9

may 2016

UJI: 25 anys d'oportunitats

9 de Mayo de 2016. Manel Nieto, secretari general CCOO Comarques del Nord

Des de la perspectiva de les classes populars, la creació de la Universitat Jaume I va tenir un gran i positiu impacte a les comarques castellonenques. Per contextualitzar la importància d'aquest esdeveniment històric hem de recordar que l’UJI es va crear l'any 1991, mentre a Espanya encara s'estava construint l'estat social. I de la mateixa manera que es creava un sistema sanitari públic de qualitat per a tota la població o tal com es tractaven de consolidar i millorar els diversos nivells de l'ensenyament públic (Llei d'ordenació general del sistema educatiu, 1990), també es pretenia democratitzar les universitats (Llei de reforma universitària, 1983), facilitant l'accés als estudis universitaris a molts sectors socials de les classes populars, com els fills i les filles de famílies treballadores o la joventut rural, per exemple, per a qui fins a aqueix moment açò havia resultat molt difícil o summament costós.

 


En el fons i en la forma, l'UJI és una universitat LRU, la qual, en fer-nos més accessible aquest important pilar de l'estat social, posa la formació i la recerca universitàries a l'abast dels municipis, de les institucions, de les empreses i en general, de molt amplis sectors socials castellonencs.

Però sovint ocorre que no valorem suficientment un recurs que tenim al nostre abast fins que no el perdem. Açò és el que, des de CCOO i segons al nostre parer, està succeint a hores d'ara. En uns lustres només, quan amb prou feines havíem començat a gaudir d'aquest estat social i resulta que ja ens l'estan desmantellant. Cal dir, que la mercantilització galopant de la universitat no es manifesta únicament en l'increment i la proliferació, planificadament descontrolada, de les universitats privades (molt pitjors que les públiques però bastant més cares), sinó, entre altres molts aspectes que no caben en aquesta breu reflexió, en el brutal, incessant i desproporcionat creixement de les taxes de les universitats públiques al qual està fent front l'estudiantat o les seues famílies.

Ens trobem justament en aqueix període d'inflexió, on aquella que podríem denominar 'universitat del benestar' va quedant vertiginosament arrere, mentre el seu lloc és ocupat ràpidament per la 'universitat neoliberal'. Sense temps d’adonar-nos-en, s'han aprofitat uns anys de crisi econòmica per accelerar dràsticament aquest procés de substitució de models d'universitat i de sobte descobrim desconcertats que el fort retrocés produït en l'accés democràtic de les famílies treballadores a la formació universitària ja és un fet ben obvi i indiscutible.
Com recuperar aquella vocació d'universitat democratitzadora, productora d'igualtat social, socialment útil a les comarques castellonenques, amb l'esperit de la qual es van fundar la Universitat Jaume I i altres universitats coetànies, i al qual es van adherir les restants universitats públiques que hi havia aleshores? En una societat complexa i globalitzada com l'actual, ens podem permetre el luxe d'afrontar el present i el futur amb un model d'universitat neoliberal? No significa això assumir un risc excessiu i innecessari, quan una universitat pública, de qualitat i democràtica, es va demostrar fa només uns lustres que era perfectament possible?

Tot ens fa pensar, que revertir el procés, renunciar a les polítiques neoliberals i austeritàries i recuperar en la seua plenitud l'estat de benestar, resulta socialment necessari i urgent. Al respecte, la universitat constitueix només una de les evidències d'aquesta necessitat urgent.

També des de CCOO considerem oportú, en aquests 25 anys de la nostra universitat, reforçar la idea il·lusionant, justa i necessària, que l'UJI siga espai motor i ferma defensora del que és peça clau de les nostres senyes d'identitat i cultura com a poble. Em referisc a la defensa de la nostra llengua, una llengua valenciana que veiem com va perdent pes en la mateixa docència que s'imparteix a la nostra universitat. I no pensen que és un invent meu, a hores d'ara estem en un percentatge inferior a la universitat d'Elx, la Miguel Hernández, on saben vostés que la majoria d'aquella població és castellanoparlant.

És evident que l'economia ortodoxa domina l'àmbit acadèmic, i que un coneixement d'aquesta interpretació del mercat de treball és necessari per a l"alumnat. No obstant això, si atenem el context en què aquests titulats realitzaran la seua tasca professional (un entorn en què la negociació i el contrast de punts de vista seran part de la seua tasca), seria desitjable ampliar l'espai que el programa dedica a les interpretacions no ortodoxes de l'economia laboral, per tal de dotar els alumnes d'algun coneixement sobre interpretacions alternatives del mercat de treball i l'economia laboral. En definitiva es tractaria que el programa reflectira l'existència de pluralitat de punts de vista en economia laboral, encara que no es puguen exposar tots aquests, ni es puga entrar en detall. Però és important la consciència dels alumnes sobre l'existència de conflicte intel·lectual en el marc de l'economia laboral.

En concret seria convenient que els alumnes disposaren d'alguns coneixements bàsics sobre la interpretació de l'economia laboral des del punt de vista de l'economia marxista, de l'institucionalisme econòmic i de les teories de la segmentació laboral, que els proporcionessen almenys una consciència sobre la existència de conflicte i punts de vista alternatius, cosa que pot ser molt important per al seu posterior desenvolupament professional. Aquesta és la nostra visió del que va significar per a CCOO la nostra universitat a les nostres comarques i qüestions que entenem se'ls hauria de prestar atenció, amb l'objectiu de formar l'alumnat que contribuïsca a construir una societat diferent a l'actual, més humana.

 

Entradas relacionadas

Últimas entradas