10

jun 2021

Sindicalisme responsable i demagògia sindical

10 de Junio de 2021. Julio Conesa

És una constant en l'àmbit del treball sindical trobar-nos amb la necessitat de defensar posicions de coherència i responsabilitat davant els múltiples problemes que es plantegen. És una realitat constatable que hi ha pràctiques sindicals (que no sindicalisme) destinades a satisfer i regalar les oïdes dels qui apunten en una direcció que consideren la més adequada per als seus interessos particulars.


I aquestes pràctiques van normalment acompanyades de l'atac com a boc expiatori a aquells que mantenen una línia coherent i responsable en els seus plantejaments, però que xoquen a vegades amb els desitjos (no sempre drets) dels qui se senten perjudicats per una determinada situació. La demagògia sindical és capaç de dir una cosa i la contrària segons l'àmbit i lloc en el qual desenvolupa la seua activitat.

Imaginem un vaixell en el qual el capità decideix desplegar les veles i deixar-se portar pels corrents d'aire. És evident que es mourà sense rumb, sense un objectiu i una destinació. Aquesta és la demagògia sindical, l'oportunisme propi dels qui no tenen com a objecte l'avanç social de classe.

En aquest temps que ens ha tocat viure s'ha imposat la lògica neoliberal de les causes individuals, perdent la dimensió col·lectiva com a gent treballadora. «Tu tens un problema, te’l resols». «Tu tens unes aspiracions personals i no han d'importar-te els ardits per a aconseguir-les, al cap i a la fi l'èxit personal és el que importa». I clar, sota aquest prisma, al sindicat se li veu com una espècie de societat anònima o empresa de serveis en la qual cada afiliat o afiliada paga una quota mensual com si d'una inversió en accions es tractara.

En aquest marc de relacions ‘sindicatclient’ que intenta imposar el sistema, s'entén que la posició d'alguns (corporatius, oportunistes), siga donar satisfacció a les exigències i els desitjos del ‘client’, encara que puga ser contrari a un plantejament més coherent amb la consciència col·lectiva que implica el sentiment de pertinença, la consciència de classe. Un plantejament que s'identifica amb valors i reivindicacions col·lectives. Conscient que la resposta comuna, la satisfacció de les aspiracions de classe són al final les que permetran un millorament de les condicions de tots i de cadascun dels treballadors i de les treballadores.

La responsabilitat i la coherència són elements bàsics exigibles a qui ha de representar els interessos col·lectius. I avui semblen estar en hores baixes. Així influeix el paradigma econòmic i politicosocial actual. El sindicat és un instrument de la classe treballadora per a la conquesta i consolidació de drets i millores en les condicions de vida. Això implica que s'haja d'estar valorant sempre les reivindicacions que han de plantejar-se amb la perspectiva de millora a futur del conjunt de les persones treballadores. Que s'haja d'estar escodrinyant sempre què hi ha darrere de cada opció, de cada proposta. I que les millores i conquestes en el present han d'estar vinculades a objectius de superació del marc de desigualtats que vivim.

Així és com hem anat avançant al llarg dels temps en la conquesta de drets, en la modificació de les condicions socials. Barallant i reivindicant en el concret, en el dia a dia, però amb la vista posada en els horitzons de justícia, d’igualtat i de solidaritat.

Últimas entradas