Treballadores en temps de la COVID-19: L'impacte de gènere dispara el risc d'exclusió femenina
L'últim Informe de l'OCDE alerta sobre l'impacte de gènere durant l'alerta sanitària provocada per la pandèmia. El document reflecteix que les dones representen més del 70 % del personal sanitari que es troba en primera línia d'exposició en la lluita contra el virus, que assumeixen la majoria de les cures i són més vulnerables davant la paralització de l'economia.
L'Informe de CCOO PV sobre la situació sociolaboral de les dones al País Valencià l’any 2019, conclou que la relació de les valencianes amb el mercat de treball es caracteritza fonamentalment per una menor taxa d'activitat i d'ocupació que els homes, així com una taxa major de parcialitat, d’inactivitat i d’atur. El 73,7 % de les persones que treballen a temps parcial són dones. És a dir, set de cada deu treballadores valencianes veuen condicionat el seu nivell d'ingressos i de protecció social per aquesta parcialitat. I aquestes dades són semblants a la resta de les comunitats autònomes, així com en l’àmbit estatal. És una foto que es reprodueix amb pocs matisos.
Com indica l'OCDE, la vulnerabilitat econòmica i social que arrosseguen les dones s'està agreujant pel fort impacte de la pandèmia, especialment en sectors feminitzats com el comerç i l'hostaleria. Al País Valencià, de les 937.900 dones amb ocupació, l’any 2019, el 87,1 % treballava en el sector serveis. A tot això cal sumar la bretxa salarial persistent que l’any 2019 se situava en el 22,4 % al nostre territori. La combinació d'una situació prèvia de desigualtat estructural, de presència menor en el mercat de treball, salari menor, ocupades en sectors més precaris, amb taxes majors de temporalitat i liderant la jornada parcial, augura un augment del nombre de dones en risc greu d'exclusió social.
La situació de confinament, que podria haver sigut una oportunitat per a la corresponsabilitat en les cures s'està malgastant, persisteixen els rols i estereotips de gènere. El tancament de col·legis, centres de dia i recursos de suport a persones dependents està sobrecarregant de tasques les dones, expertes en malabarismes a les quals només els falta fer un volantí mentre cuiden, exerceixen de mestres, netegen i treballen. Les que conserven el treball, clar.
Entre les mesures excepcionals decretades pel Govern, per a fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19, es trobava la possibilitat d'adaptació i/o de reducció de jornada. Sense menysprear aquestes mesures, cal assenyalar la seua limitació de protecció, ja que, en no anar acompanyades d'una prestació, no resolen la situació a les persones més vulnerables amb rendes més baixes i sense estalvis que no poden permetre's quedar-se sense salari. Una situació en la qual podria enquadrar-se fàcilment moltes famílies monoparentals. Esperem que la renda mínima vital siga aviat una realitat tangible i inqüestionable, com ho és la necessitat de cures.
CCOO PV ha promogut un Acord de mesures complementàries urgents, a través del diàleg social, perquè les persones que han exercit el seu dret a la reducció de la seua jornada laboral per a la cura de menors, majors o dependents, cobren una ajuda econòmica. L'Acord aconseguit fixa en una ajuda de 600 euros si la reducció de la jornada és total o una aportació corresponent al percentatge de reducció, sempre que no siga inferior al 50 %. És una ajuda vinculada a les rendes més baixes, supeditades a no haver superat els 22.000 euros de base imposable en l'IRPF corresponent a l’any 2018.
El secretari de l'ONU ha advertit que les pandèmies sempre amplifiquen les desigualtats i que “la COVID-19 podria revertir els limitats èxits aconseguits en matèria de gènere i drets de les dones”. No podem baixar la guàrdia, ara menys que mai. Ni tan sols en una cosa que pot semblar innòcua, però que no ho és, com el llenguatge sexista, que ha tornat amb força i cada dia en veiem exemples, com quan s'anuncià que els xiquets podien eixir al carrer. Les xiquetes no, o calia sobreentendre que sí? No es tractava només del que s’anuncià, sinó de la reacció suscitada en la societat davant la reivindicació feminista d'un ús pertinent del llenguatge inclusiu. “Se sobreentén”, per descomptat, però aqueix sobreentés no és suficient, perquè no permet reconéixer-se com a subjectes de ple dret les nostres xiquetes i perquè ni elles ni nosaltres renunciarem a tot el que s’ha aconseguit, ni tan sols a res del que estava en camí.
Cloti Iborra és secretària de la Dona, de Polítiques LGTBI i d’Institucional de CCOO del PV.
Entradas relacionadas
- El cuidado descuidado
- Un 28 abril pel dret fonamental a la seguretat i la salut en el treball
- Aliança entre sindicalisme i cooperativisme per a una transformació social postpandèmica
- La covid posa en risc l’avanç cap a la igualtat
- Sigue el debate judicial: la nulidad del despido en tiempo covid
- Los retos presentes y futuros de CCOO PV
- Alerta sanitària: emergència en l'ocupació
- Trabajadoras en tiempos del COVID-19: El impacto de género dispara el riesgo de exclusión femenina
- Una nova campanya citrícola
- Sobre la liquidación de la deuda municipal alicantina
- Seguim avançant, un passet més
- No olvidemos
- Conciliació en temps de COVID
- Cuidemos siempre a quien nos cuida
- Enseñanzas de una pandemia
Últimas entradas
- Un nuevo modelo económico y productivo exige un nuevo contrato social europeo
- Nos van a oír
- Rutas de la memoria obrera
- Afanias, paga ja!
- 28M, una cita con el futuro
- Un Primero de Mayo crucial
- Accidentes de trabajo, la punta del iceberg
- Maig 'point'
- ¿Falta de personal o falta de condiciones?
- Sostener las pensiones públicas sin recortar derechos