5

jun 2024

Dinamitar els ponts cap a una transició justa

5 de Junio de 2024. Dani Patiño

El canvi polític al País Valencià, unit a la recent espiral electoral dels últims mesos, ha propiciat molts anuncis de futur a una velocitat accelerada, però amb una gestió de present bastant més pausada. Els objectius climàtics segueixen ací, però el desenvolupament de les polítiques públiques ha passat a un elevat grau d'inacció. Que no resulte una prioritat adoptar mesures urgents respecte a la mitigació i adaptació davant del canvi climàtic, d'entrada és, com a mínim, una temeritat en contra de la salut; però que la direcció siga contrària és un perill evident.


Al nostre territori hi ha una relació simètrica entre comarques amb majors taxes de vulnerabilitat social i l'exposició als riscos climàtics. Per a solucionar-ho, el Consell ho fia tot a l'ampliació d'infraestructures, i oblida l'arrel del problema. Si bé les dades d'ocupació proporcionen cert marge d'esperança, sense una distribució més equitativa del que s’ha generat, només serviran per a incrementar la bretxa social. També la bretxa climàtica, tant en la gestió dels riscos, com de les mesures per a aconseguir una major justícia social.

Una de les eines de major efectivitat en l'adopció de canvis es troba en la governança democràtica de les transicions. La participació activa de tots els agents representatius implicats és un vector que facilita el coneixement, l'adequació equitativa i la intervenció del conjunt de la societat. En aquest any de canvi de Govern no hi ha hagut cap reunió dels òrgans de participació, tan ciutadana (Consell Assessor de Política Mediambiental de la Comunitat Valenciana), com de diàleg social (la taula tripartida específica de l'impacte laboral que provoca el canvi climàtic, entre Consell, organitzacions empresarials i sindicals més representatives).

Aquest fet s'uneix a la falta de desenvolupament dels compromisos i de les obligacions derivades de la Llei valenciana de canvi climàtic i transició ecològica de 2022. Especialment, a la posada en marxa d'una estratègia de transició justa que servisca per a adoptar mesures protectores amb un tractament equitatiu per a col·lectius vulnerables, persones treballadores, sectors productius i territoris en la transició.

L'altura de mires política, en el seu vessant mediambiental, resulta un element essencial, no sols per al mandat que van ser triats, sinó per al futur de la societat i del territori. Aqueixa altura de mires ha de contindre l’anticipació necessària, tant en la gestió dels riscos, com de les mesures mitigadores d'un fenomen d'origen antropogènic, durant un període massa prolongat d'extractivisme de recursos naturals massiu i sobreutilització d'energies d'origen fòssil.

Fins al moment, tots els anuncis han anat en el sentit contrari. Ha prevalgut el desequilibri cap a les mesures governades estrictament per l'impacte econòmic monetari, i han sigut relegats els efectes socials i mediambientals. Seria recomanable que l'ambició política anara de la mà d'una ambició en el compliment dels objectius climàtics. En cas contrari, la gestió reactiva dels efectes té tota la pinta de ser com la segona part d'una pel·lícula que fins al moment ha sigut protagonitzada per aquests nivells de desigualtat i els efectes extrems en el territori.

L'etiqueta de Nacions Unides per a enguany en el Dia Mundial del Medi Ambient és #GeneracióRestauració. Seria un bon moviment que la Conselleria de Medi Ambient iniciara la seua gestió convocant els òrgans de participació institucional i restaure espais de diàleg que propicien una política més equilibrada entre els interessos socials, ambientals i econòmics. Que pose la vida i la dignitat de les persones, i el territori en el qual habiten, en el centre de la transició ecològica justa.

Entradas relacionadas

Últimas entradas