11

ene 2021

Dos mil vint-i-u?

11 de Enero de 2021. Albert Fernández

Cal continuar en la línia de la concertació social, de l’aposta pels serveis públics i mantindre l’ocupació.


La Llei d’economia circular regula el reciclatge i busca reduir l’impacte mediambiental del consum, que a finals de l’any 2020 era un dels seus majors desitjos. Pensàvem fer-li un xut ben fort, enviar-lo lluny, i que tot passaria just després de menjar-nos el raïm. Res més lluny.

Hem entrat a l’any nou amb un repunt en la pandèmia i sense previsió de solució a curt termini. Potser les mesures més restrictives adoptades recentment pels governs autonòmics arriben tard. Potser el retard en la vacunació i la distribució irregular de les vacunes arreu del món no ajuda a l’hora de garantir la immunitat de grup en un temps reduït i, també, potser el conjunt de la ciutadania ens hem relaxat i cal que posem un poc més de la nostra part.

Però el que no podem fer és oblidar. Venim d’un any en què hem passat un confinament general amb una paralització quasi total de l’activitat i un seguit de successives mesures posteriors que ens han mostrat febleses i fortaleses, que caldrà analitzar per evolucionar com a societat. El tàndem coronavirus i economia no és fàcil de gestionar.

Tots els organismes econòmics lliguen el seu pronòstic per a enguany a l’evolució de la pandèmia. Si aconseguim controlar-la, preveuen una recuperació de l’economia a escala mundial entre el 4 % i el 6 %, en cas contrari ens quedaríem en xifres al voltant de la meitat o un poc menys. Per a l’Estat espanyol, les previsions són d’una recuperació del 7 % del PIB, per sobre de la previsió mundial i de la zona euro, però cal tindre en compte que venim d’una recessió major, del 10 % o superior.

El mateix ocorre per al País Valencià, previsió sobre el 6 %, però venim d’una recessió de quasi l’11 %. L’any 2021 no recuperarem els nivells anterior a la covid-19, ni en els millors dels escenaris, però serà decisiu a l’hora de canviar la tendència cap a la consolidació, en cas contrari ens trobaríem en un escenari poc grat.

És important continuar en la línia de la concertació social, de l’aposta pels serveis públics, d’intentar mantindre l’ocupació i les empreses. No ens oblidem dels joves i, molt important, posar tot el que calga pels més desfavorits, si una cosa tenen les crisis és engrandir les desigualtats i ací qui menys, té més perd. És fonamental, doncs, donar resposta als més damnificats per la crisi.

Tot i així, aquesta crisi també ens obre oportunitats que hem de saber aprofitar, ja que està sent una dura prova en el manteniment de l’estat social i que, per tant, caldrà apostar per polítiques redistributives. És l’hora d’afrontar reformes fiscals, d’apostar per pressupostos més socials que ajuden a combatre les cicatrius que deixarà la pandèmia.

Però no estem sols, en un món cada cop més interconnectat calen mecanismes de coordinació intergovernamental per actuar coordinadament en aquests casos. Cert és que des del BCE, s’ha optat per cobrir tot el deute derivat de la pandèmia, a mode de la Reserva Federal dels EUA, i que s’ha flexibilitzat la duresa de la Troika amb l’aprovació dels SURE per fer front a les despeses dels ERTO. També, el pla d’inversions directes per als països més afectats, amb l’endeutament de la UE per primera vegada, o la compra conjunta de vacunes. Sempre hi ha discussions i falta d’agilitat, cadascú porta l’aigua al seu molí, però és un pas important a l’hora de fer un camí junts i compartir dificultats, esperem que hi haja continuïtat.

Com ací, esperem que les comunitats autònomes es coordinen amb l’Estat, que deixen de competir per una qüestió d’interés partidista i que treballen per l’eixida d’aquesta crisi.

Per acabar, no puc deixar de referir-me a l’assalt al Capitoli per part dels seguidors de Donald Trump, ja fa uns dies, i és com que ja no és d’actualitat però crec que és un fet massa greu com per a no comentar-lo. I és que el Partit Republicà va deixar que arribara a president dels EUA una persona que basava la seua proposta política en l’enfrontament, en el supremacisme, i en eixa tessitura ha desenvolupat gran part de la seua política durant el seu mandat. L’excés de proteccionisme dels productes interns, el mur amb Mèxic, la retallada de drets cap als immigrants, en són alguns exemples, i tot era amplificat per una política de comunicació dissenyada per arribar a les masses com la gran veritat. I se n’ha aprofitat amb la negació de la derrota,ven l’ha venut com a un frau, fet que ha encoratjat els seus per atemptar contra la democràcia.

El més preocupant és que aquest no és un fet aïllat, de fet el tenim a casa, i a altres països del nostre entorn. Des de l’ultradreta, es parla de govern il·legítim, de cop d’estat, que cal desallotjar-los del Congrés, de la Moncloa. I des d’alguns partits polítics i des d’alguns mitjans de comunicació, se’ls riu la gràcia. No fer front a aquestes i altres falses acusacions és una gran irresponsabilitat, un engany i un atac a la democràcia. No es pot permetre de cap manera aquestes invitacions constants a la violència i a l’odi, no es pot normalitzar aquesta forma de fer política. Total i absoluta repulsa.

Desitgem que tots els bons auguris per a aquest any 2021 s’acompleixin i tornem a agrair tot l’esforç que realitzen totes les persones que estan a primera línia en la lluita contra la pandèmia, dia rere dia, mentre es juguen la seua salut i la dels seus per salvar-ne la nostra, i així col·laborar també en l’eixida de la crisi. Molts ànims i endavant.

Entradas relacionadas

Últimas entradas