La covid posa en risc l’avanç cap a la igualtat
La pandèmia colpeja les dones i ha intensificat la bretxa laboral de gènere durant el darrer any. Fa una setmana celebràvem el Dia Internacional de les Dones, fita que aprofitem per a posar sobre la taula les discriminacions i desigualtats que encara patim i exigir mesures que les corregisquen, per abastar la desitjada igualtat real i efectiva.
En ple segle XXI sembla mentida que amb tota la informació, i tal vegada també la desinformació, a la qual tenim accés, encara hi haja persones que neguen els greuges i les violències que patim les dones. La realitat ho constata i les dades ho mostren.
El darrer 22 de febrer, Dia de la Igualtat Salarial, els mitjans es feien ressò de multitud d’informes, entre d’altres el de CCOO PV, que situen la bretxa salarial entre dones i homes al País Valencià en un 21,6 %. Aquest fenomen, innegable, molt al nostre pesar, té un caràcter estructural i és un fet socioeconòmic generalitzat i universal, que abasta tots els sectors productius.
Una bretxa que és conseqüència econòmica d’una desigual inserció i participació laboral de les dones en el mercat de treball. Ambdues resulten de la divisió sexual del treball encara vigent i d’una cultura patriarcal arrelada. A més a més, aquesta desigualtat determina també les bretxes tant en les prestacions com en les pensions.
Aquesta situació es veu agreujada per l’actual crisi sanitària i econòmica provocada per la covid-19, que està aguditzant els problemes estructurals del nostre mercat de treball i que ha intensificat la bretxa laboral de gènere en el darrer any.
També s’han agreujat de manera exponencial les dificultats per a conciliar la vida laboral i familiar, el treball i la necessitat de cures que requereixen criatures i persones en situació de malaltia o dependència. Si les famílies ja anaven fent malabarismes per tal de poder fer-se’n càrrec, ara s’ha convertit en una activitat d’alt risc.
Anàvem exigint polítiques i serveis públics, corresponsabilitat entre dones i homes, però també de les empreses i de les administracions públiques, per tal de poder fer efectiva aquesta conciliació, sense el cost que efectivament té per a les dones. Perquè són les que -així ho conformen les dades- molt majoritàriament es fan càrrec de les cures. L’arribada de la pandèmia ho ha complicat encara més i ha posat de manifest que la nostra societat no té les cures assumides, ni l’Estat, ni les empreses, ni les famílies són corresponsables, cosa que perpetua els rols de gènere.
En el nostre informe de la situació sociolaboral de les dones al País Valencià, CCOO PV arrepleguem les darreres dades publicades sobre sol·licituds d’excedències per cura de menors. El 92,3 % foren instades per dones i el 7,7 % per homes. En relació amb les sol·licituds d’excedències per cura de familiars, se sol·licitaren per part de les dones el 81,7 % davant del 18,3 % dels homes.
Cal assenyalar la constatació que en els darrers anys s’ha produït un progressiu increment de la implicació dels homes en les tasques de cura. Malauradament aquestes dades són de 2019, anteriors a la pandèmia i, per tant, encara no podem llegir les conseqüències d’aquesta. No obstant això, hi ha indicadors que ens fan pensar que atés l’enfonsament del fràgil model de cures, aquestes dades es vegen incrementades. Caldrà afegir ací també la lectura de qui ha fet ús de les opcions del pla MECUIDA, que possibilitava l’adaptació de jornada, i la reducció de jornada fins a un 100 % però sense retribució o prestació econòmica.
Des del sindicat tenim la percepció que les dones sortiran molt perjudicades d’aquesta crisi, atés que estan assumint les cures a costa de la seua trajectòria professional, però també de la seua salut.
Es fa necessari, més que mai, que es prenguen mesures per a combatre els persistents estereotips i rols de gènere que condicionen la vida de les dones i urgeixen polítiques de corresponsabilitat que caminen cap a un nou model social, cultura i econòmic, que preveja les cures i es corresponsabilitze d’aquestes.
En aquest camí cap a un model més just, igualitari i sostenible, CCOO PV exigim que en les polítiques de reconstrucció econòmica i social es tinga en compte les dones i que aquestes es dissenyen amb perspectiva de gènere. Si volem aconseguir aquesta igualtat real i efectiva no podem fer-ho d’esquena a la meitat de la població.
Entradas relacionadas
- Una més
- Les necessitem a totes
- Cap a la vaga feminista
- La precarietat de les precàries
- On estem les dones?
- La pandèmia agreuja més la situació de les dones
- Les necessitem a totes
- Sindicalisme al costat de les dones
- Per una societat lliure de violència masclista
- La igualtat és un dret
- Avançar en igualtat
- El cuidado descuidado
- Un 28 abril pel dret fonamental a la seguretat i la salut en el treball
- Aliança entre sindicalisme i cooperativisme per a una transformació social postpandèmica
- Sigue el debate judicial: la nulidad del despido en tiempo covid
- Los retos presentes y futuros de CCOO PV
- Alerta sanitària: emergència en l'ocupació
- Trabajadoras en tiempos del COVID-19: El impacto de género dispara el riesgo de exclusión femenina
- Una nova campanya citrícola
- Sobre la liquidación de la deuda municipal alicantina
- Seguim avançant, un passet més
- No olvidemos
- Conciliació en temps de COVID
- Treballadores en temps de la COVID-19: L'impacte de gènere dispara el risc d'exclusió femenina
- Cuidemos siempre a quien nos cuida
- Enseñanzas de una pandemia
Últimas entradas
- Bajar impuestos para una minoría social
- Avanzando en la conciliación
- El carril bici, clave para la movilidad de hoy
- Síndrome de ‘burnout’
- Permisos laborales por la corresponsabilidad
- Reforzar el Estado, la cohesión social y la convivencia
- Altas temperaturas en el trabajo
- CCOO i la pluralitat organitzada
- Unas elecciones para consolidar avances y afianzar derechos
- Emergencia democrática