4

may 2022

Un 1 de Maig per una Espanya més social i per una Alacant millor encara

4 de Mayo de 2022. Francisco García Alcaraz

Ja passat l'1 de Maig i amb les ressaques de Pegasus i de la votació en el Congrés en contra del Pla Anticrisi del govern, és pertinent fer alguna reflexió a curt si volem construir entre tots i totes una democràcia més sòlida i cohesionada, que no està tant clar veient la vàcua confrontació partidista.


Quant a l'espionatge, i al marge de l'oportunitat electoral que puguen buscar govern i oposició, la primera cosa que toca dir, des de totes les organitzacions i persones demòcrates, és que és absolutament inacceptable, que no pot quedar impune i que la justícia ha de determinar qui està darrere.

Tornant a la reivindicació internacional del treball i al que ens toca de prop, toca abundar en la molta reflexió existent en aquestes mateixes pàgines, sobre les raons per les quals Alacant i la seua economia era i és una de les províncies més necessitada de la Reforma Laboral contra la qual va votar el PP de Casado abans de “abandonar” la política.

L'evolució de la contractació, l’EPA i l'afiliació a la SS confirmen que per a Alacant i el seu empobrit mercat laboral és imprescindible continuar desenvolupant i aplicant aqueix acord de sindicats i patronals, en compliment de “la seua” part i responsabilitat (component 23) del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència aprovat per Europa per a Espanya dotat amb 144.000 milions.

Ens haurà d'explicar Feijóo molt millor que el populisme inexplicable, per què de nou vota contra 16.000 milions que necessitem i, en concret, contra la rebaixa de carburants, l'increment de l'ingrés mínim vital, la regulació de lloguers -alquileres en valencià-, les ajudes directes en el camp i al transport, el bo social elèctric i contra la rebaixa d'impostos en el rebut de la llum.

La qüestió és que, tal com hem reclamat aquest Primer de Maig, és el treball amb drets i la unitat de la classe treballadora la que manté l'economia real de tot el planeta, front l'economia financera i especulativa que continua imposant-se cíclicament a la productiva.

En la millor terreta del món tenim més raons que la resta de l'Estat per a reivindicar-nos i clamar més drets socials, laborals i salarials. La nostra posició de partida és sensiblement pitjor segons tots els indicadors oficials, i com es desprén d'informes tan incontestables com l'últim de FOESSA de “Exclusió i Desenvolupament Social en la CV” i el de l'Institut d'Economia Internacional de la UA “L'impacte COVID-19 en l'economia alacantina” que ens ha regalat INFORMACIÓ diumenge passat.

El lema de la manifestació era “La solució: augmentar salaris, contindre preus, més igualtat”. Reivindiquem, actuant des d'allò local i pròxim, incidir en l'esfera global i internacional, començant per la solidaritat amb Ucraïna i contra la guerra, continuant al costat del poble sahrauí, i finalitzant per la cohesió social que ha de frenar l'actual espiral de confrontació que creix en totes les societats “occidentals” per a engreixament dels populismes ultraconservadors.

Reivindiquem el valor de l'acord de la reforma laboral i de l'escut social (ERTOs i manteniment del teixit empresarial, SMI i Ingrés Mínim Vital, bo social, suspensió de desnonaments,...) alhora que reclamarem a les patronals alacantines responsabilitat i compliment de la seua part en la negociació col·lectiva que es manté bloquejada, per exemple, en el sector serveis majoritari a la nostra província.

També reivindiquem la contenció de preus, com per exemple el de l'electricitat amb el que ja coneixem com a “Excepció Ibèrica”, per a contindre una inflació i carestia de vida derivada de molts factors, agreujats a Espanya per la falsa vaga de transport que tant ha perjudicat al camp, la ramaderia, la pesca i, lògicament, a la classe treballadora i les famílies com a consumidores finals.

Per a fer front a tot això, a més de regulació del mercat energètic i de la cadena de distribució, farà falta molt més que un Pacte de Rendes que garantisca la recuperació futura de l'actual pèrdua de poder adquisitiu, que, en línies generals, suportem els salaris i la gent més vulnerable si s'ha de jutjar pels rècords reals de beneficis de tots els balanços i sectors (Energètic, Financer, Comerç, Indústria).

Necessitem transformar descontent social en recuperació de drets i en cohesió social si de veritat volem construir un “cordó sanitari” a la ultradereta antisocial. Necessitem construir més futur i més Estat, també des d'aquesta la millor terreta del món. Això reivindiquem i en això hem de treballar cada dia.

Entradas relacionadas

Últimas entradas