27

jul 2022

Explotació en estat pur és el que explica el problema de les vacants laborals

27 de Julio de 2022. Ana García Alcolea, secretària general CCOO PV

Fa algunes setmanes, aquest diari publicava un article del nostre estimat Pere J. Beneyto, la lectura assossegada del qual us la recomane vivament, i que sota l'epígraf eloqüent Pay them habite (paguen-los més), reflexionava sobre la qüestió controvertida de les vacants laborals. Amb arguments magníficament exposats i documentats sostenia la tesi que el suposat problema té molt d'induït i que sembla encobrir un altre major: la incapacitat empresarial per a generar ocupació de qualitat.


Així ho demostra un estudi elaborat pel Gabinet Econòmic de CCOO i que conclou que a Espanya no hi ha un problema de vacants. Si excloem les persones assalariades no agràries, tan sols es van registrar un 0,9 % de llocs no coberts, una quantitat molt allunyada del 2,9 % de la mitjana de la UE. Les dades reflecteixen el gens anòmal desfasament temporal que hi ha entre que es produeix una oferta en el mercat de treball fins a la seua cobertura. De fet, els tres sectors “estrela” sobre els quals s'estableix el mite de la “falta de personal” recullen percentatges de vacants sensiblement inferiors a la mitjana: construcció (0,6 %), transport (0,5 %) i hostaleria (0,6 %). Resulta curiós, si més no, la magnificació d'algunes patronals, que desvien arterosament l'atenció del que sí que resulta l'autèntic origen del problema, que no és un altre que les males condicions oferides en la immensa majoria dels llocs que queden vacants, especialment en aquells que requereixen una qualificació baixa.

Arguments vergonyosament puerils, com ara atribuir a la falta de vocacions la incompareixença de persones a cobrir ocupacions mal pagades, precàries i amb jornades interminables, en molts casos no remunerades, que no respecten ni de bon tros les 40 hores setmanals, la qual cosa defineix perfectament les pràctiques encara massa arrelades de part del nostre teixit empresarial. Per contra, sembla del tot lògica la queixa de l'empresariat que sí que ofereix bones condicions i que pateix la competència deslleial de qui engrandeix plusvàlues incomplint convenis col·lectius i explotant persones treballadores, a vegades en règim de semiesclavitud. Males pràctiques més generalitzades del que poguérem pensar.

Un altre estudi econòmic de CCOO, en aquesta ocasió realitzat l’any 2019, analitzava “la prolongació no retribuïda de la jornada laboral” i les dades eren estremidores. En el sector de l'hostaleria, l'11 % treballava 13,6 hores més a la setmana, per la cara. En el del transport i l'emmagatzematge, aquest percentatge afectava més del 9 % del seu personal, obligat, entre altres qüestions, a no respectar horaris de conducció i descans, mal dormir en àrees de serveis o fins i tot treballar a pèrdues. És segur que aquests sectors no tenen un problema de vacants, però sí que estan al capdavant en precarietat laboral, hores extra no pagades, horaris partits, treball nocturn i sous roïns.

Un altre capítol a part en l'univers “vacants” es podria il·lustrar amb els excessos en el sector agrari. En termes de condicions laborals oferides, el camp figura en la cua de tots els indicadors imaginables, mentre que una vegada i una altra se senten veus, que bé podrien haver eixit d'una novel·la de Delibes, que incideixen que hi falta mà d'obra, ignorant que cada any 14.500 persones treballadores es desplacen a França per a la verema, cosa que evidentment no ocorre davant la crida dels hivernacles d'Almeria o de Huelva. L'agrícola és el sector on Espanya registra un marge major de beneficis per hora treballada si el comparem amb l'eurozona.

Una altra qüestió que bé mereix una altra reflexió és la relativa a la cobertura en llocs que exigeixen una qualificació alta. Al meu entendre, el debat d'aquest assumpte es distorsiona perquè sol aplicar-se un punt de vista erroni. Potser el mateix model de negoci implantat per l'empresariat no és el que poguera explicar la falta puntual de determinats perfils tècnics? Pensen com a exemple paradigmàtic el que ocorre en la construcció. Les empreses es queixen de falta de personal qualificat, mentre resulta habitual la pràctica de subcontractar obra en cascada de l'activitat contractada a les grans constructores, la qual cosa acaba diluint la grandària de les empreses, i que se suma a l'abús de la contractació temporal, cosa que llastra l'oportunitat de formar-se dins de l'empresa, això al que antigament se li deia “aprendre l'ofici”.

Els canvis introduïts en matèria de contractació en l'última reforma laboral, em referisc primordialment a la prevalença de la contractació indefinida, dificultaran i limitaran aquestes pràctiques, però es necessita d'un canvi profund de cultura empresarial. Perquè al final és una qüestió de llibre, si una empresa pensa substituir una persona al poc temps d'haver-la contractat, o espera que se’n puga anar tan prompte com li oferisquen unes condicions de treball decent, difícilment invertirà cap recurs en formació. Davant del benefici fàcil a curt termini a través de la reducció de costos laborals, més retenció de talent i increment de la productivitat a través de la formació de les persones treballadores.

La reforma laboral permetrà combatre l’alta rotació en l'ocupació que aniquila el retorn d'una part de la productivitat que correspondria a la classe treballadora, em referisc a la que s'hauria de substanciar en termes de formació i qualificació professional. El debat dels llocs vacants que no es cobreixen passarà a millor vida si la nova legislació laboral serveix per a estabilitzar l'ocupació, tal com semblen indicar totes les estadístiques.

Entradas relacionadas

Últimas entradas