Política de cookies

Este sitio usa cookies propias y de terceros para facilitar la navegación y obtener información de estadísticas de uso de nuestros visitantes. Puedes aceptar todas las cookies pulsando el botón 'Aceptar' o configurarlas o rechazar su uso pulsando el botón 'Configurar cookies'

Para más información consulta nuestra Política de cookies

Configuración de cookies

Desde aquí puede activar o desactivar las cookies que utilizamos en este sitio web, a excepción de las de técnicas, que son imprescindibles. Si no selecciona ninguna opción, equivale a rechazar todas las demás cookies.

Cookies técnicas y de sesión, estrictamente necesarias

Sesión: PHPSESSID, SERVERID, Incap_ses_*_* y visid_incap_*

Permiten mantener la coherencia de la navegación y optimizar el rendimiento del sitio web, son imprescindibles

Técnica: config

Guarda la confiruación de cookies seleccionada por el usuario

Cookies de terceros

Google Analytics: _gat, _gid y _ga

Utilizamos estas cookies para obtener información de estadísticas de uso de nuestros visitantes. Están gestionadas por Google, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Facebook: _fbp

Cuando mostramos información incrustada de la red social Facebook, se genera automáticamente esta cookie. Está gestionada por Facebook, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Twitter: eu_cn, ct0, guest_id y personalization_id

Cuando mostramos información incrustada de la red social Twitter, se generan automáticamente estas cookies. Están gestionadas por Twitter, puedes consultar su política de cookies haciendo clic aquí

Política de cookies

CONFEDERACION SINDICAL DE CC.OO. informa que este sitio web usa cookies para

  1. Asegurar que las páginas web puedan funcionar correctamente

  2. Recopilar información estadística anónima, como qué páginas ha visitado la persona usuaria o cuánto tiempo ha permanecido en el sitio web.

  3. Mostrar contenido de redes sociales, siempre relacionado con información de la organización de CCOO.

Informamos que contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas a la de CCOO que podrá decidir si acepta o no cuando acceda a ellos.

A continuación encontrará información detallada sobre qué son las cookies, qué tipo de cookies utiliza este sitio web, cómo puede desactivarlas en su navegador y cómo bloquear específicamente la instalación de cookies de terceros.

  1. ¿Qué son las cookies?

    Las cookies son archivos que los sitios web o las aplicaciones instalan en el navegador o en el dispositivo (smartphone, tablet o televisión conectada) de la persona usuaria durante su recorrido por las páginas del sitio o por la aplicación, y sirven para almacenar información sobre su visita.

    El uso de cookies permite optimizar la navegación, adaptando la información y los servicios ofrecidos a los intereses de la persona usuaria, para proporcionarle una mejor experiencia siempre que visita el sitio web.

  2. Tipología, finalidad y funcionamiento

    Las cookies, en función de su permanencia, pueden dividirse en cookies de sesión o permanentes. Las primeras expiran cuando la persona usuaria cierra el navegador. Las segundas expiran cuando se cumple el objetivo para el que sirven (por ejemplo, para que la persona usuaria se mantenga identificada en el sitio web) o bien cuando se borran manualmente.

    Adicionalmente, en función de su objetivo, las cookies utilizadas pueden clasificarse de la siguiente forma:

    • Estrictamente necesarias (técnicas): Son aquellas imprescindibles para el correcto funcionamiento de la página. Normalmente se generan cuando la persona usuaria accede al sitio web o inicia sesión en el mismo y se utilizan para identificarle en el sitio web con los siguientes objetivos:

      • Mantener la persona usuaria identificada de forma que, si abandona el sitio web, el navegador o el dispositivo y en otro momento vuelve a acceder a dicho sitio web, seguirá identificado, facilitando así su navegación sin tener que volver a identificarse

      • Comprobar si la persona usuaria está autorizada para acceder a ciertos servicios o zonas del sitio web

    • De rendimiento: Se utilizan para mejorar la experiencia de navegación y optimizar el funcionamiento del sitio web

    • Analíticas: Recopilan información sobre la experiencia de navegación de la persona usuaria en el sitio web, normalmente de forma anónima, aunque en ocasiones también permiten identificar de manera única e inequívoca a la persona usuaria con el fin de obtener informes sobre los intereses de la persona usuaria en los servicios que ofrece el sitio web.

    Para más información puedes consultar la guía sobre el uso de las cookies elaborada por la Agencia Española de Protección de Datos en https://www.aepd.es/sites/default/files/2020-07/guia-cookies.pdf

  3. Cookies utilizadas en este sitio web

    A continuación, se muestra una tabla con las cookies utilizadas en este sitio web, incorporando un criterio de "nivel de intrusividad" apoyado en una escala del 1 al 3, en la que:

    Nivel 1: se corresponde con cookies estrictamente necesarias para la prestación del propio servicio solicitado por la persona usuaria.

    Nivel 2: se corresponde con cookies de rendimiento (anónimas) necesarias para el mantenimiento de contenidos y navegación, de las que solo es necesario informar sobre su existencia.

    Nivel 3: se corresponde con cookies gestionadas por terceros que permiten el seguimiento de la persona usuaria a través de webs de las que CONFEDERACION SINDICAL DE CC.OO. no es titular. Puede corresponderse con cookies donde se identifica a la persona usuaria de manera única y evidente.

    TABLA DE COOKIES UTILIZADAS
    CookieDuraciónTipoPropósitoIntrusividad
    PHPSESSID, SERVERID, Incap_ses_*_* y visid_incap_* Sesión Imprescindibles Mantener la coherencia de la navegación y optimizar el rendimiento del sitio web 1
    config 1 año Imprescindibles Guardar la configuración de cookies seleccionada por el usuario 2
    Google Analytics (_gat, _gid y _ga) 24 horas Analítica, de terceros (Google) Permitir la medición y análisis de la navegación en las páginas web 3
    Facebook (_fbp) 3 meses Terceros (Facebook) Mostrar información incrustada de la red social Facebook 3
    Twitter (eu_cn, ct0, guest_id, personalization_id) Sesión Terceros (Twitter) Mostrar información incrustada de la red social Twitter 3

    Desde los siguientes enlaces puedes consultar la política de cookies de terceros: Política de cookies de Google, Política de cookies de Facebook, Política de cookies de Twiter

  4. Deshabilitar el uso de cookies

    La persona usuaria en el momento de iniciar la navegación de la web, configuró la preferencia de cookies.

    Si en un momento posterior desea cambiarla, puede hacerlo a través de la configuración del navegador.

    Si la persona usuaria así lo desea, es posible dejar de aceptar las cookies del navegador, o dejar de aceptar las cookies de un servicio en particular.

    Todos los navegadores modernos permiten cambiar la configuración de cookies. Estos ajustes normalmente se encuentran en las Opciones o Preferencias del menú del navegador.

    La persona usuaria podrá, en cualquier momento, deshabilitar el uso de cookies en este sitio web utilizando su navegador. Hay que tener en cuenta que la configuración de cada navegador es diferente. Puede consultar el botón de ayuda o bien visitar los siguientes enlaces de cada navegador donde le indicará como hacerlo: Internet Explorer, FireFox, Chrome, Safari

    También existen otras herramientas de terceros, disponibles on-line, que permiten a la persona usuaria gestionar las cookies.

  5. ¿Qué ocurre al deshabilitar las cookies?

    Algunas funcionalidades y servicios pueden quedar deshabilitados, tener un comportamiento diferente al esperado o incluso que se degrade notablemente la experiencia de navegación de la persona usuaria.

  6. Actualización de la Política de cookies

    CONFEDERACION SINDICAL DE CC.OO. puede modificar esta política de cookies en función de exigencias legislativas, reglamentarias, o con la finalidad de adaptar dicha política a las instrucciones dictadas por la Agencia Española de Protección de Datos, por ello se aconseja a la persona usuaria que la visite periódicamente.

    Cuando se produzcan cambios significativos en esta política de cookies, se comunicará a través de la web.

8

abr 2021

Aliança entre sindicalisme i cooperativisme per a una transformació social postpandèmica

8 de Abril de 2021. Daniel Patiño Miñana

El relat de la gestió de la casa comuna ha aconseguit un punt de no retorn en temps pandèmic. Les transformacions a les quals ha de fer front exerceixen un efecte sàndwitx per al món del treball en totes les seues dimensions. No en va, la rellevància de la centralitat del treball durant la pandèmia ha permés que el tremend colp patit a l'ésser humà possibilite replantejar diferents escenaris futurs.


Una primera dimensió vinculada a la transformació digital exerceix una pressió al treball entre maximitzar beneficis del capital i l'abaratiment de la tecnologia. Els mecanismes de fugida del dret del treball cap a altres formes mercantilistes que devaluen el factor treball, quan no els invisibilitzen directament.

Una segona dimensió vinculada als processos productius i de consum amb l'impacte mediambiental. La situació d'emergència climàtica ocupa una preocupació social prioritària que requereix passar acceleradament a l'acció. Amb totes les arestes i matisos que hi ha, o la majoria social adapta i governa aqueixa transformació, o les perspectives d'impacte auguren una crisi de civilització sense precedents en l'escala humana.

Una tercera dimensió confronta l'economia amb les necessitats de les persones. Ací posem de manifest el valor del treball de les cures a la persona amb els actuals indicadors de mesurament de l'economia. El desigual valor del treball per a dones i homes fomentat per una economia financera globalitzada que ha provocat les majors taxes de desigualtat social i bretxa de gènere, malgrat els seus ritmes de creixement de l'últim lustre.

La quarta dimensió, en estreta relació amb l'anterior, aborda el treball com a factor essencial del sosteniment dels sistemes de protecció social. Al comentat anteriorment, cal addicionar elements com els creixements de l'esperança de vida i la població mundial. Establir uns sistemes harmonitzats de protecció social requereix de tots els enginys de les institucions del món del treball per solidificar una esperança per a una vida digna.

La COVID-19 ha posat de manifest la rellevància de totes aquestes i ha arraconat alguns dels mantres sobre els sistemes de gestió empresarial i el model productiu que mereixen la nostra consideració.

Les cooperatives, fonamentals durant la pandèmia. Centrarem l'atenció en els models de gestió cooperativista en relació amb altres formes jurídiques societàries. Resulta indubtable que, tal com assenyalava Guy Rider, director general de l’OIT, “les cooperatives de productors i consumidors han sigut fonamentals per a mantindre les cadenes de subministrament de béns i serveis essencials en posar l'accent en les seues comunitats i relocalitzar les economies” mentre que “les cooperatives industrials, socials, i de treballadors han transformat els seus productes i serveis per a satisfer l'apressant demanda local d'equips de protecció, d’aliments, de subministraments i d’atenció social tant en mantindre una activitat essencial per a les persones i la seua cura”, complint així una funció essencial en benefici de la triple dimensió social, mediambiental i econòmica.

Segons dades d'Eurostat, Espanya ocupava el 4t lloc en volum de persones treballadores a través d'empreses d'economia social, i és la 3a en nombre d'elles. La llarga tradició d'aquesta forma societària a països de l'Europa Mediterrània i a Alemanya ocupen un percentatge molt important en PIB (A Espanya prop del 10 % i el 12,5 % en ocupació segons un informe de Fundación Alternativas l’any 2019).

Per això, davant la crisi econòmica derivada de la pandèmia i les conseqüències duradores que plantegen, tornen a sorgir debats d'enorme interés en l’aspecte social i sindical amb vista a l'assumpció per part de les persones treballadores de l'organització i la gestió de l'empresa davant una reestructuració o situació de crisi.

L'exemple italià. Recentment, a Itàlia s'ha subscrit acord entre Confcooperative, Legacoop i AGCI amb les organitzacions sindicals CGIL, CSIL i UIL per a la promoció i el desenvolupament de treballadors buyout (adquisició d'empreses dutes a terme pels mateixos empleats). Amb aquest, es pretén anticipar als efectes negatius que deriven dels procediments preconcursals i concursals. Des dels agents socials, s'ha valorat com un element central per a l'interés general de la societat, ja que estimula un sistema orientat a les polítiques actives d'ocupació, i genera mecanismes d'autoocupació, redueixen l'elevadíssim cost de les polítiques passives d'ocupació. A més, no hi ha dubte, de reduir la dispersió d'activitats productives i de mà d'obra arrelada al desenvolupament i a la vertebració de territoris.

Resulta important destacar la participació tripartida (governs, empreses i organitzacions sindicals) que analitzen i supervisen el progrés de situacions empresarials potencialment objecte de compra per les persones treballadores a partir d'indicadors específics, amb campanyes de sensibilització, de formació i d’implicació de totes les eines de suport financer addicional, entre aquestes, la participació de l'Administració.

Un canvi cultural possible. És inevitable preguntar-nos si la translació mimètica d'aquest acord seria possible en l'ordenament jurídic espanyol i, el que, al nostre judici, resulta més important, tenim el conjunt de coneixements, costums, manera de vida per a dur a terme mesures d'aquest impacte?

Respecte a la primera qüestió, derivarem a opinions més qualificades com la del professor Eduardo Rojo o la del professor Antonio Baylos que en les seues llargues trajectòries professionals han analitzat aquests supòsits de reestructuració empresarial.

Respecte a la segona pregunta, val la pena destacar alguns elements per al debat que expliquen la relació entre el sindicalisme i les empreses cooperatives i d'economia social. Partint d'objectius similars: democratització de la presa de decisions en les empreses i una posada en marxa de béns i serveis que beneficien el conjunt de la societat i el territori, o l'estabilitat en les relacions laborals que garantisquen un manteniment per a una vida digna, trobem suficients elements de recel a les eines de solució acordades a Itàlia.

En primer lloc, són nombrosos els exemples d'utilització d'aquesta forma societària com a mecanisme de fugida del dret del treball. La possibilitat legal de l'elecció de la cooperativa que possibilita l'elecció entre persones treballadores en el règim especial d'autònoms o règim general ha donat lloc a nombrosos exemples de falsos autònoms, per exemple en el sector de les càrnies, que han devaluat el factor treball i han sigut objecte de lluita sindical de primer ordre.

En segon lloc, els mecanismes de democratització de les empreses no han tingut el desenvolupament ni la implantació suficient perquè les persones treballadores d'aquestes formes societàries ostenten majoritàriament aquesta condició.

En tercer lloc, és necessari fer esment als processos de reestructuració empresarial a Espanya. Són nombrosos els intents passats d'adquisició per part de les persones treballadores de la gestió empresarial en crisis anteriors. En molts casos, l'experiència no ha resultat positiva per molt diversos factors: la gestió tardana de la crisi per la direcció sortint, que situa les persones en una posició d'extrema feblesa i vulnerabilitat en la gestió del concurs. Volem ressaltar que la falta de transparència empresarial ací es posa de manifest, unit al foment de determinades societats que han prevalgut l'especulació financera dels actius en detriment d'una economia productiva que redunde en el conjunt de la societat. Però també és mereixedor de comentari la falta de formació i d’informació de les persones treballadores que, en el canvi de rol, han mancat dels coneixements suficients per a la gestió promoguda per la falsa cultura impulsada políticament de l’emprenedoria en l'última dècada especialment.

Tots aquests elements han de ser combatuts a partir de teixir ponts sobre la base de què ens uneix. Considerar únicament els elements que ens separen ens empobreix en la capacitat de construir un relat basat en pràctiques transformadores que tinga com a objectiu prioritari anticipar futurs. Els reptes futurs del món del treball tenen una profunditat mai vista anteriorment, que requereix construir moviments econòmics i socials amb objectius comuns. La declaració del centenari de l’OIT estableix un full de ruta prou inclusiu per a totes les parts que possibilite el futur del treball que volem.

Últimas entradas