27

nov 2009

L'impacte agreujat de la crisi al País Valencià: conseqüències d'un model productiu insostenible

27 de Noviembre de 2009. CCOO PV


És l'origen de la crisi un debat tancat? La caracterització més comuna de la crisi ens la mostra com una situació circumstancial, amb un origen geogràfic clarament localitzat, i ocasionada per la irresponsabilitat de certs agents estratègics del sistema financer, essent els efectes sobre la indústria i sobre el mercat de treball conseqüències derivades.

Segons aquesta interpretació, seríem víctimes del contagi d'una malaltia originada als EUA i transmesa per mitjà del sistema financer, de manera que independentment de les diferències locals quant a estructura sectorial i a regulació del mercat de treball, l'impacte a escala estatal i regional hauria sigut el mateix. Per contra, les repercussions sectorials i socials evidencien que el detonant financer de la crisi, i el seu epicentre als EUA, no són les causes sinó, aquests sí, elements en certa manera circumstancials d'una crisi incubada mitjançant un model d'acumulament, tot i que evidentment aquest model mostra particularitats locals -un model que reflecteix un conflicte distributiu de fons.

L'evolució dels darrers anys, a escala estatal i regional, de les rendes de capital i del treball, del sistema productiu, dels nivells d'endeutament dels treballadors i de les treballadores i del mercat de treball mostren que la crisi és resultat d'un procés d'acumulament que ha tingut com a pedra cantonera una pressió cada vegada major sobre les rendes salarials, dinamitzada per la capacitat incontrolada del sistema financer d'endeutar els treballadors i les treballadores, la qual cosa té el seu exemple paradigmàtic en els preus desorbitats de l'habitatge i la necessitat d'un endeutament altíssim de treballadors/es per tal de fer cara a la seua adquisició.

Malauradament, el País Valencià és un exemple paradigmàtic de marc regulador favorable a aqueix sistema d'acumulació, basat en la hipertròfia del sector immobiliari, afavorida des de la Generalitat amb la confiança en una expansió sense límit de l'activitat urbanística i en una facilitat totalment injustificada per a la contractació temporal. Aquesta aposta política ha sigut especialment desafortunada, tant pels límits evidents imposats a la construcció per la demografia, el territori i la capacitat d'endeutament de treballadors/es, com per les quantitats enormes de diners negres que aquest sector mobilitza, que no repercuteixen en inversió i que tenen una destinació òbvia en el consum superflu.

Des de CCOO del País Valencià entenem que el necessari debat sobre les causes de la crisi ha de permetre obtenir orientacions sobre la reconfiguració del sistema productiu i de les relacions laborals. Pel que fa al primer, entenem que el criteri de sostenibilitat -en sentit ample, no tan sols ambiental- ha d'erigir-se en principi rector del model productiu valencià, la qual cosa hauria de concretar-se en l'àmbit de la política econòmica i pressupostària en el desplaçament de les prioritats des d'una política d'esdeveniments fracassada cap a una aposta seriosa per l'I+D+i.

En el plànol social s'han de sumar esforços per tal d'aprofundir i d'enriquir la negociació col·lectiva, fer complir els drets laborals i perseguir el frau laboral, així com millorar els sistemes de protecció social i els serveis públics bàsics. La crisi no ha de servir per a encobrir l'existència d'interessos diversos i possiblement oposats, al contrari, l'acceptació de la seua existència és el requisit previ per a assentar les bases d'un model productiu econòmicament equilibrat i socialment més just.

Últimas entradas