13

nov 2020

Exigim futur i transparència en Ford

13 de Noviembre de 2020. Arturo León

La crisi sanitària derivada del coronavirus, i les conseqüències que ha desencadenat en l'economia i l'ocupació, ha posat de manifest la necessitat d'accelerar la transformació del model de producció, apostant pel coneixement i la innovació. Així mateix és indispensable reequilibrar el pes dels sectors econòmics, apostant per ampliar la base industrial. Tots aquests, aspectes essencials recollits en l'acord “Alcem-nos” subscrit pels agents socials amb el Consell de la Generalitat.


El sector de l'automòbil, en particular, està cridat a exercir un paper fonamental en la transició digital i ecològica. Té davant seu el repte d'incorporar-hi els nous sistemes de navegació, substituir-hi el consum de combustibles fòssils per energies netes i tindre en consideració la ruptura dràstica amb el model de mobilitat predominant en l'actualitat.

En els últims temps assistim a un procés de reconversió del sector amb exemples de diferent signe en empreses com Nissan, OPEL o Wolsvagen. Al nostre territori encara ressona l'anunci de reestructuració de la companyia Ford a Europa, desvelat a la fi de 2018, en el qual el sobrant de plantilla era de 12.000 persones, de les més de 50.000 que hi treballaven aleshores. Es plantejava que Alemanya seria el país que més el patiria amb 5.000 ocupacions menys, seguit de Regne Unit amb 3.100 i el tancament de la planta de motors de Bridgend. També s'informava del tancament a Rússia i de l'acomiadament de 2.200 persones. Igualment del tancament de la planta de transmissions a Bordeus, França, amb més de 800 persones al carrer i la venda del centre de fabricació de transmissions a Kechnec, Eslovènia. I es rematava la faena amb una reestructuració de 2.200 persones menys en administració.

Respecte a la factoria d'Almussafes es va dir que es resoldria amb una reorganització administrativa i, addicionalment, l'anunci d'un canvi de torns i la baixada de producció que hi portaria un ERTO, (ja hi van per sis, més una pròrroga des de novembre de 2018), i 350 acomiadaments acordats que no estaven en el guió inicial comunicat.

El cert i la veritat és que Ford arrossega problemes productius anteriors als efectes provocats per la COVID-19. Pateix una crisi de producte i un problema de mentalitat i benefici a Europa. La factoria de l'oval arriba tard a la carrera per l'electrificació de vehicles, com ja va arribar tard a la dels SUV. En l'actualitat, només té un vehicle 100 % elèctric, el Mustang Mach-e, el preu d'eixida del qual està per sobre dels 48.000 € i no es produeix al nostre país. A Almussafes es produeixen dos híbrids, un d'aquests de bona acceptació, però amb problemes tecnològics que han portat a l’aturada de la producció.

El pes i l’efecte tractor de Ford en l'economia valenciana és indiscutible. Una factoria en la qual la UGT té la majoria absoluta de la representació i un centenar d'empreses auxiliars en les quals CCOO és el sindicat clarament majoritari requereix de pas curt i llums llargues per abordar el futur del sector amb garanties.

Per a això apostem per la unitat d'acció sindical, en l'exigència inajornable d'un pla industrial i de competitivitat per a la planta d'Almussafes i la seua cadena de valor. No hem de conformar-nos amb l'adjudicació d'un motor nou de 2 litres i amb la fabricació d'una furgoneta fins a 2023, cosa que evidencia clarament la crisi de projecte i de futur per a la factoria i els seus auxiliars.

També considerem estratègic una transparència major en l'adopció de les mesures en matèria d'ocupació i la democratització de les relacions laborals. El Govern valencià té molt a dir, perquè Ford és un projecte que afecta el present i futur del nostre territori, que requereix de major transparència i coneixement públic, perquè té el suport d'un volum molt important de fons de la Generalitat.

Entradas relacionadas

Últimas entradas