6

nov 2017

Raons de pes per a un finançament i unes inversions justes

6 de Noviembre de 2017. Arturo León López

Cal advertir que no pretenem fer un exercici de victimisme, ni molt menys qüestionar el caràcter solidari del sistema de finançament autonòmic, que està en la seua pròpia naturalesa i que compartim.


El poble valencià és lleial i solidari amb les institucions de l'Estat i les altres comunitats autònomes. Està orgullós d'haver sigut motor de progrés de l'Estat en les nostres etapes de prosperitat econòmica, però la realitat és que ens hem anat empobrint progressivament respecte al conjunt del país.

Per això, amb una mirada objectiva i amb un ànim constructiu, asseverem que els diferents sistemes de finançament no han tingut en compte d'una manera justa la nostra situació econòmica, ni altres indicadors rellevants per a la distribució dels recursos. Ningú a dia d'avui nega que la nostra contribució es troba per sobre de la que ens correspon per nivell de renda. De fet, som l'única autonomia amb una renda per habitant inferior a la mitjana (-12 %), que rep dels poders públics menys del que aporta, la qual cosa comporta un trencament dels principis d'equitat i de solidaritat.

Una altra qüestió que cal aclarir és que no gastem més, sinó que ingressem menys que la mitjana de les comunitats de règim comú, en concret el 9 % menys, la qual cosa ens situa a la cua del conjunt de l'Estat. Amb un finançament per capita igual a la mitjana, la Generalitat ingressaria 205 euros més per habitant i any, és a dir més de 1.000 milions. Aqueix dèficit de finançament acumulat arriba als 14.000 milions d'euros, als quals cal sumar 4.000 de costos financers, que formen part també del deute històric valencià.

Un altre dels factors fonamentals que ens obstaculitza el present i el futur són les insuficients inversions de l'Estat. Malgrat aglutinar quasi l’11 % de la població espanyola, la despesa real de l'Estat en l’any 2017 a penes representa el 6,9 %. En aquesta ocasió, ens situa també a la cua en despesa per habitant, amb sol 119 euros.

Si analitzem aqueixes inversions veiem actuacions que, o bé no s'han arribat a materialitzar o bé no han passat de la fase inicial. Destaca, entre altres, el tren de la costa, per al qual se segueixen finançant estudis tècnics; l'ampliació del tercer carril de l’A3 entre Bunyol i València; o l'electrificació de la línia C3 de Rodalies, que solament rep una inversió de 12.700 euros.

Una altra qüestió és el seu nivell d'execució, la qual cosa realment gasta l'Estat, independentment del compromés en els Pressupostos. D'aquesta manera, el Govern no sols pressuposta menys del que ens correspon, sinó que a més no ho gasta. En resum, sumant l’infrafinançament i la infrainversió enguany hauríem d'haver rebut 1.600 milions d'euros més en el nostre Pressupost.

Els valencians i les valencianes han de saber que amb un sistema de finançament i unes inversions justes, la ciutadania podria disposar de millors serveis i prestacions socials, una atenció als nostres majors més intensa, una sanitat pública amb més professionals i menys llista d'espera, l'eliminació gradual dels barracons i més professorat en educació. A més, es podria desenvolupar una política d'ocupació més eficaç i de major abast, impulsar una política industrial més decidida i dedicar més recursos a investigació i innovació tecnològica per a apuntalar el canviar el model.

Enlaces relacionados

Entradas relacionadas

Últimas entradas