7

may 2020

A l'altura de les circumstàncies

7 de Mayo de 2020. Mar Vicent

En les circumstàncies actuals, la plantilla del SEPE ha aconseguit resoldre fins a 100.000 prestacions diàries en un esforç extraordinari i decididament gens visible. Un esforç, no obstant això, absolutament necessari per a pal·liar una de les causes que, després de la cura de la salut, més ansietat i desvetllaments causa en la ciutadania, ja que la subsistència econòmica no és una preocupació menor per a molta gent que viu de salaris precaris, sense cap mena de matalàs que esmorteïsca l'existència d'ingressos.


Més de mig milió d’ERTO presentats i prop de 4 milions de persones els ingressos de les quals depenen de la tramitació ràpida d'aquests expedients. Un organisme, el SEPE, els serveis públics d'ocupació, a l'ull de l'huracà. Les seues funcions no són només la tramitació dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) sinó que inclouen també els acomiadaments per causes objectives, les finalitzacions de contractes temporals, passes a inactivitat de fixos discontinus o cessaments en períodes de prova. També altres serveis, que es presten de manera habitual i no poden quedar suspesos íntegrament, com les ajudes a persones aturades de llarga durada, perquè poden accedir a ajudes com la renda activa d'inserció (RAI) o el subsidi extraordinari per atur.

El SEPE ha aconseguit tenir la talla perquè les sol·licituds foren gestionades amb la major rapidesa, però poques vegades es posa cara als protagonistes reals de la gesta. Perquè el SEPE no són unes sigles, ni un ens abstracte i incorpori. És un organisme compost per persones, que són empleades i empleats públics, tan injuriats i malvolguts a vegades. Un funcionariat del qual ningú diu que té menys efectius dels que calguera, ja que la seua plantilla, com succeeix en general en tota l'Administració pública, és molt més reduïda del que correspon encara en circumstàncies normals, ja que dels més de 10.200 efectius que va arribar a disposar fa alguns anys, se n’ha passat a menys de 7.900 en l'actualitat.

Ningú té en consideració que l'agilitat i eficàcia demostrades en la tramitació d'expedients ha sigut possible perquè un grapat de persones s’hi van obstinar, a força de fer hores extres o treballar en festius, a fer una aportació insubstituïble a la tranquil·litat de les famílies. És així com han superat el desafiament d'una càrrega extraordinària de treball que han abordat amb mitjans insuficients i en molts casos obsolets.

No han fet més que el seu treball. Però igual que s'ha aprés a respectar i valorar en la seua justa manera el treball de les caixeres de supermercats, les netejadores, agents de policia local o conductors de camions… seria qüestió de justícia que s'estimara en la seua justa manera la contribució d'aquestes persones al bé comú.

Ningú reclama una medalla, ni necessiten entrar en l'Olimp dels herois. Però sí que ha de ser una exigència unànime, com ho ha sigut abans i ho serà sempre per a Comissions Obreres, la defensa dels serveis públics, perquè són la barrera protectora que garanteix el benestar de tota una societat, en tot moment, però sobretot en situacions de crisis com les que vivim ara. Parlem del personal sanitari o de l'administratiu. Parlem dels qui instal·len hospitals de campanya o desinfecten els carrers. Dels qui mantenen l'escola oberta dins de les cases, atenen les residències o resolen situacions gravíssimes d'exclusió social. Parlem de la necessitat social d'uns serveis públics robustos, capaços, dotats dels mitjans necessaris i ben organitzats, perquè són aquests els que permeten oferir una línia de defensa potent i eficaç, a la qual farem responsable de la nostra supervivència.

Últimas entradas