27

ene 2017

Perdre una generació passarà factura

27 de Enero de 2017. Manel Nieto i Morcillo

En aquesta ocasió dirigirem el focus, des d'aquesta tribuna de CCOO, sobre un dels problemes més greus que pateix la nostra societat. Em referiré a la situació de la joventut en el conjunt de l'Estat, tenint en compte que també dins d’aquest hi ha diferències entre CA, com les hi ha entre els mateixos estats membres dins de la UE.


Hem d'exigir a qui té la responsabilitat de govern i així ho han d'entendre que, les persones joves són part de la solució. La seua veu ha de ser escoltada, la seua creativitat aprofitada i els seus drets respectats en qualsevol acció que s'emprenga per a afrontar la crisi de l'ocupació juvenil que tenim al nostre país.

Per primera vegada en la història d'Espanya les persones joves tenen un futur amb menors oportunitats que els seus progenitors tot i haver aconseguit majors nivells d'educació. L'estat social formulat en l'article 1.1 de la Constitució espanyola (CE) s'està contraient i les polítiques econòmiques actuals deixen en la cuneta de la societat els col·lectius desfavorits, entre aquests el de les persones joves, condemnant-les a l’atur o en el millor dels casos a una ocupació precària.

A la meua manera de veure, la trobada de les ciències econòmiques amb les jurídiques ens ha de permetre observar i interpretar els fenòmens de manera global i enriquir el tractament d'un tema que massa sovint sol abordar-se des d'una única visió, amb la finalitat d'aportar idees i propostes que permeten reconduir les polítiques actives d'ocupació juvenil en l’àmbit microeconòmic per a donar resposta a un dels majors problemes de la societat actual, ja que com vostés saben, a Espanya portem anys suportant una taxa d’atur juvenil (fins als 25 anys) per sobre del 50%, 30 punts més que la mitjana de la Unió Europea.

Davant d’aquesta dramàtica situació, des de CCOO no podem deixar d'estar d'acord amb la presidència del Consell de la Joventut d'Espanya, quan diu “estem veient com aquells joves que troben treball ho fan en condicions de temporalitat, sobrequalificació, baixos salaris i, en definitiva, condicions que no permeten tenir una vida digna. En alguns casos l'ocupació ni tan sols és garant d'abandonar els riscos de pobresa i exclusió social”.

No hi ha dubte que la confluència entre la globalització i la crisi econòmica ha deixat al descobert que els mercats financers imposen als estats els seus dictats i han aconseguit que aquests es convertisquen en els seus còmplices i ho facen a més de manera preactiva. El principal aliat ha sigut la UE, una unió fonamentalment monetària, que no política ni social.

Al meu entendre, la translació de les mesures dirigides a la creació d'ocupació, que es deriven dels organismes internacionals i comunitaris, requereix d'una diagnosi, com apuntava anteriorment, macroeconòmica, a Espanya, que permeta aplicar polítiques actives d'ocupació específiques, d’acord amb els trams d'edat, nivell d'estudis i gènere, que servisquen per a frenar la destrucció d'ocupació i generar noves expectatives. Sense aquesta anàlisi de la realitat es corre el risc que les mesures proposades es queden en meres declaracions programàtiques i que els recursos destinats al foment de l'ocupació juvenil, procedents en bona part del Fons Social Europeu (FSE), no aconseguisquen els resultats previstos i l’atur juvenil continue en la mateixa situació alarmant en no haver-se produït un gir de les polítiques econòmiques, industrials i d'investigació que conduïsquen a un nou model productiu.

Seguirem insistint que, la Reforma laboral de 2012 (RD-L 3/2012 i Llei 3/2012) és una reforma ideològica i política on el Govern del PP, perpetua per a les persones joves un model basat en la temporalitat, la inseguretat i la precarietat laboral, i genera una tipologia dual de treballadors: ex-ante i ex-post reforma, que agreuja la segmentació que ja hi ha en el mercat de treball espanyol. Posant de manera incessant als peus dels cavalls i en el punt de mira, aquelles treballadores i treballadors que encara mantenen salaris i condicions dignes, fruit del treball sindical, del reconeixement, valia, professionalitat i anys d'experiència. En no pocs casos utilitzant de manera retorçuda l'acomiadament objectiu per seguir abaratint costos empresarials, que d'objectiu té poc i molt d'injust. Per acabar repartint el salari dels qui han contribuït a l'enlairament dels projectes empresarials en dos o tres joves que passen a formar part de les files de l'explotació i la desconsideració.

Acabaré la tribuna d'avui amb un extracte d’allò que planteja l’OIT (Organització Internacional del Treball) en el seu informe sobre tendències mundials de l'ocupació juvenil 2013: “els costos econòmics i socials de l’atur, de l’atur de llarga durada, de la falta d'ànim i de les ocupacions de baixa qualitat generalitzades per als joves segueixen augmentant, soscavant el potencial de creixement de les economies”.

Últimas entradas