19

dic 2017

Una sanitat en beneficis

19 de Diciembre de 2017. Josep Antoni Carrascosa

Hi ha una diferència clara entre les empreses privades i les empreses públiques. Les privades han de rendibilitzar les inversions amb un objectiu clar de guanyar diners mentre, que les públiques tenen com a única finalitat prestar un servei a la ciutadania amb eficiència, equitat, qualitat i transparència.


L’empresa privada que gestiona el Departament de la Ribera obté els beneficis econòmics de negociar amb la prestació sanitària de la població de la comarca de la Ribera, i reparteix els dividends entre els seus accionistes. Els beneficis econòmics que la Conselleria de Sanitat trau de gestionar la sanitat pública, els inverteix en el mateix sistema sanitari públic, és a dir, en els seus accionistes que són els valencians i les valencianes.

És evident que els beneficis de Ribera Salut, empresa privada que gestiona el Departament Sanitari de la Ribera, aconsegueix els seus beneficis de tindre menys personal, amb una jornada laboral major, amb uns salaris menors, a menys llits en l’Hospital de la Ribera, captant pacients d’altres departaments... La qual cosa repercuteix en la qualitat assistencial que és presta als habitants de la Ribera.

Les dades són objectives i a més a més cridaneres, actualment en la Ribera tenim ràtios d’1 metge de família per a 1.557 persones, quan en la Conselleria de Sanitat estan en 1 metge de família per a 1.479, tenim ràtios d’1 pediatra per a 997 xiquets/tes mentre que en la Conselleria de Sanitat estan en 1 pediatra per a 884 xiquets/tes, tenim ràtios de 2,51 infermeres per 1.000 habitants, quan en la Conselleria de Sanitat hi ha 3,54 Infermeres per 1.000 habitants, tenim ràtios d’1,2 llits per habitant, mentre que en la Conselleria de Sanitat estan en 1,7 llits per 1.000 habitants, en la Ribera tenim 301 llits, mentre que en la Conselleria de Sanitat tenen quasi 400 llits... Aquesta falta de personal i de mitjans ocasiona la massificació de les consultes, de les urgències, de les citacions tancades, i va en detriment de l’atenció sanitària prestada als pacients. Si a més a més afegim que la taxa d’ocupació és del 94,1 %, les xifres parlen per si mateix.

La taxa d’ocupació recomanada està prop del 80 %, perquè cal tenir previst una taxa de llits lliures per a casos imprevistos, com puden ser epidèmies de grip, accidents múltiples... Però aquestes previsions sols es tenen en compte en els hospitals de gestió pública, on prima l’interés de la salut de la població, no l’interés econòmic d’una empresa multinacional. Això explica les llargues hores d’espera per aconseguir un llit d’hospitalització per als pacients que estan en urgències, perquè les plantes de l’Hospital de la Ribera estan saturades, encara que en l’actualitat queden poques habitacions, la gran majoria són habitacions per a 2 pacients.

La campanya de màrqueting de Ribera Salut per a desacreditar la sanitat pública és contínua i diversa, en els tribunals, en els mitjans de comunicació, en la manipulació informativa als pacients... Alguns exemples són que l’informe de Síndic de Comptes, sols és de la Concessió Administrativa de Manises perquè el Síndic no disposa de dades de les inversions realitzades en el Departament de la Ribera per poder valorar-la, ni tampoc el manteniment ni la pèrdua de valor de les obres i les instal·lacions per l’efecte del temps. També cal tenir en compte que amb la càpita de Manises s’ha tingut que construir l’Hospital i que en la Ribera l’Hospital ja estava construït i és de la Conselleria de Sanitat, és a dir de la ciutadania, que en l’any 2003 li va pagar 69 milions d’euros a Ribera Salut, per tant la càpita proporcionalment és molt més cara. Per la falta de control, de transparència i l’opacitat en la qual es contracta el personal, el desconeixement dels plans d’inversions, la gestió de les consultes... De tots és conegut que hi ha 2 telèfons d’accés a l’Hospital de la Ribera, un per als habitants de la Ribera i un altre directe per a la resta de la població. En qualsevol hospital públic les persones accedeixen a través del SAIP (Servei d’Atenció i Informació als Pacients), tenen registre d’entrada i un procediment d’actuació públic. També cal recordar que tenen un sistema d’incentivació econòmica per als metges perquè donen altes als pacients ingressats, cosa que significa una perversió del sistema sanitari, prioritzar el benefici econòmic abans que el benefici del pacient.

El negoci de Ribera Salut és perfecte ja que no arrisca res perquè tots els seus ingressos són de la Conselleria de Sanitat, dels impostos de tots els valencians i les valencianes, en canvi els seus beneficis, quasi 30 milions d’euros en els últims 5 anys són dels accionistes, no per a cobrir les necessitats de la població. Una altra diferència és que la gran inversió econòmica de Ribera Salut es realitza en alta tecnologia per poder captar pacients d’altres departaments, mentre que les instal·lacions van deteriorant-se i no s’adeqüen a les necessitats actuals. En canvi la Conselleria de Sanitat inverteix en programes de salut i de prevenció de la malaltia, com poden ser el de Mama, el de Càncer de Còlon, per evitar que les persones tinguen malalties o que siguen diagnosticades precoçment.

El mínim que es pot demanar a Ribera Salut és lleialtat institucional, acceptació de la finalització del contracte i col·laboració per fer una transició natural cap a la gestió pública de la sanitat en la Ribera, que facilite tota la informació i pose a disposició de la Conselleria de Sanitat tots les infraestructures i els recursos materials en perfecte estat d’ús per garantir la continuïtat de l’atenció sanitària a la ciutadania. Que deixen de gastar els diners públics en recursos en els tribunals contra persones que sols s’han dedicat a defensar el sistema públic de la sanitat valenciana i que invertisca en més personal i a millorar les instal·lacions.

Finalment un agraïment a tot el col·lectiu de professionals que durant aquests anys estan atenent els pacients amb la major dedicació possible, a pesar de la pressió assistencial en la qual treballen diàriament, per falta de personal i en moltes ocasions pel deteriorament dels materials i de les infraestructures que pateixen.

Entradas relacionadas

Últimas entradas