28

mar 2022

Si hi ha maror, guany de patronals

28 de Marzo de 2022. Ester Calderon Gambin, Ana García Alcolea

Des de fa temps, CCOO incideix en la regulació injusta que pateix el sector del transport de mercaderies per carretera. Sense ànim de recitar exhaustivament el glossari de reivindicacions que un pla per a la recuperació del sector haguera d'abordar, sí que em permet deixar-los algunes de les qüestions que estan castigant les persones treballadores d'aquest àmbit: insuficient preu pagat pels ports, subcontractació, atomització, extensió de la figura del fals autònom, frau en els temps de conducció o a la Seguretat Social en els sistemes de retribució, obligació del personal conductor de realitzar càrrega o descàrrega. No creguen que he acabat d'enumerar-los misèries, més aviat córrec el risc d'acabar el paper.


Amb la intenció de posar fi a la degradació del sector, i l'espiral en la qual viu immers en un procés de “deslaborització” que sembla no tocar fons, on milers de persones autònomes i petites empreses pateixen la falta de poder de negociació, el mes de novembre passat ja es va sol·licitar a la ministra la convocatòria d'una mesa per a tractar d'atallar decididament la problemàtica. Tot seguit, pel desembre, el sindicat que represente va entregar una bateria de propostes que no han sigut ateses. La creació d'aqueixa mesa de concertació social podria haver evitat la situació que estem patint aquests dies. L'augment del cost de carburants és detonant d'un malestar i conseqüència alhora d'una guerra que amenaça amb emportar-se per davant la ràpida recuperació que les polítiques expansives de la UE i els encerts en el marc del diàleg social ens havien portat després del xoc que va suposar la covid.

Durant dies hem assistit atònites davant una infinitat de titulars que han insistit a qualificar com una vaga el que ha sigut una aturada patronal de manual, convocada per la minoritària Plataforma en Defensa del Transport de Mercaderies per Carretera. Una entitat que no aglutina ni tan sols el 10 % de representació del sector, blanquejada per determinats tractaments informatius convertits en còmplices de la seua causa, amb major o menor intenció d'atorgar legitimitat a qui no la tenia. De la mateixa manera, s'ha utilitzat indiscriminadament terminologia derivada del dret de vaga, que més que un exercici de pedagogia informativa ha resultat ser una injusta confusió de concepte que bé pot haver influït en l'estat d'opinió de bona part de la ciutadania. L'aturada patronal no té la cobertura legal d'una vaga, no empara constitucionalment les persones assalariades del sector i, per consegüent, no dona cobertura als piquets informatius. Una vegada dit açò, les pràctiques que estem contemplant estan molt lluny de poder-se qualificar com a piquets. Una altra perillosa intoxicació profusament alimentada aquests dies per alguns mitjans de comunicació.

Encara que tard, el Ministeri de l'Interior ha adoptat mesures un poc més serioses per a garantir la integritat física de les persones treballadores del transport de mercaderies, i amb caràcter més ampli, la seguretat ciutadana en les nostres carreteres. Alhora, el 19 de març, com a resposta al conflicte, resolia exceptuar temporalment el compliment de les normes de temps de conducció i descans dels seus professionals, mesura que posa en risc greu als treballadors i a les treballadores. Una paradoxa que resulta molt il·lustrativa del que dic en aquestes línies.

La veritat és que estem contemplant situacions inadmissibles. Professionals del sector estan patint una violència gravíssima, agressions que van des del llançament de pedres a camions en marxa fins a desenganxaments de plataformes o linxaments a l'estil del llunyà oest. Com deia anteriorment, actituds molt allunyades de la tasca dels piquets informatius en una vaga. A aquestes pràctiques violentes i mafioses, les persones responsables de l'aturada han fiat l'èxit a la mateixa adhesió de professionals a la protesta. El que estem vivint haguera de despertar-nos totes les alertes, en la mesura que les similituds amb el que va ocórrer a França l'any 2018 són més que evidents. Em referisc, com sens dubte saben, al fenomen dels jupetins grocs, un moviment amb moltíssimes més ombres que llums, que sembla inspirar, quasi calcar, la situació viscuda en aquests dies. Tot un viver per a l'extrema dreta d'allí. I d'ací.

El Govern ha aconseguit un acord amb el Comité Nacional de Transport, que engloba les organitzacions empresarials legitimades a negociar, prop d'un 90 % de representativitat. Entre les mesures acordades, ja saben, una rebaixa de 20 cèntims per litre de combustible fins al 30 de juny, i un paquet de mesures complementàries que suposaran un total de 1.050 milions per a les patronals. Un estímul que a curt termini pretén posar pegats a l'enorme ferida oberta per la guerra d'Ucraïna en el sector, i de pas donar per resolt l'episodi viscut. Però no es facen il·lusions. Tan sols des d'un diàleg social eficaç amb els diferents agents socials (entre aquests, les organitzacions sindicals més representatives), s'evitarà que es reproduïsca tard o d’hora el conflicte. Encara que ja saben, mentrestant, si hi ha maror, guany de patronals.

Últimas entradas