12

sep 2016

Acords de la desprotecció TTIP, TiSA i CETA

12 de Septiembre de 2016. Manel Nieto i Morcillo

En aquesta ocasió posaré el focus sobre l'Acord sobre el comerç internacional de serveis (TISA), no perquè els altres dos no siguen igual de letals per a la sobirania dels països, els drets de les treballadores i dels treballadors o el risc que correm a allunyar-nos cada vegada més de tenir una economia decent per a les persones. Si no perquè si al meu entendre la immensa majoria de les persones poc o gens coneixem o hem sentit parlar del TTIP i CETA, pense, que menys si és possible, es coneix sobre el TiSA.


Benvolgudes lectores i lectors, en aquesta ocasió em referiré des d'aquesta Tribuna de CCOO, a alguna cosa que com en tantes altres qüestions a la gran majoria de la ciutadania, treballadores i treballadors, joves o grans ens passen per alt. De vegades per la poca o escassa voluntat de conéixer, saber, opinar, criticar i comprometre per combatre o aportar. En altres, perquè hi ha una voluntat manifesta per part dels nuclis de presa de decisions d'ocultar, de sostreure, de tergiversar al conjunt de la ciutadania “los teje manejes” que des de l'alta política es duen a terme per així no trobar-se amb una oposició social que impedisca que interessos obscurs (generalment economicistes) o espuris puguen arribar a veure la llum.

Això és al nostre entendre, el de CCOO, però també el de centenars d'organitzacions, de plataformes, de Confederació Europea de Sindicats, etc. està passant amb les negociacions que s'estan duent a terme i d'amagat amb els tractats de "lliure comerç", Tractat transatlàntic del comerç i inversió, Acord sobre el comerç internacional de serveis i l'Acord econòmic i comercial global entre la Unió Europea, els Estats Units i Canadà. TTIP, TiSA i CETA.

Des de 2013, la UE ha estat negociant de manera plurilateral amb altres 23 membres de l'OMC, l'Acord sobre el comerç de serveis (TISA, per les sigles en anglés) amb l'objectiu de liberalitzar encara més el comerç en els serveis mitjançant un acord internacional que va molt més enllà de les disposicions vigents de l'Acord general sobre el comerç de serveis (GATS, per les sigles en anglés). Segons els objectius establerts en el mandat de negociació de la UE, aquest acord ha de ser "global i ambiciós", "aplicable, en principi, a tots els sectors i modes de subministrament" i "vincular el nivell autònom de liberalització". No obstant això, les negociacions s'estan duent a terme en total secret, a porta tancada.

Hauran sentit que, a principi dels mesos de juny i juliol de 2015, Wikileaks va publicar el recull de documents secrets de les negociacions sobre l'acord Tisa més exhaustiva fins al moment, revelant per primera vegada l'abast complet de l'acord previst. Els documents filtrats incloïen l'esborrany del text fonamental d'aquest nou acord, així com diversos annexos sobre normativa nacional, circulació de treballadors i sectors específics, com ara el transport marítim i l'aviació. Les primeres anàlisis d'aquests documents fan evident que el TiSA podria tenir conseqüències perjudicials significatives en les condicions de vida i de treball d'importants sectors de la població, incloent els treballadors a Europa.

Sembla ser que les anomenades clàusules d’statu quo i trinquet s'incorporarien al TiSA amb l'efecte de consolidar un cert grau de liberalització i limitar la capacitat de les polítiques públiques en benefici d'una liberalització cada vegada més gran. En els sectors afectats per aquestes clàusules, l'acord TiSA faria impossible el retorn a un nivell menor de liberalització. La remunicipalització dels serveis d'interés general que s'ha produït en els últims anys deixaria de formar part de les potencials decisions de governs elegits democràticament.

Això, per exemple, també afectaria els serveis financers, on, arran de la crisi financera mundial, és especialment important reforçar el compliment de les normes i fer-les més estrictes. No obstant això, els documents de negociació revelen que el TiSA preveu una major liberalització dels mercats financers. La retirada oficial recent d'Uruguai i de Paraguai de les negociacions TiSA a principi de setembre es pot jutjar com una altra indicació que els estats comencen a percebre aquests riscos i reaccionen davant la pressió pública creixent. Des de CCOO volem que aquesta siga l'actuació del Govern d'Espanya. Si no és així, que no se li òmpliga la boca de patriotisme quan pel que s'aposta és per buidar de capacitat i contingut l'Estat i la seua ciutadania.

Últimas entradas