25

feb 2022

És el moment de la taxa turística

25 de Febrero de 2022. Ana García Alcolea

Des de CCOO PV som ferms defensors de la taxa turística, com ja hem traslladat als tres grups parlamentaris del Consell. En el seu moment, els vam fer arribar una proposta, inspirada en el model balear, que s'articulava entorn de dues premisses, que fora una taxa d'àmbit autonòmic i que la recaptació revertira en el mateix sector.


Possiblement perquè el Govern del Botànic és una realitat molt consolidada al llarg d'una legislatura i mitja, a vegades no aconseguim valorar l'entramat d'equilibris que han confirmat la nostra coalició de Govern valencià com –potser- la més sòlida del mapa estatal. El debat entorn de la taxa turística, de nou present en la nostra actualitat política, serà una bona oportunitat per a comprovar si el maridatge botànic segueix sense perdre la seua essència.

L'obstinació de Compromís i Unides Podem ha precipitat que la taxa turística es cole en el nostre debat parlamentari. Contra pronòstic, els tres grups amb responsabilitat de govern han acordat impulsar una proposició de llei per a crear un instrument tributari vinculat a l'activitat turística. Com era d'esperar, l'embolic està servit. Les patronals del sector han posat el crit al cel. Si ho desitgen repassen l'hemeroteca, però ja saben, els mateixos arguments mil vegades repetits: que no és el moment, que el turisme internacional segueix sota mínims, que el turisme fugiria a altres latituds, o que llastraria la competitivitat del sector. Exactament el que ha passat a Balears i Catalunya. Perdó per la ironia.

Des de CCOO PV som defensors ferms de la taxa turística, com ja hem traslladat als tres grups parlamentaris del Consell. En el seu moment, els vam fer arribar una proposta, inspirada en el model balear, que s'articulava entorn de dues premisses, que fora una taxa d'àmbit autonòmic i que la recaptació revertira en el mateix sector. Concebem un model de taxa, diferent d’acord amb la classificació dels diferents establiments hostalers. Fixada i recaptada per la comunitat autònoma i el benefici de la qual impacte en el sector. Dit d'una altra manera, estem per dotar d'instruments de finançament addicional per a avançar cap a la sostenibilitat del nostre model turístic –en la mesura que es puga- per mitigar d'alguna manera l'impacte mediambiental que produeix.

Parlem d'un esforç econòmic insignificant i puntual de les persones que ens visiten, que es podria dedicar a qüestions rellevants per a la ciutadania. Ens referim a la protecció del territori, actuacions dirigides a la dotació de recursos públics que permeten uns serveis que milloren la qualitat de la destinació turística. Ens referim a tractament de residus, neteja dels carrers, sistemes de mobilitat sostenible entre destinacions, infraestructures o la preservació de les zones paisatgístiques en el sentit del que estableixen els articles 24 i 25 de la nostra pròpia Llei de turisme.

L'acord polític aconseguit limita considerablement les nostres pretensions, perquè finalment la taxa turística sobre estades turístiques tindrà caràcter municipal i voluntari, encara que aquells municipis que la fixen hauran de dedicar els ingressos obtinguts a la promoció, l'impuls, la protecció i el desenvolupament d'infraestructures turístiques. La qüestió fonamental ara serà definir les possibles actuacions en les quals impactarà la recaptació, així com els mecanismes de seguiment i control que s'apliquen per a garantir el seu impacte en el sector. Una altra cosa serà comprovar si els interessos partidistes, la pressió de les grans cadenes hoteleres, i el dúmping entre localitats no fa malbé la taxa a l'hora de la veritat, perquè aquesta o bé no s'aplica o bé s'aplique només marginalment, qüestió que bé haguera pogut ser evitada amb una taxa de fixació autonòmica.

S'aproxima un debat calorós que requereix de pedagogia. Encara que no tanta si s'atén els resultats inequívocament positius en matèria de recaptació allà on la taxa ha sigut aplicada, sense que puga demostrar-se que s'haja vist minvada la competitivitat de la destinació turística de torn per una disminució en la demanda. Com diuen els detractors de la taxa, la pandèmia ha suposat un colp dur al sector, però també una oportunitat immillorable de fer un pas endavant i modificar conductes del passat. De moment, les ajudes públiques no han suposat més estabilitat en l'ocupació, ni millora en les condicions laborals, ni tan sols una escletxa mínima de voluntat per crear les bases sòlides en les quals establir un model més sostenible, amb més valor afegit. Com sempre tot es redueix al vell axioma peresós de sempre: “No és el moment”.

Entradas relacionadas

Últimas entradas