8

jun 2020

Seguim avançant, un passet més

8 de Junio de 2020. Albert Fernández

Benvolgudes lectores i lectors, si no em descompte, avui portem 87 dies en estat d’alarma, i encara ens en queden, com a poc, 13 més. Temps de gran activitat legislativa per atendre les necessitats que han anat apareixent degut a la pandèmia, necessitats sanitàries, laborals, socials, econòmiques... i de tota aquesta activitat vull destacar el RDL 20/2020, de 29 de maig pel qual s’aprovà l’Ingrés Mínim Vital.


L’exclusió social es defineix com el procés pel qual certs individus queden al marge de la societat i no poden participar plenament en ella, en virtut de la seva condició de pobresa, o per la seua falta de capacitats bàsiques i oportunitats d’aprenentatge, o bé com resultat de la discriminació. Això els allunya de l’oportunitat d’accedir a una ocupació, generar ingressos, accedir a formació i educació, així com a participar en activitats i xarxes comunitàries.

Segons l’última enquesta de condicions de vida el 20,1% de la població resident a la província de Castelló està per sota del llindar de risc de pobresa i el 23,8% està en situació AROPE, és a dir, està en risc de pobresa, està en privació material severa i/o viu en una llar amb baixa intensitat d’ocupació. Si a açò li sumem la situació actual de destrucció d’ocupació, pal·liada en part i de moment per l’acord d’aplicació dels ERTO per causa major, i la caiguda en la contractació, ens trobem en un escenari més greu que el reflectit per les dades anteriors.

Sent coneixedors d’aquestes situacions d’exclusió i pobresa CCOO des de l’inici de la crisi hem estat reivindicant la necessitat urgent d’estendre la protecció a tots els col·lectius desfavorits, més quan la protecció per desocupació no cobreix totes les persones desocupades. Celebrem doncs l’aprovació de l’IMV per intentar protegir unes 850.000 llars, mesura que ve a reforçar l’estat del benestar. Aquesta es prestarà mentre dure la vulnerabilitat familiar, o individual en el seu cas, i haurà de possibilitar l’ingrés al mercat laboral a través de mesures de foment de l’ocupació i/o la inserció social.

Així caldrà realitzar un seguiment de cada cas i el desenvolupament d’itineraris de formació específics per aconseguir la major ocupabilitat a curt termini. No és una mesura passatgera, és una prestació que ha vingut per a quedar-se i va a suposar un nou dret universal, afegit als que ja coneixem, i, quelcom molt important, pot condicionar el futur de les relacions d’explotació laboral que seran més difícils a partir d’ara.

Però aquesta renda no acompleix amb allò que des de CCOO creiem necessari. En aquest sentit, i com a complement a l’IMV, reivindiquem la tramitació parlamentària de la ILP de Prestació d’Ingressos Mínims, presentada fa quatre anys, per pal·liar les necessitats de les persones demandants d’ocupació sense ingressos o amb ingressos menors del 75% del SMI, prestació que, com he apuntat abans, cobriria una franja més ampla de persones necessitades i complementaria l’IMV.

Per acabar, faré esment a les mobilitzacions del passat dijous dutes a terme pel personal de neteja dels centres sanitaris de la Generalitat valenciana a les portes dels hospitals i centres de salut. Aquestes es produïen en protesta pels plecs publicats per la Conselleria de Sanitat en els que no s’estableix cap obligació de plantilla mínima ni número d’hores exigibles durant l’execució del contracte. Açò obre la porta a una retallada de drets en un servei que de normal té una càrrega de treball important, més en l’actual conjuntura.

Des de CCOO fa temps que venim sol·licitant una regulació de les condicions dels plecs que regeixen les contractacions públiques. L’administració pública ha de donar exemple i garantir els drets de la ciutadania i des d’eixe punt de vista no es pot permetre l’acceptació, per part d’aquestes, d’ofertes a la baixa, prioritzant l’estalvi econòmic per sobre dels drets i condicions laborals. S’ha d’evitar que el marge de guanys de l’empresa vinga del sou de les treballadores i treballadors o de la minva de llocs de treball, amb la conseqüent repercussió en la qualitat del servei. Potser si es consultara la part social alhora de la redacció dels plecs es podria evitar aquesta precarització.

Res més per avui, continuem amb seny, respectant al màxim les indicacions de les autoritats sanitàries i així segur que ens eixim d’aquesta ben prompte.

Salut i molts ànims.

Últimas entradas

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.