29

feb 2016

Avançar en igualtat

29 de Febrero de 2016. Manel Nieto Morcillo

Per Manel Nieto, secretari general de CCOO a le Comarques del Nord


Pràcticament a una setmana del 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, des de CCOO, no podem deixar passar l"oportunitat que ens brinda aquesta tribuna per a compartir algunes reflexions amb totes les lectores i els lectors que hi estiguen d?acord.

Reflexions treballades, madurades i discutides que no s?han de quedar en l?àmbit estrictament de l?intern del sindicat, abundant en aqueix terme que ara està tan de moda com és el bé comú. Ja que al meu entendre, no hi ha bé més comú que el que una societat avance en igualtat i lluite per aconseguir cada vegada quotes majors cap a la justícia social.

És innegable que en les últimes tres dècades s?ha evolucionat en la lluita per la igualtat efectiva de dones i d?homes. Tenim lleis, podríem dir, pioneres a Europa i al món, però açò, en el nostre entorn no ha sigut suficient ja que l?ofensiva patriarcal juntament amb la neoliberal ha formalitzat aliances que encara avui podem comprovar que dones i homes vivim en unes relacions socials de gènere basades en la desigualtat, la divisió sexual dels treballs i de la cura de criatures i majors, la bretxa salarial, els sostres de cristall o la violència masclista.

Per tot açò necessitem una societat més coneixedora de l?entorn, conscienciada amb les problemàtiques que se?ns plantegen en aquest camp, que es revele i s?organitze més i millor per a poder realitzar aqueixa transformació social. Per això des de CCOO, com a sindicat d?homes i de dones ens volem obrir més a aqueixa societat que necessàriament ens permetrà preparar-nos en millors condicions per a afrontar aqueixa transformació.

Posicionar-nos en millors condicions per a afrontar els reptes que plantegen els retrocessos en drets, la radicalització de les tesis conservadores i neoliberals, la versatilitat del patriarcat, i tot això en un context social, econòmic i polític hostil que cada dia que passa deixa a més dones amb menys drets, més precàries i més desiguals.

És per això que, un any més, des de CCOO seguim denunciant les desigualtats injustes que entre homes i dones se segueixen patint en aquest país, de forma generalitzada i particularment en el món del treball. La indecència que han de suportar les dones en el conjunt de l?Estat, però també al País Valencià i a les comarques castellonenques.

Una indecència augmentada en aquests anys de crisi, situant la diferència salarial en el 32% menys que els homes. Per aquest motiu des del Gabinet Tècnic de CCOO PV, en el seu informe, ens indique que les valencianes des del 5 de setembre ja estan treballant gratis!

Però hi ha informes externs a aquests, que redunden, que a més de la meitat de la societat, açò és, a les dones se les està relegant al precari, a la pobresa encara que es treballe, al pas arrere en la construcció d?una societat més oberta, justa i igualitària a truncar les seues carreres professionals quan s?arriben a determinats nivells en els estaments de les empreses o la mateixa administració.

Seguim tenint sectors àmpliament feminitzats, que estic segur, si hi haguera una incorporació important de l?altre sexe, ajudaria a millorar les pròpies condicions de les companyes.

Però també el 8 de Març eixirem als carrers a tot el món i per descomptat a Castelló, per denunciar, reivindicar, exigir als governs que hem d?acabar amb el terrorisme masclista, que s?acabe amb la violència contra les dones. Que no és acceptable en cap concepte, ni moral, ni polític, ni econòmic i molts menys en termes de decència humana, que es compten per centenars les dones assassinades vilment, mentre els governs miren cap a altre costat.

Onze dones assassinades fins al moment d?escriure aquest article de començament d?any ençà. Per això aprofi- te l?ocasió per a posar de manifest la nostra repulsa més enèrgica. Repulsa que des del moviment sindical, feminista i de les gents de bé davant la barbàrie que es pateix en aquest país denunciem sense que s?actue de manera ferma i decidida.

També el 8 de Març exigirem al nou Govern, com ho vam fer a Madrid el passat 7 de novembre, que aquesta atrocitat siga una qüestió d?Estat. Si corregim aquesta situació dramàtica, no haurem ajudat les dones, haurem fet allò que ens correspon com a societat i serem una societat més amable. Visca el 8 de Març!

Entradas relacionadas

Últimas entradas