16

sep 2019

Un acord al servei d'un poble

16 de Septiembre de 2019. Manel Nieto

Apreciades lectores d’aquesta tribuna, vull aprofitar aquest espai per fer patent la preocupació que desde les CCOO sentim davant l'amenaça d'unes noves eleccions generals per falta d'acord entre les forces d'esquerra. D'ocórrer això, seria la segona vegada en un sol any que la ciutadania espanyola es veuria cridada a anar a les urnes. La quarta en quatre anys. I és que, la idea d'uns nous comicis és una possibilitat que està damunt de la taula.


En finalitzar la primera sessió d'investidura, el rellotge parlamentari es va posar en marxa i després de la primera votació, que es va celebrar el 23 de juliol, va començar a córrer el primer termini de dos mesos. En aquest període es poden tramitar diferents propostes de candidats amb una data límit: el dilluns 23 de setembre. Si segueix sense haver-hi president l'endemà, el 24 de setembre, es dissoldrien les corts i el BOE publicaria un Reial decret amb la convocatòria electoral 47 dies després, segons la llei. És a dir, ens tornaríem a trobar amb les urnes el diumenge 10 de novembre.

En el Parlament hi ha una majoria d'esquerres i de progrés que ha de ser capaç d'arribar a un acord per a defensar un programa de govern que doni resposta a les actuals necessitats socials. Des de CCOO tenim clar l'ordre de prioritat: en primer lloc s'ha de fer front al més aviat possible a les polítiques d'austeritat del Govern del Partit Popular, derogant les reformes laborals del 2010 i 2012, la reforma de les pensions de 2013 i el sistema de prestació per desocupació. Però també calen altres acords amb tot el conjunt de forces polítiques representades a l’arc parlamentari sobre l'estructura d'ingressos del sistema de pensions, l'educació (especialment la formació professional), la digitalització, la industria o l’habitatge.

Tampoc podem oblidar la reforma del sistema de finançament autonómic. No són poques les vegades que la societat valenciana, d’una manera o una altra, hem eixit a rinvindicar una canvi en el model de finançament per al nostre País Valencià. Urgeix capgirar la situación actual, castradora dels recursos que possibiliten el desenvolupament de les infraestuctures i de les polítiques actives d’ocupació i l’apuntalament, en definitiva, del nostre Estat Social.

No cal dir que anar a una nova convocatòria d'eleccions seria un autèntic fracàs, perquè votar de nou no és la solució. No perquè les ciutadanes i ciutadans estiguen cansats d'anar a votar, que també, sinó per no tenir Govern, no tenir polítiques, no tenir millores. Perquè Espanya porta masssa temps en la interinitat, sense un fil de desenvolupament de polítiques capaces de millorar la vida de la gent. Per demostrar la nostra classe política que no és capaç d'arribar a acords en pro del bé general. Pel fracàs que suposaria per a la nostra societat i per la pèrdua de confiança en els partits polítics.

Fóu Aristòtil qui va definir el bon ciutadà com aquell que intenta construir una bona polis, buscant el bé comú en la seva participació política. El que no s'acontenta amb dedicar-se als seus assumptes privats, però a més ho és qui sap que la deliberació és el procediment més adequat per a tractar-les. Més que la imposició. Més fins i tot que la votació, que no ha de ser sinó el recurs últim quan ja s'ha emprat convenientment la força de la paraula.

Potser els nostres polítics han parlat molt en aquests mesos, però a vistes de la situació en la que ens trobem, sembla que han perdut l’objectiu últim de les seves reunions i no han fet un ús adequat de la capacidat de diàleg. Perquè a hores d’ara està claríssim que han oblidat el mandat del poble i el bé comú s’ha vist dissolt entre els personalismes, les estratègies de partit, els resultats de les noves enquestes del CIS i els interesos financers. El fí no justifica els mitjans.

Com a societat no podem permetre que la democracia i la litúrgia de les eleccions es convertisquen en mers mitjans per aconseguir més representació en l’hemicicle. Degradar-les d’aquesta manera només generarà frustació, decepció, desafecció política i pèrdua de confiança i no hem d’oblidar que la democracia es l’única forma de govern que requereix per a la seva existencia i perdurabilitat la confiança de la ciutadania.

Un acord abans del 24 de setembre seria símptoma de talla política, d'honradesa i honestedat, de solidaritat i de bon fer per par de qui a hores d’ara té aquesta responsabilitat. Aconseguir-lo será l'única via per a recuperar una bona dosi de crèdit ciutadà i confiança en el sistema.

Entradas relacionadas

Últimas entradas