2

nov 2020

Alerta sanitària: emergència en l'ocupació

2 de Noviembre de 2020. Ana García Alcolea

Com és lògic, s’hi parla molt dels efectes devastadors que aquesta crisi sanitària, sense precedents, està ocasionant en l'ocupació i en el mercat de treball. Sense anar gaire lluny, les últimes dades del tercer trimestre de l'Enquesta de Població Activa (EPA), llancen unes dades demolidores, amb milers de llocs de treball perduts. Unes dades que ens continuen afermant en l'opinió que tenim un mercat laboral estructuralment fràgil i subjecte als vaivens de les crisis econòmiques. En aquest cas, de la pandèmia sanitària.


Com a breu anàlisi del que està ocorrent en el mercat de treball del País Valencià, podem afirmar que la pandèmia ha invertit la tendència d'un trimestre que es caracteritza per la reducció de l'atur, a causa de l'augment de les contractacions estiuenques. L’EPA constata que ha augmentat un 8,11% el nombre de persones que intenten trobar una ocupació. A més, convé realitzar una lectura conscient del terme ‘població ocupada’, perquè moltes vegades les dades oculten una enorme precarietat laboral: contractes de molt poca duració, de caducitat llampec, que duren dies o, fins i tot, tan sols unes hores.

Afortunadament, les mesures incloses en l'acord de l'extensió dels ERTO i la protecció per desocupació han esmorteït l'impacte de la pandèmia en el mercat laboral. Almenys de moment, ja que les xifres podrien empitjorar i fer perdre un alt percentatge d'ocupacions pel camí. No perdem de vista que darrere de cada xifra hi ha una persona sense ocupació i, en moltes ocasions, sense protecció. Però no ens equivoquem: són mesures necessàries, encara que de caràcter conjuntural i pal·liatiu.

És greu que més del 41% de les persones en situació de desocupació siguen joves, amb dificultats per emancipar-se’n i accedir a un habitatge. I també ho és que més del 40% siguen persones en atur de llarga duració. Ens preocupa l'atur de molta llarga duració, de 4 o més anys, que suposa el 13,4% del total de les persones desocupades al PV.

Una altra qüestió no menys preocupant que ha posat de manifest la covid-19 és la fragilitat del nostre model de cures, obsolet i desequilibrat. Un model que complica les possibilitats de conciliació de la vida laboral i familiar, que afecta molt especialment a l'ocupació de les dones.

CCOO PV ha avalat, com no podia ser d'una altra manera, l'adopció de mesures per mitigar el drama d'aquells que s'han vist greument afectats per la crisi sanitària. Com a organització, hem estat a l'altura de les circumstàncies i a través de les mesures socials impulsades hem capejat parcialment el temporal. Però això encara no és suficient. És fonamental avançar en un model productiu que aferme la creació de treball decent amb salaris dignes, que permeta desenvolupar els projectes de vida de les persones i que s'allunye de l'excessiva contractació temporal o a temps parcial; en definitiva, de la precarietat laboral que s’hi ha instal·lat en els últims anys, acompanyada de les nefastes reformes laborals.

Cal reforçar la protecció social de les persones que estiguen en risc de perdre l'ocupació i assegurar condicions de vida mínimes. Al mateix temps, estimular el creixement de l'ocupació en sectors com la construcció (rehabilitació energètica dels edificis, obra pública), la indústria (creixement de la grandària d'empreses, adaptació de les línies productives), els serveis (turisme i comerç amb un valor afegit: turisme d'interior i reducció del turisme de masses, comerç sostenible) i l'agroalimentari (innovació i tecnificació). A més, és necessari incrementar l'ocupació estable en els serveis públics (educació, sanitat, i serveis socials). Després de l'emergència sanitària, encara ens queda molt per fer.

Crec fermament en el diàleg social i en la coordinació interadministrativa per suportar la situació econòmica i social que vivim, però també per reestructurar el mercat laboral i avançar cap a una societat justa per al conjunt de treballadors i treballadores. En CCOO-PV continuem participant en la construcció d'un país que no ha de deixar a ningú arrere.

Últimas entradas