibertats? Qui podrien accedir a l'educació o als serveis socials? En temps en els quals veiem com alguns poderosos es posen de perfil o se n’aprofiten, com es gestionaria l'estat d'alarma sense serveis i servidors d’allò públic?

Per això, seguidors incondicionals d'Adam Smith, amb l'eixida de la crisi caldrà apostar per reforçar la sanitat pública, els seus serveis i les seues plantilles. Caldrà continuar revertint els departaments sanitaris del model concessional que ha mercantilitzat la salut per a benefici d'uns pocs. Caldrà replantejar-se altres reversions i la conformació d'una xarxa de gestió directa d'atenció a la dependència que, en aquests temps, està donant mostres clares de la necessitat de ser reforçada.

Per mantindre aquesta arquitectura de l'estat social, en el context d'una caiguda de l'activitat econòmica tan abrupta, necessitem sens dubte una Europa solidària amb els països que més estan patint els efectes d'aquesta pandèmia, una Europa que reforce el projecte de construcció política comuna. Les conseqüències posteriors a aquesta crisi estaran en funció de les mesures d'estímul econòmic que s'hi apliquen.

Si alguna cosa s'ha posat de manifest en aquests dies, és el valor de la solidaritat davant de l'egoisme. Reforcem l'estat social, valorem el treball de les persones que exerceixen les seues funcions en els serveis públics i defensem els valors col·lectius de la nostra societat.

Entradas relacionadas

Últimas entradas