26

nov 2018

Per una societat lliure de violència masclista

26 de Noviembre de 2018. Cloti Iborra

Aquest diumenge, dia 25, ens trobarem davant d’altre Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones. Un any més, denunciem les violències masclistes, exigim mesures per a la seua eliminació i mostrem el nostre rebuig rotund a tota mena de violència contra les dones.


Però les dones continuem sent assassinades, violades, assetjades, discriminades i humiliades. Les xifres són aterradores: 972 dones assassinades per violència de gènere des de 2003; 44 fins a novembre de 2018 (4 d’elles al País Valencià); 27 criatures assassinades des de 2013, 11 en el darrer any.

Aquestes són xifres oficials, i, per tant, sols comptabilitzen les que es consideren violència de gènere segons la nostra legislació, és a dir, dins de l’àmbit de la parella o l’exparella. Però si la dona ha sigut assassinada pel fet de ser dona, per la parella de la seua amiga o el marit de la seua filla, aleshores no compta. Segons aquest últim càlcul, molt més realista, són més de 80 les dones assassinades el darrer any. En tot cas, cal reflexionar perquè darrere de cada xifra hi ha una vida, una dona, amb nom i cognoms, família, somnis i desitjos truncats.

CCOO condemna la violència causada contra dones i xiquetes pels integrismes religiosos, les guerres i els conflictes armats. A més, censurem el tràfic i l’esclavitud sexual, la violència física i sexual que s’exerceix sobre les dones refugiades, així com els retrocessos en drets reproductius i llibertat sexual, inclòs el drets a l’avortament.

Rebutgem les resolucions i sentències com la produïda en el cas de ‘La Manada’, que ignora el delicte d’agressió i de violació, desacredita el testimoni de la mateixa víctima i envia un missatge d’impunitat als agressors.

Exigim l’aplicació del Conveni d’Istanbul, que estableix un marc internacional de prevenció i protecció de les dones i menors víctimes, i amplia el concepte de violència de gènere a totes les violències masclistes: violència sexual, laboral, institucional, assetjament sexual i altres violències no infligides per la parella o l’exparella.

I valorem com a fonamental el compliment íntegre del Pacte d’Estat en matèria de violència contra les dones, i del Pacte valencià contra la violència de gènere i masclista, sorgits de la mobilització feminista i social. És imprescindible que les mesures acordades es porten endavant, estiguen coordinades i siguen avaluades. És imprescindible la implicació de totes les parts. No podem deixar que aquests pactes és queden en paper mullat.

Als centres de treball, la violència masclista es presenta també com a assetjament sexual i per raó de sexe. Al nostre Estat, les denúncies a penes arriben als jutjats i escassament a la Inspecció de Treball, encara que hi ha violència i moltes dones la pateixen. Fa falta una major dotació i recursos a la Inspecció de Treball per incrementar les actuacions, així com una major col·laboració amb la representació sindical.

Com tots els anys, participarem en les mobilitzacions convocades arreu del País Valencià per mostrar el nostre compromís i rebuig contra tota mena de violència contra les dones. No hi haurà societat lliure, justa i igualitària sense que les dones tinguen dret a viure en pau i amb dignitat.

Entradas relacionadas

Últimas entradas